PALMA DE MALLORCA 9 Jun. (EUROPA PRESS) - -
La futura Llei de Serveis Socials de les Illes Balears, que modifica la normativa de 1987, inclou una Cartera de serveis en la qual "s'estableix com a obligació l'allotjament, l'alimentació i el vestit" de totes les persones que viuen a la comunitat autònoma. Un dels principals objectius del projecte és "garantir el dret a què ningú passi gana".
Així ho va destacar avui la consellera del ram, Josefina Santiago, durant la presentació de l'esborrany de la nova llei, qui va afegir que existeixen diverses fórmules per proporcionar una "ingesta mínima d'aliments", com ara la creació d'una borsa d'aliments, incrementant la presència de menjadors socials en diversos municipis de les Illes, o finançant els menjadors escolars a aquelles famílies que presenten dificultats per "poder pagar l'alimentació als seus fills".
La iniciativa, que començarà la seva tramitació parlamentària després de l'estiu, planteja l'aprovació d'un decret en el qual es defineix una Cartera de Serveis socials que determinarà els "drets subjectius" que podrà reclamar qualsevol ciutadà i que, de no complir-se, podran ser reclamats als tribunals.
Aquesta cartera, que s'elaborarà en un termini màxim de vuit mesos, proposa alhora les ràtios d'assistència social, de manera que qualsevol persona que accedeixi a la xarxa de serveis socials disposi d'un "professional de referència", que deurà proporciona a l'usuari una "informació verídica".
Segons va explicar la consellera, la finalitat de la nova Llei és "regular i ordenar" el sistema de serveis socials a les Illes Balears, i alhora va mostrar la seva confiança en què el projecte normatiu compti amb un ampli consens. Per a això, va anunciar que a partir d'aquest moment començarà els contactes amb la resta de socis de govern, l'oposició (PP), així com amb tots els sectors professionals i entitats directament afectades.
IMPLICACIÓ DE TOTES LES ADMINISTRACIONS
Alhora, va apuntar que les necessitats socials hauran de ser complerts per totes les administracions públiques de les comunitat autònoma; Govern, Consells Insulars i ajuntaments, per al que s'estableixen mecanismes de coordinació i de participació en els quals estaran representats tots ells.
D'aquesta manera, cada institució marcarà les prioritats d'actuació en el seu àmbit, una mesura que "permetrà a les entitats sense ànim de lucre finançar amb anticipació les iniciatives", va apuntar.
Alhora, en un altre capítol s'estableixen zones bàsiques d'atenció d'acord amb màxim d'habitants - amb un repartiment semblant al de les zones educatives o sanitàries-, mentre que un altre apartat fa referència als drets i deures dels professionals relatius a la seva formació i retribució, entre d'altres aspectes.