Ple.-Parlament rebutja iniciar gestions amb editorials per adaptar els llibres de text a les modalitats insulars

PALMA DE MALLORCA 15 Sep. (EUROPA PRESS) -

El Parlament ha rebutjat avui una proposició no de llei presentada pel PP que preveia la necessitat que el Govern iniciés els tràmits amb les editorials perquè aquestes incorporessin les diferents modalitats lingüístiques de les illes en els llibres de text, així com la derogació d'un article del Decret 92/1997, de 4 de juliol, -anomenat 'Decret de Mínims'-, amb l'objectiu d'obtenir, segons els populars, un "bilingüisme integrador".

Segons la parlamentària del PP Isabel Llinàs molts centres s'han emparat en l'excepció prevista a l'article 11 del Decret -la possibilitat de superar el 50% impartit en català i l'altre 50% en castellà en cas d'obtenir el consens majoritari dels pares dels alumnes als quals es pretén aplicar la modificació- i va arribar a fer un "ús pervers" per a, així, augmentar les matèries desenvolupades en llengua catalana i, per aquesta raó, ha considerat que aquest caldria derogar.

Mentrestant, la resta de grups encarregats de fixar posicions van remarcar que les persones catalanoparlants de les illes s'expressen en les dues llengües, mentre que els qui únicament ho fan en una són els castellanoparlants, alguns d'ells immigrants que han arribat a Balears els últims anys.

La diputada del Grup Mixt, Esperança Marí, ha considerat "surrealista" el fet d'haver de discutir aquest assumpte sobre les varietats dialectals, quan al parlament andalús no s'abordarien les variants d'aquesta comunitat, va justificar.

Alhora, ha considerat que el fet de derogar aquest article "contribuiria al contrari" i provocaria una reducció en la capacitat que els pares posseeixen a decidir la llengua dels estudis dels seus fills.

"USO PERVERS" DE LA LLENGUA PER PART DEL PP

Per la seva banda, el parlamentari del Grup Mixt, Josep Melià, ha criticat al PP per fer un "ús pervers" de la llengua i ha assenyalat que no cal protegir al castellà com si fossin "els febles". "Si avancem en el coneixement de les dues llengües és que anem bé i no cal canviar de camí", ha remarcat.

La socialista Cristina Rita ha opinat que aquests temes ja han estat "tractats i superats" pel que ha considerat que la proposició respon a l'estratègia política popular consistent en "posar-ho a sobre de la taula moltes vegades".

Alhora, va entendre que, de la mateixa forma que en castellà no s'adopten les variants dialectals, tampoc cal fer en llengua catalana. Així, ha assenyalat que el PP es troba immers en "una estratègia d'involució lingüística".

Mentrestant, Llinàs ha remarcat que els populars volen tant a la llengua catalana com els altres partits polítics i ha assenyalat que, des de l'Estatut, han estat l'única formació que ha fet una norma "per protegir el català".

Així, ha apuntat que "ho defensem però per sobre està el dret de les persones". A més, va sol·licitar que si en un centre educatiu els pares demanen un canvi pel que fa a la llengua d'ensenyament, aquest estigui garantit.

El 'Decret de Mínims' regula l'ús i ensenyament de i en llengua catalana, pròpia de les Balears, en els centres docents no universitaris de les illes.