El temps i cost de portar una mercaderia fins al centre de la UE és més gran si es fa des de Balears que des de Moscou

Actualizado: viernes, 11 junio 2010 19:38

Un estudi europeu coincideix amb les reclamacions realitzades per les Balears pel que fa a la insularitat


PALMA DE MALLORCA, 11 Jun. (EUROPA PRESS) -

El temps i cost que suposa portar una mercaderia fins a Maastricht (Holanda), un dels centres de la Unió Europea (UE), és més gran si es fa des de Balears que si té lloc des d'altres regions com Moscou o Geòrgia, segons l'estudi 'Insularitat i desenvolupament sostenible. Euroislands' portat a terme per la UE durant els últims dos anys i fet públic avui.

El director general de Fons Europeus, Jaume Garau, ha destacat que aquest anàlisi constata les reclamacions realitzades pel Govern pel que fa als perjudicis que suposen per als residents a l'arxipèlag la insularitat com, per exemple, la necessitat que els fons Feder no se signin només en funció del producte interior brut (PIB) per capita o que les illes accedeixin directament al Fons de Cohesió.

A més, ha destacat que una de les conclusions assolides és que les illes "van perdent atractiu" per a l'establiment de les activitats econòmiques a causa que el "cost de producció i de vida" és més elevat que al continent perquè "implica un nivell d'accessibilitat molt baix".

El professor de la Universitat de l'Egeu i coordinador de l'estudi, Ioannis Spilanis, ha explicat que aquesta llunyania entre Balears i el centre d'Europa es deu al temps de transport terrestre, sumat al d'espera i al qual suposa el transport marítim.

L'estudi també posa en relleu que les illes pateixen, per regla general, un retard en relació amb l'Europa dels 27 pel que fa al que fa referència a la majoria d'indicadors clau, rendiment que "pot atribuir-se al baix atractiu de les illes".

GRAN POTENCIAL DELS RECURSOS NATURALS

A més, altres característiques d'aquests territoris són la vulnerabilitat de la seva economia i medi ambient o el potencial significatiu que suposen els recursos naturals i culturals.

L'estudi exposa que la insularitat genera obstacles en el seu rendiment en termes de desenvolupament sostenible, per la qual cosa defensa que les polítiques europees incideixin a l'atractiu amb la finalitat de tractar aquests costos.

Spilanis ha remarcat la necessitat d'invertir en factors alternatius a les illes com són el capital humà, la gobernança, els productes i serveis de qualitat, o la cultura i la creativitat, entre d'altres aspectes, en el marc d'una estratègia endògena sostenible.