PALMA DE MALLORCA, 27 Abr. (EUROPA PRESS) - -
La presència de meduses a la Mediterrània es mantindrà en la mateixa línia que els últims anys, mentre que la població en el Mar Menor es reduirà dràsticament aquest any, fins al punt que cap de les dues espècies presents en la llacuna "a penes es podran entreveure", segons ha informat a Europa Press l'expert en aquests organismes del Centre Oceanogràfic de Múrcia, dependent de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO), Ignacio Franco.
En concret, a la Mar Menor, Franco va predir que disminuirà la quantitat de meduses i ha recordat l'any passat "ja gairebé no van haver exemplars, de fet, la seva població ha caigut en els últims exercicis, des de 2005, que ha estat l'últim any en el qual s'ha registrat un major número".
En la llacuna hi ha dues espècies de meduses presents, la cotylorhiza tuberculata, que té forma d'ou ferrat, no pica i que estava present en un gran número; i la rhizostoma pulmo, de color blanc amb un rivet violeta, que "es trobava en número molt menor i que produeix picor, tot i que no arriben a produir les lesions d'altres meduses".
El 2005 s'han registrat en la llacuna uns cent milions de cotylorhiza i dos o tres milions de rhizostoma pulmo, però la quantitat ha baixat i, l'any passat, d'aquí als controls que l'IEO fa per a la Comunitat Autònoma, el cens de cotylorhiza ha estat de 25.000 exemplars i el de rhizostoma, de 100.000 exemplars.
"A penes es veien meduses l'any passat, jo feia sortides en vaixell en les quals, durant set o vuit hores, agafava dos o tres meduses, quan abans es podia caminar per sobre de l'aigua", segons Franco, que ha explicat que, de rhizostoma "havia, fins i tot, més exemplars l'any passat que de cotylorhiza, tot i haver 30 vegades menys que altres anys.
Franco ha indicat que hi ha una teoria per justificar aquest comportament, i és que "poden respondre a un cicle". Per exemple, ha assenyalat que, en el Mar Adriàtic, on el problema va sorgir en la dècada dels anys 60, els científics "han vist que es produeixen uns cicles recurrents de 10 anys que hi ha meduses, que donen pas altres quatre o cinc anys en els quals les poblacions remeten".
De tota manera, va mantenir la seva cautela i ha dit que és un problema recent en el Mar Menor, de manera que "fan falta sèries de dades molt llargs". "No podem dir que aquest cicle s'estigui donant aquí també, però si que podem afirmar que el problema va començar en 1996 i ha començat a remetre el 2006, de manera que les dates coincideixen".
Tot i això, també ha apuntat que aquesta disminució de meduses en la llacuna "pot correspondre a l'actuació de la Comunitat Autònoma, que ha anat retirant entorn del 8 o 10 % de la seva població anual, en el moment en què aquests animals estan començant a madurar per alliberar larves, i cadascuna posa entre dos i tres milions d'exemplars", ha apuntat.
MAR MEDITERRÀNIA
A la Mediterrània, per part seva, "es produirà la situació normal que ve ocorrent els estius passats, amb la presència habitual de l'espècie pelagia noctiluca, que ha estat donant problemes en els últims estius", va especificar Franco, qui ha concretat que aquesta espècie "té una picada que arriba a fer una ferida, és desagradable però no passa d'aquí, excepte per a nens petits o al·lèrgics".
Normalment, ha dit que es tracta d'una espècie "més pròpia d'aigües obertes, i apareix de manera ocasional a la costa quan la porten els vents o les corrents". Així, ha dit que "cap esperar que haurà problemes en algunes zones, i es pot repetir la situació que va tenir lloc fa dos estius, quan hi ha hagut moltíssimes meduses a la costa de Múrcia, amb plagues a només tres milles de la costa".
Tot i que hi hagi molts exemplars a l'interior del Mar Mediterrània, la seva aparició en el litoral "depèn més de vents i corrents". Així, ha explicat que hi ha zones de la costa on aquests fenòmens són més freqüents com a Catalunya i Balears, mentre que hi ha zones concretes com Almuñecar (Granada), o en entre Màlaga i Marbella, perquè les corrents tendeixen a anar a la costa.
A la Regió de Múrcia, per la seva disposició geogràfica, els vents i corrents només atreuen a aquesta espècie a la costa de La Set, quan hi ha temporal d'Aixequi i coincideix que poden haver meduses en mar obert, així com en Mazarrón i Àguiles, on sol donar-se la seva presència quan hi ha lebexe".
ESPÈCIES PERILLOSES
D'altra banda, l'expert ha admès que "hi ha coses puntuals que estan començant a passar, com el cas de Dénia (Alacant), on l'any passat van aparèixer uns exemplars de 'cubomedusas', que és l'espècie més perillosa de totes les meduses, que comprèn, fins i tot, un exemplar australià que és mortal".
Tot i això, a Dénia va aparèixer la Carybdea marsupialis, que "tenen una picada més dolorosa que la pelagia noctiluca, i pot haver gent hospitalitzada, però no arriba a ser mortal". Aquest tipus de medusa "sempre ha estat en quantitats petites a la Mediterrània, però no era costanera i es trobava en les profunditats de 30 metres".
L'any passat va aparèixer a Dénia abundantment, i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) va decidir fer-li un seguiment, ja que la seva aparició a la costa "no és habitual que ocorri, però pot anar a més". "Genera alerta perquè no se sap si la seva picada és molt dolorosa, ja que, fins a l'any passat, no havia picat a ningú", ha concretat.
Les picades "produeixen la lesió a la pell, que pot ser molt semblant a una picada, i va aconsellar "aplicar fred i aigua dolça ja que, si ho fas en 10 minuts, no et queden ni senyals, perquè la toxina no ha actuat, mentre que, passat aquest temps, la toxina comença a fer efecte, semblant al d'una cremada d'un filferro al vermell viu, generant una llaga supurant".
