Invita el Govern a sumar-se al "carro de l'austeritat" i diu que els pressupostos regionals no han d'abordar repartiments de poder
MADRID, 2 Sep. (EUROPA PRESS) -
La presidenta del PP balear, Rosa Estarás, ha assegurat avui que la seva formació realitzarà un seguiment concret dels pressupostos generals de l'Estat perquè Balears deixi de ser "maltractada" pels recursos que aporta el Govern a les illes i poder arribar a la mitjana d'inversió nacional, tal com marca l'Estatut d'Autonomia.
En declaracions a Europa Press després d'acudir al Comitè Executiu Nacional del PP, Estaràs també va precisar que aquest anàlisi es realitzarà sobre els pressupostos autonòmics, ja que són els mecanismes per pal·liar la crisi. "Anem a veure com pensa pal·liar la crisi el Govern ja que els pressupostos són l'eina per a això", va indicar.
La líder del PP va assegurar que l'anàlisi dels PGE per a 2009 s'encamina a corregir que les illes siguin la comunitat autònoma que menys inversions de l'Estat rep de tota Espanya". També va subratllar que la confecció dels pressupostos serà un indicatiu de com pensa actuar el PSOE i el Govern per pal·liar la crisi.
En aquest sentit, Estaràs va aclarir que el Comitè Executiu del PP ha incidit en la necessitat de fomentar l'austeritat en els organismes públics per corregir la crisi econòmica, i que el president del Govern, Francesc Antich, ha d'"apuntar-se al carro de l'austeritat", tal com ha començat a fer el seu partit en els últims dies.
"Els pressupostos no poden obeir a equilibris de poder, sinó a arreglar la crisi", va emfatitzar Estaràs, qui va lamentar que tant ara com en el passat el "pacte de sis partits" provoca l'augment en el nombre de Conselleries, Gerències i Direccions Generals, aspecte que, segons la seva opinió, respon al repartiment de poder entre els socis.
La 'número u' del PP balear va recordar que el seu partit ha proposat mesures d'austeritat "a curt termini", sobretot de caràcter fiscal i la baixada de les taxes aeroportuàries amb la finalitat de què es potenciï l'arribada de turistes en el període hivernal.
Alhora, va incidir en què els populars defensen a nivell nacional la baixada d'impostos, la reducció de despesa pública i la disminució en un 20 per cent de càrrecs públics o l'eliminació de les campanyes publicitàries que no siguin d'interès pels contribuents. "En definitiva, fer el que fan totes les famílies, que és estrenye's el cinturó", va afegir.
També va precisar que el PP defensa l'eliminació de la duplicitat administrativa i despeses superflus, al costat d'una reducció de la despesa dels capítols I i II dels pressupostos --els relatius a despesa pública--, "sempre que no afectin a educació, salut o a serveis socials".
600 0 1000 MILIONS MÉS DE FINANÇAMENT
Estaràs va detallar que altres dels punts principals abordats durant la reunió d'avui és el relatiu a la situació de la reforma del finançament autonòmic, en què el seu partit advoca per un acord comú entre les autonomies.
"Ha de ser un model de consens, aprovat per tots, que cada comunitat autònoma pugui fer les seves reivindicacions, però que en el Consell de Política Fiscal i Financera tots junts ho aprovem, perquè així no hi hagi autonomies de primera i de segona", va explicar.
També va destacar que el PP entén que el model resultant en cap cas ha de suposar una pujada d'impostos i que s'inclogui el finançament de la llei de dependència en el model, "més quan s'ha aprovat una normativa i no s'ha dotat a les CC.AA dels recursos per gestionar-la".
A més, la presidenta del PP balear va afirmar que el sistema de finançament ha de "pal·liar els efectes que està produint el ser la comunitat que menys està rebent i més aporta", unit a la contemplació de criteris com l'augment poblacional i la insularitat.
Per aquesta raó, va destacar que des de l'etapa popular en l'executiu autonòmic ja es pensava que amb el model que s'aplic ha d'atorgar a Balears "entre 600 i 1.000 milions més", quantitat semblant a la proposta de UM i Bloc. En aquest sentit, va recordar que el PSOE és l'"únic que no està parlant de xifres" i que li agradaria saber "per on van a anar" els seus càlculs.
