MADRID 16 Mar. (EUROPA PRESS) -
El senador autonòmic per les Balears Pere Sampol és una de les personalitats que s'han sumat al grup de suport que promou una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) perquè el Parlament aprovi una 'Llei de veritat, justícia i reparació de les víctimes del franquisme', a l'entendre que el desenvolupament de la coneguda llei de memòria històrica ha suposat un "desencant" en el relatiu a les fosses comunes i a la recuperació de les restes mortals de les víctimes.
Més de mig centenar d'intel·lectuals i personalitats del món de la cultura, la política i la universitat s'han sumat al grup de suport, com és el cas del l'excoordinador d'IU Julio Anguita; l'actor Juan Diego Botto; l'escriptora Rosa Regás; el catedràtic de Polítiques Públiques, Viçent Navarro; la presidenta d'Honor de la Fundació Juan Negrín, Carmen Negrín; el professor de Ciència Política de la Universitat Autònoma, Carlos Taibo; l'hispanista Robert Jammes; o l'escriptora Imma Chacón, entre d'altres.
Sampol es va mostrar optimista respecte al suport que pot aconseguir la iniciativa popular i ha recordat que ell va presentar una reforma de la llei de memòria històrica per impulsar la localització de fosses comunes, tenint en compte que aquest punt "va generar moltes expectatives" a les víctimes i amb el pas dels anys "s'ha comprovat que no s'ha avançat gairebé res" en aquest aspecte.
En aquest sentit, el senador del Bloc per Mallorca va exposar que actualment existeix disparitat en l'actuació de les comunitats ja que algunes "fan coses i altres gairebé no estan fent res", pel que ha afegit que una nova normativa hauria d'unificar el criteri de les institucions centrals i autonòmiques. "No es pot deixar res a la interpretació en el referent a les fosses", ha afegit a continuació.
Aquest grup, coordinat per Pedro López, professor de la Universitat Complutense i activista de diverses ONG, complementa amb el seu suport al treball que ja desenvolupa el comitè de mig centenar de juristes creat per debatre i millorar jurídicament l'avantprojecte de llei que es vol presentar al Congrés abans de l'estiu amb el suport de 500.000 firmes per a la seva tramitació com iniciativa popular.
Entre els juristes que formen part d'aquest comitè redactor figuren, entre d'altres, Cristina Almeida, advocada laboralista i de drets humans; Enrique Santiago, dirigent federal IU i advocat especialitzat en drets humans; i Joan Garcés, expert internacional en drets humans, que ha estat advocat de la néta de Juan Negrín i assessor de Salvador Allende.
GIRA PER ESPANYA PER DONAR A CONÈIXER LA INICIATIVA
En els 103 articles del text defensen l'enjudiciament penal "de tots els crims del franquisme", el "reconeixement parlamentari del genocidi franquista", una reparació per a totes les víctimes de la dictadura i la "restitució de graus i honors militars als guerrillers", entre d'altres aspectes.
Miguel Ángel Rodríguez Arias, professor de Dret Penal Internacional de la Universitat de Castella-la Manxa i ponent de la ILP, ha explicat que en els pròxims mesos continuaran amb la gira que van obrir a Madrid i Barcelona per explicar aquesta iniciativa. Així, està previst que es desplacin a València (27 de març), Granada (17 d'abril) i Sevilla (8 de maig). Més endavant aniran a Badajoz i fins i tot a Toulouse) i Buenos Aires per informar també a l'exili republicà.