Palma, Marratxí i Campanet reben 23 denúncies de minusvàlids per no eliminar barreres arquitectòniques

PALMA DE MALLORCA, 22 Abr. (EUROPA PRESS) -

Els Ajuntaments de Palma, Marratxí i Campanet han rebut des del mes de juny passat un total de 23 denúncies per part de l'Associació de Paraplègics i Grans Minusvàlids (ASPAYM) per incomplir la Llei d'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques, aprovada en 1993, i que fixava el 21 de maig del 2008 com data límit perquè tots els espais i edificis de titularitat pública i privada estiguin adaptats arquitectònicament per a permetre el seu accés a persones amb mobilitat reduïda i minusvàlids.

Així ho ha informat el vicepresident i responsable de l'Àrea d'Accessibilitat d'ASPAYM, Guillem Fullana, qui va detallar que la majoria de les denúncies anaven dirigides a les entitats financeres Banca March, Banco Santander i Banco de Crédito Balear, així com a diverses farmàcies i supermercats, com Eroski i Mercadona, que no havien eliminat barreres arquitectòniques.

Fullana ha explicat que una vegada es presenta la denúncia a l'Ajuntament, aquesta institució té un termini de tres mesos per garantir que la institució pública o privada denunciada elimini la barrera arquitectònica i, en el cas que no ho faci, el Consell Insular ha d'actuar de manera subsidiària obrint un expedient i obligant a complir la Llei.

Tot i això, ha indicat que existeix una denúncia presentada fa nou mesos davant de l'Ajuntament de Campanet contra l'existència d'un esglaó a l'entrada de la Posada de Biniatró i, tot i això, ha criticat que el Consell de Mallorca no ha obert encara que un expedient contra aquest museu.

Així, va revelar que Aspaym ha pres la decisió de traslladar aquesta denúncia davant dels tribunals, després que ni l'Ajuntament de Campanet ni el Consell de Mallorca hagin fet res per eliminar aquesta barrera arquitectònica, si bé ha apuntat que mentre la institució insular no remeti l'expedient a la seva organització, aquesta no podrà tenir dret a la justícia gratuïta.

Fullana ha recordat que l'esmentada normativa donava un termini de 15 anys a les institucions públiques i a les empreses privades per complir l'objectiu d'eliminar tots els obstacles per a les persones amb mobilitat reduïda i, per aquest motiu, ha indicat que a partir del passat 21 de maig del 2008, qualsevol ciutadà té la llibertat d'interposar una denúncia contra aquelles administracions públiques o privades que mantinguin les barreres arquitectòniques.

"15 ANYS DE PACIÈNCIA"

"Hem tingut 15 anys de paciència", va recalcar el vicepresident d'ASPAYM, qui ha advertit que si ni els Ajuntaments, ni els Consells Insulars fan complir la Llei i aposten pel "silenci administratiu", la seva organització acudirà al Tribunal Contenciós Administratiu perquè obligui a les entitats públiques i privades a eliminar les barreres arquitectòniques. En aquest cas, les institucions municipals estarien també obligades a pagar una multa per no haver fet complir la Llei 3/1993 d'Accessibilitat.

Tot i això, el director d'ASPAYM, Maties Bosch, ha remarcat que en els últims mesos, ha notat un "canvi" per part de l'Ajuntament de Palma, a causa que, segons ha destacat, la Gerència d'Urbanisme s'ha compromès a analitzar totes les denúncies per començar a suprimir els obstacles que perjudiquen a les persones amb mobilitat reduïda.

Tot i això, ha criticat el cas de la Conselleria d'Educació i Cultura, que porta nou anys en un edifici ubicat al carrer Capital Salom, al qual cal entrar a través d'unes escales mecàniques totalment inaccessibles per a un discapacitat en cadira de rodes.

Per la seva banda, el director de l'Associació Balear d'Esclerosi Múltiple, Juan Luis Sánchez, ha criticat que cap empresa privada de Balears compleix la Llei d'Integració de Minusvàlids, que estableix que les companyies amb una plantilla igual o superior als 50 treballadors estan obligades a reservar el 2 % de les places per a persones amb discapacitat.

Per contra, ha destacat que les institucions de les illes sí que estan complint aquesta normativa i fins i tot ha recordat que el Govern va ampliar fins a un 5 % el percentatge mínim de treballadors amb alguna discapacitat. Tot i això, va lamentar que gairebé cap administració pública té aquest percentatge, a causa de la dificultat que tenen per formar-se les persones discapacitades, el que moltes vegades els impedeix accedir a un lloc qualificat, com és el de funcionari.

Per aquesta raó, ha destacat la importància del conveni subscrit la setmana passada amb el conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Carles Manera, mitjançant el qual la seu d'ASPAYM acollirà en el termini d'un mes una sèrie de cursos sobre Internet, Ofimàtica i Disseny dirigits a persones discapacitades, amb la finalitat d'incloure-les a la societat de la informació i disminuir així la bretxa digital existent.

Per a això, la Conselleria d'Economia, Hisenda i Innovació ha destinat una partida de 76.000 euros, gràcies a la qual s'habilitarà un telecentre en l'esmentada seu, dotat amb 15 ordinadors, amb l'objectiu de millorar l'autonomia de les persones discapacitades aprofitant l'ús de les noves tecnologies, de de cara a aconseguir la seva integració laboral i millorar la seva qualitat de vida.