El PSIB rebutja la retallada sanitària i aposta per augmentar els ingressos a través de reformes fiscals

PALMA DE MALLORCA, 28 Jul. (EUROPA PRESS) -

El Grup Parlamentari del PSOE presentarà dues Proposicions no de llei per augmentar els ingressos a les arques de la comunitat a través de reformes fiscals. En concret, els socialistes proposen augmentar el tram autonòmic de l'IRPF per a les rendes superiors a 100.000 o 120.000 euros anuals, incrementar l'impost de successions per a herències superiors a 600.000 euros i la implantació d'un impost sobre instal·lacions que incideixin al medi ambient que afectaria "tan sols" a les empreses que obtenen "grans beneficis econòmics".

Segons el PSIB, aquestes mesures ja es varen proposar la passada legislatura, però no van poder ser aprovades per no tenir majoria suficient a la cambra.

Amb aquestes mesures que han anunciat aquest dijous la portaveu socialista al Parlament, Francina Armengol, i el diputat del PSIB, Antoni Diéguez, es recaptarien "més de 300 milions d'euros", pel que consideren que no caldria la retallada en matèries de sanitat a les illes, emmarcada en el pla de reajustament econòmic amb el qual el Govern preveu estalviar 380 milions al llarg del 2011 i que ha estat aprovat aquest dimecres.

D'altra banda, Diéguez ha acusat a Bauzá de practicar "hooliganisme polític" en matèria econòmica, a més de considerar "irresponsable" el discurs "alarmista" que està duent a terme el president del Govern, emès, segons el PSIB, per "justificar" les retallades socials i seguir la campanya d'estratègia electoral llançada des de Madrid a nivell estatal.

En aquest sentit, reprotxen a Bauzá que no defensi els interessos dels ciutadans de les Balears a Madrid al no demanar que arribin a la comunitat els 240 milions d'euros del fons de competitivitat. Totes aquestes actuacions, segons Diéguez, implicarien que l'avaluació de les Balears decreixin, el que tindria com a conseqüència que els crèdits que demanin els empresaris de les illes siguin "més cars".

RETALLADA DEL CATALÀ

Pel que fa a l'avantprojecte de la Llei de la Funció Pública, que inclou que el català sigui un mèrit i no un requisit per treballar en l'administració, Armengol ha subratllat que es "minven" els drets dels ciutadans de les balears, ja que aquests tenen dret, segons recull l'Estatut d'Autonomia, a ser atesos en les dues llengües oficials de l a comunitat, el castellà i el català.

"Eliminar el requisit que els funcionaris públics tinguin coneixements de català implica una retallada de drets", ha destacat Armengol. Per aquesta raó, la portaveu parlamentària ha assegurat que han presentat una iniciativa parlamentària perquè el català continuï i han estat un requisit i no un mèrit.