PALMA DE MALLORCA, 26 May. (EUROPA PRESS) -
L'Associació d'Usuaris de Serveis Bancaris (Ausbanc) defensa actualment a Balears una trentena de demandes de particulars i empreses que han contractat una permuta financera, també coneguda com a 'swap', que pot incrementar el preu de la hipoteca d'un habitatge en uns 20.000 euros anuals i que ha estat comercialitzada de manera "deficient" per determinades entitats bancàries.
La delegada d'Ausbanc a Balears, Isabel Martorell, ha informat avui en roda de premsa d'aquest tipus de contractes "abusius" que totes les entitats bancàries venen com el contracte d'una assegurança que "protegeix" al client davant de la pujada dels interessos però alhora, estableix que si aquests baixen fins a d'un determinat percentatge, és la clienta el que ha de pagar a l'entitat. A més, va puntualitzar que alguns clients creuen que la seva contractació és obligatòria, quan no ho és.
Martorell ha explicat que la gran majoria dels swaps que han detectat han estat contractats entre els anys 2007 i 2008, quan l'euríbor va començar a baixar i, per tant, també el preu de les hipoteques a interès variable. Tot i això, ha apuntat que les entitats financeres manegen "informació privilegiada" que els va permetre conèixer amb antelació que els interessos anaven a baixar, raó per la qual ha indicat que es van llançar a comercialitzar aquest tipus de producte.
La delegada d'Ausbanc a Balears ha subratllat que setmanalment reben unes tres o quatre consultes sobre aquest producte financer, que pot provocar que la hipoteca es dupliqui. A més, ha postil·lat que hi ha molts casos de clients que tenen contractat aquest servei, que s'ofereix gratuïtament, les quals desconeixen el verdader abast que pot tenir.
Martorell ha afirmat que el Banc d'Espanya ha dictat diverses resolucions en les quals es dóna la raó als clients ja que considera que es tracta d'un producte "complex" que s'ha comercialitzat a un perfil de consumidor inadequat i al qual no se li ha advertit que no li convé.
Els tribunals de diverses ciutats espanyoles, com Àlaba, Jaén, Pontevedra o Las Palmas, també han emès sentències "totalment favorables" als clients que han permès la cancel·lació del contracte al considerar-lo "abusiu" i pel seu "deficient comercialització", segons Martorell, qui va puntualitzar que "aviat" també comptaran amb dictàmens de jutjats de les illes.
Ausbanc ha calculat que a Espanya poden haver unes 25.000 persones afectades pels swaps, tant particulars com empreses, tot i que ha matisat que, segons la seva opinió, són "moltes més" atenent a la quantitat de consultes que reben per aquest assumpte.
CLÀUSULA DE TERRA
D'altra banda, Martorell ha informat que ha estat admesa a tràmit per un jutjat de Sevilla una demanda d'acció col·lectiva interposada per Ausbanc contra diverses entitats bancàries per la clàusula de terra que s'inclou en algunes hipoteques amb l'objectiu que aquesta sigui anul·lada per considerar-la també "abusiva".
Aquesta clàusula s'inclou en alguns contractes d'hipoteques a tipus d'interès variable que estableix un tipus mínim d'interès o un mínim de referència, el que en la pràctica suposa "una renúncia a un benefici", va incidir Martorell. A més, ha assegurat que moltes persones també desconeixen que la seva hipoteca inclou aquesta clàusula perquè l'entitat no s 'ho ha especificat i no llegeixen al complet el contracte.
El judici d'aquest procés tindrà lloc el pròxim 7 de juliol, una data esperada per Ausbanc que està seguint de prop aquest cas ja que podria convertir-se en la primera sentència favorable als clients contra aquest tipus de pràctiques i seure així un precedent de de cara a altres expedients.
Alhora, Martorell va al·ludir al fet que algunes entitats venen de manera conjunta els dos productes, el swap i la clàusula del terra, el que pot suposar que el preu de la hipoteca es quintupliqui, a més de "no ser efectiu" perquè tots dos marquen un interès fix.
Martorell ha afegit que actualment se segueixen comercialitzant aquests productes, tot i que ara es fa "de manera correcta" i "sense obligar a la firma". Tot i això, el problema recau sobre aquelles persones que els van contractar amb anterioritat, en el seu major part entre 2007 i 2008, i que desconeixien "les tremendes conseqüències econòmiques" que tenien.
