Actualment hi ha més de 1.700 ciutadans espanyols detinguts en altres països per consum o tràfic de drogues
PALMA DE MALLORCA/MADRID, 18 Mar. (EUROPA PRESS) -
Balears és una de les comunitats autònomes que proporcionalment a la seva població té un major nombre de ciutadans detinguts en presons a l'estranger. En total, el Ministeri d'Afers Estrangers té comptabilitzats, a data de 15 de març, a 2.145 ciutadans espanyols que es troben detinguts en 47 països estrangers, la majoria d'ells (1.708) per delictes relacionats amb el consum o el tràfic de drogues a petita escala.
Així, segons ha informat avui el Ministeri a la presentació de la campanya 'Si portes drogues, passaràs molts anys en una presó abans de recuperar la teva maleta', les xifres segueixen creixent respecte a anys anteriors, ja que el març de l'any passat havia 1.572 espanyols presos pel mateix motiu i el 2008 a penes superava els 1.410 detinguts.
"Se suposa que són persones que han sortit a conèixer món i acaben detinguts per una irresponsabilitat", segons ha explicat la delegada del Govern en aquesta matèria, Carmen Moya, "a vegades per tonteries".
El 29% d'aquestes detencions es produeixen a Europa, sent el Perú (249), el Brasil (181), Marroc (156), Portugal (145), França (113) i Itàlia (107) els països amb un major nombre d'espanyols presos per drogues, a causa d'en part pel "mite" que "molts països són tolerants amb el consum d'algunes substàncies", ha assenyalat Moya.
Pel que fa a la seva procedència, Andalusia (328), Catalunya (271), Comunitat de Madrid (259), Comunitat Valenciana (191), Canàries (69), Galícia (51) i Balears (42) són les comunitats autònomes amb major nombre d'espanyols detinguts a l'estranger, tot i que de 419 persones no se sap aquesta dada i 235 han nascut al estranger però tenen nacionalitat espanyola.
El perfil del detingut varia entre aquells joves que aprofiten la seva estada en altres països per "fumar un porro creient que poden fer-ho" o, d'altra banda, aquelles persones, generalment d'entre 30 a 40 anys, que col·laboren amb les màfies en el tràfic de drogues com "mules", segons ha destacat la directora de la Fundació Ramón Rubial-Espanyols en el Món, que té un programa de suport per a presos espanyols a l'exterior.
D'aquesta manera, els detinguts a Europa o Marroc estan relacionats amb l'haixix mentre que els que es troben a Amèrica o l'Àsia han estat detinguts per cocaïna o altres substàncies.
MOLTS PAÏSOS NO DISTINGEIXEN ENTRE CONSUM I TRÀNSIT
"El problema és que la simple tinença d'uns grams poden estar penats fins i tot amb la pena de mort segons el país", ha advertit el sotsdirector general de Protecció dels Espanyols a l'estranger, Pedro José Sanz, destacant que en molts països "no es diferencia entre consum propi i trànsit".
Això dificulta les negociacions amb el país de detenció ja que cal tenir acords bilaterals per a extradició i commutació de la pena a l'ordenament jurídic espanyol, el que pot demorar la tramitació d'un a tres anys. De fet, i segons dades del Ministeri de Justícia, el 2009 es van aprovar en Consell de Ministres unes 200 autoritzacions per al retorn d'espanyols presos en altres països per aquest motiu.
Mentrestant, Espanya ofereix assistència a través dels seus consolats perquè aquests ciutadans mantinguin el contacte amb les seves famílies i "visquin amb menys incomoditat i més dignitat la seva situació", a més d'una dotació econòmica per "garantir la seva subsistència".
