Munar critica la "poca eficiència" dels òrgans internacionals per posar fi a les guerres i al terrorisme

Actualizado: martes, 27 enero 2009 16:45

La comunitat jueva de Balears afirma que malgrat que "alguns neguin l'Holocaust", suposa la "pàgina més vergonyant de la història"

PALMA DE MALLORCA, 27 de gener (EUROPA PRESS)

La presidenta del Parlament, Maria Antònia Munar, ha criticat avui la "poca eficiència i la poca decisió" de les estructures internacionals per posar fi de manera "clara i contundent" als conflictes armats, al terrorisme, als "danys col·laterals", a les crisis humanitàries i als desplaçats que, segons ha recordat, són realitats "quotidianes" en l'època actual.

Munar va fer aquestes declaracions, durant l'acte que s'ha fet al Parlament en commemoració de l'Holocaust, al qual ji van assistir, entre d'altres, els consellers de Presidència, Afers Socials i Esports, Albert Moragues, Fina Santiago, i Mateu Cañellas, respectivament, així com el vicepresident segon de la Cambra, Pere Rotger, el portaveu del Bloc, Biel Barceló, i el parlamentari del Grup Mixt Bartomeu Vicens.

Durant la seva al·locució, la presidenta del Parlament ha recordat que "no és cert que la guerra sigui la continuació de la política per altres mitjans, sinó que és el seu antítesi" i, per aquesta raó, ha reivindicat la paraula com "única eina possible de l'acció política", ja que "la verdadera política es fonamenta en la pau".

"La pau i la paraula han de ser els fonaments d'un món d'esperança on la justícia i la llibertat i no la violència siguin les protagonistes", va sentenciar Munar, qui va lamentar que malgrat els esforços per la Pau i a la Declaració dels drets humans de 1948, "la violència en el món és encara protagonista".

En aquest sentit, Munar ha considerat que l'ésser humà ha après "poc" de l'Holocaust que, segons va recalcar, "simbolitza l'horror de la guerra, la barbàrie de la persecució ètnica, cultural o religiosa", ja que "els ciutadans jueus de l'Europa ocupada pels nazis han estat víctimes, per milions, de les més brutals atrocitats de les quals és capaç l'ésser humà quan perd la seva humanitat".

Finalment, la presidenta de la Cambra ha assenyalat que la commemoració de l'Holocaust "ens recorda que és possible que la raça humana apliqui criteris i mètodes de producció industrial per al seu propi extermini, ja que sis milions de persones han estat confinades i assassinades en camps de concentració".

"LA PÀGINA MÉS DOLOROSA DE LA HISTÒRIA"

Per la seva banda, el vicepresident de la Comunitat Jueva a Balears, Abraham Barchilon, ha subratllat que malgrat que "alguns neguin o banalitzin l'Holocaust", suposa la "pàgina més vergonyant i dolorosa de la història de la terra", perquè la mort de sis milions de jueus "no va ser resultat d'una batalla, ni d'una tragèdia natural, sinó que va ser executada per l'home d'una manera industrial, metòdica i científica".

Per aquesta raó, va estimar "imprescindible" que la joventut sàpiga que el "respecte a l'altre" ha de ser un dels "pilars de la convivència" i ha recordat que l'Holocaust "no pot ser negat pels espanyols presos en els camps de concentració, ni per la comunitat gitana, ni pels jueus, ni per les persones de bona voluntat".

D'aquesta manera, Barchilon va agrair la decisió adoptada l'1 de febrer de 1995 pel Parlament de commemorar anualment l'Holocaust recordant així a "milions de germans que han mort víctimes de la barbàrie nazi i honrant la memòria de gitanos, republicans, homosexuals i membres d'altres grups que, igualment, han estat víctimes dels camps de concentració".

"És de justícia manifestar el nostre reconeixement, agraïment i admiració per aquells que sense ser jueus van arriscar la seva vida salvant als perseguits davant de l'acció planificada i executada per l'home que va agrupar a sis milions de jueus per procedir al seu extermini", ha conclòs.

Durant l'acte, en què un rabí va llegir una oració en record de les víctimes, es van encendre sis espelmes en memòria dels sis milions de jueus que han estat assassinats pels nazis. Concretament, han estat enceses per Munar, Moragues, Barchilon, Rotger, el membre de la comunitat jueva Víctor Casabe, el secretari primer de la Mesa del Parlament, Eduard Riudavets, i el rabí Aaron Ribco.