PALMA DE MALLORCA, 17 Dic. (EUROPA PRESS) -
Les Illes Balears tancaran l'exercici amb una caiguda del producte interior brut (PIB) del -3,8%, segons la previsió de la Confederació d'Associacions Empresarials (CAEB), que també va avançar que 2010 serà un exercici "alguna cosa més optimista", amb un retrocés d'aquest índex d'entre un 1% i un 2%; fet que suposa, aproximadament, un 1,5% "per sobre" de la mitjana que tindrà Espanya.
Així ho ha manifestat el president d'aquesta federació patronal, Josep Oliver, a la presentació que ha fet avui de l'avanç del 'Informe de Conjuntura Econòmica Balear' corresponent a aquest any, en què destaca el nou daltabaix de la Construcció, amb una caiguda del -7,6%, davant dels descensos d'entre el 3% i el 4% del recte de sectors, amb un -3,3% per a Serveis, un -3,9% per a Indústria, i un -3,8% per al Primari.
Per illes, el líder empresarial ha destacat la contracció del PIB de Menorca, que al final del 2009 arribarà al -4,5%, respecte del -3,7% de Mallorca --gairebé idèntic a la mitja balear-- i el -3,6% de les Pitiüses. En general, l'arxipèlag va experimentar, en els últims dos anys, una progressió d'aquest índex que li va portar del 3,1% positiu el 2007, al 0,1% de l'any passat i, finalment, a prop del -4% en el present exercici.
A més, la previsió de CAEB per al 2010 és que "podríem arribar a un nou decreixement", segons va exposar Oliver, per a qui "sens dubte, arrossegarem la situació de tot el país, que no és bona", tot i que ha descartat que vagi a haver "més disminució --de l'ocupació-- de la qual tenim ara, amb una previsió de tancar l'any amb uns 100.000 aturats. I, sobre aquesta qüestió, ha recordat que els empresaris "tenen interès" a augmentar la contractació.
Oliver ha descartat mesures de flexibilitat laboral i ha precisat que "no preveiem" un repunt de les tensions laborals per al 2010, sinó "contractació --de treballadors-- en condicions adequades per poder competir" a l'àmbit internacional, ja que aquest aspecte --juntament amb la productivitat-- són els factors de més risc de l'economia balear, de manera que "no estem per a conflictes", va sentenciar el president, que ha recordat que hi ha 421.000 treballadors en tots els règims, mentre el nombre d'empreses s'ha reduït un -5,7%.
I, en aquesta mateixa línia, ha indicat que, "després del lapsus del passat estiu" --per les disputes entre CEOE i Govern-- "esperem que el pròxim any es reprengui el diàleg social, perquè cal fer canvis estructurals que, tard o d'hora, s'hauran d'abordar" al mercat laboral balear, que, en octubre, s'havia reduït en un 6,6% respecte al 2008, amb un "deteriorament" que arriba a tothom els indicadors: contractació (-20%), demanda d'ocupació (+50%), atur (+55%).
MÉS ATUR EN ELS SERVEIS
Aquest aspecte és especialment notori en el sector Serveis --el principal després de la caiguda de la construcció--, que, tot i que "l'aportació pública suavitza els resultats negatius" del conjunt, va incrementar en gairebé 14.000 el nombre d'aturats que va generar aquest any, arribatnt ja als 63.000 --respecte dels 50.700 que ha tancat 2008--. Una situació que podria aguditzar-se a causa del descens del -4,2% en els ingressos turístics.
A més, l'economia balear està caracteritzada en aquest moment per una "moderació" de les inversions privades, al que contribueix l'"interès elevat" que apliquen les entitats bancàries als crèdits al consum, així com per l'increment de l'endeutament. Un factor que exemplifica la situació dels efectes comercials impagats, que "no és molt favorable", perquè en 2009 van créixer poc, però el seu import mitjà segueix sent molt elevat.
CAIGUDA GENERALITZADA EN EL CONSUM
Encara hi ha altres índexs significatius que mostra l'avanç del 'Informe de Conjuntura Econòmica Balear 2009', com és la caiguda del -32% en la matriculació de vehicles o el lleuger repunt del +0,5% de l'IPC, la contracció de la demanda de béns de consum --en especial, dels duradors, com residencials i equips--, que també afecta l'activitat del comerç minorista, que ha caigut un -8% aquest any, mentre que el consum de carburants ho va fer un 4,8%.
Finalment, Josep Oliver va voler dirigir-se directament als bancs i, tot i que "no presumim que els diners vagi a ser més barat" en 2010, els ha demanat "que flueixi el crèdit cap a les empreses" que són viables, perquè es dóna el cas que companyies "amb futur" passen actualment per dificultats econòmiques importants a causa de la falta de capital circulant.