UPyD advoca per reformar l'Estatut i derogar la Llei de Normalització Lingüística

PALMA DE MALLORCA 2 May. (EUROPA PRESS) -

Unión, Progréso y Democràcia (UPyD) és partidari de reformar l'article quatre de l'Estatut d'Autonomia amb la finalitat d'eliminar el concepte de llengua pròpia i restaurar l'equiparació de les dues llengües oficials a l'arxipèlag. La formació proposa també derogar la Llei de Normalització Lingüística i el Decret de Mínims, i garantir l'elecció de llengua vehicular per part dels pares.

Tesis que apareixen recollides en la Declaració a favor de la llibertat lingüística a Balears, elaborat per aquesta formació, i en què sosté que la "radicalització" del Govern balear en pretendre eradicar de la vida pública el castellà provoca una resolució excloent dels qui poden gaudir legítimament de certs drets i oportunitats.

La formació liderada per Rosa Díez recalca els "perjudicis" que el nacionalisme ha ocasionat en la llibertat i igualtat dels ciutadans i expressa la seva "preocupació" per com aquesta ideologia ha aconseguit infiltrar-se en les polítiques dels partits "suposadament" no nacionalistes. Per aquesta raó, afegeix que UPyD és "l'única" força lliure de prejudicis i assenyala la urgència de corregir les "nocives conseqüències" de la presència nacionalista a l'espectre polític.

El partit creu que a l'empara de governs autonòmics del PP i PSOE, el Decret de Mínims i la Llei de Normalització Lingüística són exemples de com "l'obsessió identitària" ha distorsionat els esmentats camps, donant com a resultat la "pràctica expulsió" de les aules d'una llengua oficial i l'ús "discriminatori" de la llengua en un número creixent d'àmbits, com l'accés a la docència, a l'administració de la Sanitat o el funcionariat en general, del qual queden exclosos els espanyols que no tinguin titulació prèvia de català.

La conseqüència directa d'anteposar el domini d'una llengua a la formació professional és una "qualitat inferior dels serveis prestats a la ciutadania", assegura el partit.

BALEARS, UNA SOCIETAT BILINGÜE

Després de remarcar que la de les Balears és una societat bilingüe, considera que el marc legal hauria "d'alinear-se" amb l'esmentat bilingüisme real "en lloc de negar-lo". "No acceptem el concepte de llengua pròpia recollit en l'Estatut, per ser el vaixell insígnia dels plantejaments identitaris que denunciam i que serveix de fonament a la discriminació", assegura el partit en la seva Declaració.

Alhora, afirma que el debat mallorquí/català és una qüestió "filològica" que han de resoldre els especialistes i en què no han d'interferir-hi els polítics, funció dels quals "no és la d'un planificador lingüístic, que s'atribueix la potestat de preservar i modificar essències històriques heretades del passat, sinó la de propiciar un marc legal que asseguri la igualtat de drets per a tots", resa el text.

En el terreny educatiu, UPyD manté que bastaria acceptar un bilingüisme real i efectiu per començar a racionalitzar-lo, el que permetria invertir energies i mitjans per elevar el nivell dels nostres alumnes en lloc de convertir-lo en una eina de control "lingüístic i ideològic", una qüestió bastant més apressant que la redacció de textos en mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterer, tal com proposa el PP.

"La desaparició de la política d'immersió lingüística acostaria les aules a la realitat plural del carrer, en lloc de convertir els centres en laboratoris de sociolingüística i en guetos artificials", assegura el partit.