Manera subratlla que els 632 milions d'inversió pública per al 2009 garantiran el manteniment de 25.000 llocs de treball

Actualizado: martes, 3 febrero 2009 18:55

El PP reprotxa al Govern que les seves "receptes" per pal·liar la crisi "no estan afectant a l'economia real dels ciutadans de les Balears"


PALMA DE MALLORCA, 3 Feb. (EUROPA PRESS) -

El conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Carles Manera, ha subratllat avui que els 632 milions d'euros d'inversió pública que destinarà el Govern en 2009 "garantiran de manera directa i indirecta" el manteniment de 25.000 llocs de treball a Balears, el que, segons va recalcar, demostra l'"acció decidida" de l'executiu per "encaixar la seva política econòmica en la preservació dels llocs de treball".

Durant el ple del Parlament en què va respondre a una interpel·lació sobre la crisi econòmica formulada pel diputat del PP Francesc Fiol, Manera ha destacat que pesi al que sostenen els sectors "més conservadors", l'executiu autonòmic considera que el sector públic ha de ser la "palanca de creixement econòmic" en l'actual "conjuntura crítica".

Tot i això, Fiol ha criticat que totes les mesures de l'executiu de Francesc Antich per pal·liar la crisi "s'allunyen dels problemes reals que està patint la població", ja que, segons la seva opinió, les "receptes" que ha posat a sobre de la taula "no estan afectant a l'economia real de la gent, ni les ajudes fiscals generen un estalvi de 50 milions d'euros".

Per la seva banda, Manera ha recordat que durant el 2009, Balears rebrà una inversió pública de 1.400 milions d'euros, que seran aportats per l'Estat, el Govern i els municipis i va recalcar que a més de mantenir els citats 25.000 llocs de treball, els 632 milions d'inversió que destinarà l'executiu autonòmic durant aquest any, tenen l'objectiu d'"estimular les polítiques socials".

"La no inversió pública del Govern posaria en serioses dificultats el manteniment d'aquests 25.000 llocs de treball", ha remarcat Manera, i alhora va negar de manera contundent que hi hagi hagut "intencionalitat", tal com critica el PP, a variar les previsions de creixement econòmic per al 2009, a l'augurar que es fregarà el creixement 0, malgrat que a la presentació dels Pressupostos va augurar un increment del 0,8 %.

En aquest sentit, ha recordat que la crisi econòmica vigent té una "rapidesa temporal que és inesperada per gairebé totes les organitzacions econòmiques mundials" i, en aquest sentit, ha afirmat que si el Govern ha modificat les seves previsions de creixement és "simplement perquè l'evolució econòmica funciona amb aquesta volatilitat".

Tot i això, va detallar totes les mesures econòmiques impulsades per l'executiu des del març del 2008 per pal·liar els efectes de la crisi econòmica, entre les quals ha destacat la millora de les línies creditícies per a les petites i mitjanes empreses, per al que va destinar 30 milions d'euros, i la línia de subvenció de préstecs per a Pimes de comerç, indústria i serveis, dotada de 16 milions d'euros per ajudar a afrontar les dificultats de la tresoreria.

Alhora, ha recordat els 20 milions d'euros destinats a la contractació temporal durant sis mesos de treballadors pertanyents a sectors en declivi, així com els 5 milions d'euros aportats per la Conselleria de Turisme i Turespaña per posar en marxa les primeres inversions en la reforma de la Platja de Palma.

Manera ha destacat que al 2008, el Govern també va destinar una inversió pública de 680 milions d'euros, que va suposar un grau d'execució superior al 80 % i ha indicat que la primera mesura econòmica que va adoptar l'executiu per afrontar la crisi va ser signar el novembre del 2007 el Pacte per la Competitivitat i la Cohesió Social amb els empresaris i sindicats, que va establir les "línies mestres de l'economia balear".

Finalment, el conseller d'Economia ha criticat que el PP està plantejant en aquelles Comunitats en les quals governa "tot al contrari del que proposen tots els fòrums econòmics municipals", ja que proposen "austeritat, reducció de pressió fiscal i reducció de despesa pública". En aquesta línia, ha dit que només pot estar d'acord amb el primer, tot i que, segons la seva opinió, els populars "tampoc han estat exemple d'austeritat quan van governar a Balears".

"AMBIENT DE DESCONCERT"

Molt contrària va ser la posició de Fiol, qui va lamentar que Manera es plantegi actualment "tot al contrari" del que ha dit durant la presentació dels Pressupostos del Govern per al 2009, referint-se al creixement econòmic, després que hagi admès que no es produirà un increment del 0,8 %, sinó que oscil·larà entre el 0,1 i 0,2.

"He de pensar que vostè ens enganya i que ens va comptar una història que no és veritat perquè ja coneixia que aquests números no sortirien de cap manera", li va etzibar, i alhora ha indicat que davant de l'actual crisi econòmica, li causa "sorpresa, preocupació i un ambient de desconcert" l'actitud del Govern, referint-se així al cas concret de Spanair.

En aquesta línia, ha apuntat que no és "capaç de calcular" els impostos que es deixaran de cobrar a Balears amb la marxa de la seu social i fiscal de Spanair a Barcelona i, per aquesta raó, va preguntar a l'executiu autonòmic "si no tenen una sensació de tristesa i desgana" pel fet que es pugui produir la "deslocalització" d'aquesta aerolínia.

"Malgrat que és possible que aquesta operació sigui legal, a mi i a molts ciutadans ens sembla malament que amb diners públics d'una altra Comunitat Autònoma es pugui deslocalitzar una empresa de les illes", ha sostingut el parlamentari popular, qui, d'altra banda, es va referir al nou sistema de finançament autonòmic, del qual ha dit que "no es pot plantejar d'acord amb deute i dèficit".

Fiol ha destacat que l'actitud del PP en aquest tema ha estat "molt seriosa i de molt respecte i cooperació" amb el Govern, però ha expressat la seva "preocupació" pel fet que l'executiu central tingui l'"última paraula", tenint en compte l'"experiència dolenta" de les Balears amb l'actual Govern, ja que la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, "no es posa ni al telèfon", malgrat tenir molts temes pendents en matèria de carreteres, ferrocarril i aeroports.