Biel Barceló exposa les pretensions que deu marcar-se el Govern en el viatge que farà dimecres a Brussel·les
PALMA DE MALLORCA, 16 Feb. (EUROPA PRESS) -
El secretari general del PSM, Biel Barceló, ha afirmat avui que Balears ha de rebre 352 milions d'euros més de la Unió Europea per al període 2007-2013 en el cas que es reconeguessin les limitacions que implica la insularitat, tal com s'ha fet a les Canàries, el que suposaria un notable increment sobre els 107 que les illes reben actualment.
Així ho va manifestar en roda de premsa, on ha explicat els objectius polítics que, segons la formació nacionalista, deu marcar-se el Govern en el viatge que farà dimecres a Brussel·les. Entre aquestes pretensions, ha assenyalat, es troben l'augment de les inversions provinents de fons europeus en concepte de reconeixement dels costos de la insularitat, l 'oficialitat del català a la UE i el reconeixement de la cultura popular de les Balears.
En relació amb el finançament de fons europeus per lluitar contra la crisi econòmica, Barceló va recriminar que la Comunitat Autònoma és actualment l'arxipèlag de la UE que rep menys inversions de les institucions europees. En concret, cada habitant de les illes rep 15 euros anuals del fons FEDER, el fons "més important" que existeix a la UE per ajudar al desenvolupament de les regions, tal com ha recordat el portaveu nacionalista.
Segons ha explicat, la desigual finançament respon que Balears té un PIB per habitant superior a la resta d'illes però, "sobretot", que a determinades illes se'ls ha reconegut i compensat els costos de la insularitat.
En concret, el Reglament 1083/2006 de la Comissió Europea estableix que "les regions ultraperifèriques que s'indiquen rebran un finançament addicional del FEDER de 35 euros anuals per habitant a causa de les seves limitacions específiques".
Respecte al Fons de Cohesió, ha recordat que el Govern espanyol ho assigna entre les Comunitats Autònomes tot i que a Balears "només" li corresponen 20,7 euros per habitant, mentre que a cada ciutadà de l'Estat li toquen una mitjana de 114, 94 milions d'euros més per arribar a la mitjana estatal. En aquest sentit, Barceló ha recordat que la principal prioritat d'aquest fons és la de promoure el desenvolupament del ferrocarril i dels ports com element clau de la intermodalitat del sistema de transports.
OFICIALITAT DEL CATALÀ
D'altra banda, es va referir a l'oficialitat de la llengua catalana i al reconeixement de la cultura popular mallorquina i, en aquest sentit, el català té actualment un ús limitat i restringit a la UE ja que "només està reconegut com llengua de comunicació i no està reconegut com oficial". "Aquest tracte és totalment injustificat, ja que el català és la dècima llengua més parlada de la UE, amb més parlants que llengües ja reconegudes com oficials, com el suec, el danès, el búlgar i el maltès", va incidir sobre aquesta qüestió.
Alhora, ha assenyalat que és a més una de les llengües que més llibres editen al món i amb més presència a Internet, motiu pel qual es demanarà que el català sigui declarat llengua oficial.
També es reivindicarà, ha afegit, un reconeixement de la cultura popular i tradicional de les Balears. En particular, s'han previst contactes amb la Direcció General d'Empresa de la Comissió Europea, responsable de la Directiva europea reguladora del mercat de productes pirotècnics, amb l'objectiu de conscienciar a les institucions europees de la necessitat de preservar els espectacles de foc (com els 'correfocs' i els balls de dimonis) com manifestacions de la cultura popular.
