Més del 75% dels dependents de les Balears són majors de 65 anys

PALMA DE MALLORCA, 12 Nov. (EUROPA PRESS) -

Més del 75% dels ciutadans dependents de les Illes Balears tenen més de 65 anys, pel que suposa el col·lectiu "més important" dins de la quantitat de residents que precisen una major atenció, fet que suposa un "repte" per al conjunt de la societat, que deu "estudiar com podem promocionar l'autonomia" dels residents per endarrerir l'envelliment patològic.

Així ho ha manifestat la consellera d'Afers Socials, Promoció i Immigració, Josefina Santiago, durant la presentació que ha fet avui per als mitjans de comunicació del 'Anuari de l'Envelliment de les Illes Balears 2009', que serà presentat oficialment aquesta tarda en un acte que tindrà lloc al CaixaFòrum de Palma, i que, per segon any consecutiu, recull dades relatives a la població de les illes que compte 65 anys o més.

La responsable de polítiques socials de l'executiu autonòmic ha afirmat que les pensions de jubilació "no s'han de veure només com una despesa, sinó com una inversió", perquè contribueixen a endarrerir l'hospitalització i la dependència dels més grans de la nostra societat, i, en aquest sentit, considera que és una "decisió política" mantenir-les. Especialment, en un moment històric que augmenta l'esperança de vida i Espanya és el país més envellit del món.

Acompanyada per la directora de la Càtedra d'Atenció a la Dependència i Promoció de l'Autonomia Personal, Carme Orte, la consellera ha recordat durant l'acte que, al nostre país, està garantit que tots els ciutadans cobrin pensions, a través de les de tipus contributiu, la qual cosa, "afavoreix sens dubte l'autonomia personal", ha precisat. I, per aquest motiu, "sempre hi ha una voluntat política" de mantenir-les.

Per aquest motiu, Santiago ha considerat una "prioritat" mantenir el "primer sistema de protecció, destinat a obtenir un envelliment satisfactori, perquè aporta anys de qualitat de vida", que a Balears es tradueix en unes pensions de 680 euros al mes, uns 60 euros menys que la mitja espanyola. I, en aquest sentit, ha considerat que "com més aconseguim preservar les facultats cognitives i físiques, més endarrerirem la despesa hospitalària i de recursos socials" que suposa la dependència.

I, sobre aquesta qüestió, cap precisar que el 13,75% dels 151.000 majors de les illes compten ja més de 75 anys, i que un 45% d'ells, ja tenen més de 85 anys. És precisament entre els 82 i 83 anys quan es comencen a manifestar més intensament els problemes d'autonomia personal, que contrasten amb l'evolució d'una esperança de vida que, als 65 anys, és de viure 18,8 anys més, mentre que la majoria de morts es deuen a problemes circulatoris o de tumors.

FÓRMULES CREATIVES

Tot i això, la consellera també ha assenyalat que "possiblement s'hauran d'estudiar fórmules per al manteniment d'aquesta inversió, entre les quals ha destacat aquelles que siguin "creatives", com el suport solidari, que serveixin per "allunyar la dependència el màxim possible", sense oblidar la teleassistència o l'ajuda a domicili. I, sobre aquesta qüestió, ha indicat que 70% de les persones que són ateses pels serveis públics són majors, sobretot dones.

En qualsevol cas, va avançar que es produirà un "moment crític" d'aquí a 20 anys, quan s'incorporin al sistema de pensions els residents nascuts entre els anys 1955 i 1965, període que coincideix amb el període del 'baby boom', que va permetre el creixement molt ràpid de la població espanyola. Per aquest motiu, ha subratllat que no es tracta d'una situació que s'establirà "indefinidament", sinó que "es reduirà numèricament el nombre de pensions a 100 anys vista", ha dit Fina Santiago.

Cal assenyalar que el 'Anuari de l'Envelliment de les Illes Balears 2009' va dirigit a professionals que treballen en els àmbits de la dependència i la vellesa, i recull en les seves pàgines tasques realitzats per diferents autors sobre envelliment de la població balear, els principals indicadors socials sobre aquest col·lectiu, l'atenció sociosanitària que precisa --incloses les patologies cardiovasculars, l'Alzheimer i la cognitividad--, la qualitat de vida dels més grans, el seu associacionisme