L'ictus va provocar la mort de 500 persones a Balears en 2009

Actualizado: miércoles, 9 junio 2010 21:30


PALMA DE MALLORCA, 9 Jun. (EUROPA PRESS) -

Unes 500 persones van morir a Balears el 2009 a causa de l'ictus, malaltia que afecta sobretot a persones grans de 65 anys i la prevalença de la qual es preveu que augmenti com a conseqüència de l'envelliment de la població.

Aquesta malaltia és la primera causa de mort entre les dones de les illes, i de la discapacitat i la dependència de les persones adultes, el que genera al voltant de 2.500 ingressos hospitalaris a l'any relacionats amb l'ictus, segons ha informat avui l'Ib-Salut en un comunicat.

Del total de persones que són ingressades per ictus a l'any, el 10 % moren durant la seva estada a l'hospital, mentre que un 30 % queda amb una discapacitat permanent.

Davant d'aquesta situació, l'Hospital Universitari de Son Dureta ha organitzat al costat del Grup d'Estudi de Malalties Cerebrovasculars de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN) unes jornades, inaugurades avui pel conseller de Salut i Consum, Vicenç Thomàs, sobre el Pla d'Atenció Sanitària de l'Ictus (PASI), que tenen com a objectiu contribuir a actualitzar i difondre els avenços en el diagnòstic i el tractament d'aquesta malaltia.

En el marc d'aquestes jornades, l'Ib-Salut ha assegurat avui que tota la població de les Balears està coberta pel 'Codi Ictus', una estratègia coordinada entre el 061 i els diferents hospitals públics per atendre als pacients en llocs adequats al més ràpidament possible.

Segons el Servei de Salut de les illes, aquest sistema disposa d'un mecanisme "pioner" de telemedicina anomenat 'Teleictus', que permet el trasllat del neuròleg de guàrdia de la Unitat d'Ictus de Son Dureta a altres hospitals de la comunitat autònoma on els seus serveis puguin caldre.

L'ictus consisteix a una alteració brusca de la circulació de la sang en el cervell, cosa que provoca que les cèl·lules cerebrals d'una part d'aquest òrgan morin. Per aquesta raó, el pacient ha de ser atès en el menor temps possible des de la detecció del primer símptoma, ja que les possibilitats de recuperació sense seqüeles depenen en gran mesura del temps que passa fins que es fa el diagnòstic i s'aplica el tractament adequat.

En aquest sentit, l'Ib-Salut ha explicat que els símptomes, que apareixen de manera sobtada, han de veure amb la pèrdua de la força en un braç, una cama o tots dos; l'aparició de problemes a l'hora de parlar o d'entendre a altres persones; desequilibri o inestabilitat; l'alteració de la visió en els dos ulls o en un d'ells; i l'aparició d'un intens dolor de cap.