Vicens nega haver participat en les bases i clàusules del concurs per vendre el solar de Can Domenge

PALMA DE MALLORCA, 29 Jul. (EUROPA PRESS) -

L'ex conseller insular de Territori, Bartomeu Vicens, ha afirmat aquest dijous davant de la jutgessa que investiga el procés de venda del solar de Can Domenge que no va tenir cap participació en l'elaboració de les bases del concurs per a l'alienació dels terrenys, sinó que ha suposat que el plec de clàusules ha estat determinat pel departament de contractació del Consell de Mallorca.

Així ho ha posat de manifest davant de la titular del Jutjat d'Instrucció número 12, Mari Carmen González, durant una compareixença d'aproximadament dues hores en la qual s'ha desvinculat d'aquest procés, malgrat que la magistrada sosté que ha estat l'exdirigent de UM qui va sol·licitar l'alienació de l'immoble i va participar personalment en la ideació i clausulat del concurs, segons han assenyalat fonts jurídiques a Europa Press.

El declarant ha ratificat d'aquesta manera les afirmacions que ja va exposar davant de la jutgessa en la seva primera compareixença com a imputat per aquest procediment, que que investiga si la UTE adjudicaria va disposar d'informació privilegiada i va gaudir d'un tracte de favor en el procés, després que els terrenys fossin venuts pel Consell de Mallorca a Sacresa Terrenys i Promoció S.L. i Construccions Pedro Francisco Ferrá Tur per un total de trenta milions d'euros, malgrat tractar-se de la meitat del seu valor al mercat (57,8 milions d'euros) i del que oferia la promotora Núñez y Navarro.

Vicens, assistit pels lletrats Eduardo Valdivia i Jaime Campaner, ha defensat que la intenció era assegurar un projecte singular, pel que ha assenyalat que la intervenció que va tenir en el procés ha estat la d'interessar-se perquè es valorés l'estètica del conjunt d'habitatges que anaven a executar-se al solar.

L'exportaveu de UM al Parlament ha estat excarcerat per declarar, ja que des del passat 6 de juliol es troba complint tres anys de condemna a la presó de Palma per una peça separada del cas Són Oms, després de pagar en la passada legislatura 12.020 euros públics al seu comptable per un informe sobre el terra que ha resultat innecessari per als interessos generals i que ha estat plagiat d'internet.

La magistrada manté que Vicens va conversar amb els qui finalment han resultat adjudicataris i que van començar d'aquesta manera a treballar en el concurs "molt abans" de la seva publicació en el Butlletí Oficial de les Balears. A més, assenyala que l'ex conseller insular va signar el decret per a l'aprovació de l'expedient de contractació de Can Domenge.

Mentrestant, també aquest matí ha prestat declaració com a testimoni la interventora de la Institució Insular, Elena Montejo, qui ha estat interrogada sobre la seva participació en la tramitació i modificació de les bases del concurs. Mentrestant, entorn de les 15.25 hores ha arrencat la compareixença de l'ex conseller insular d'Economia i Hisenda, i expresident 'uemita', Miquel Àngel Flaquer, qui també està encausat en aquest procediment.

En concret, el nom de tots dos imputats apareix reflectit en la querella que va interposar Josel S. L. -pertanyent al grup Núñez y Navarro-, i que atribueix els presumptes delictes de malversació de cabals públics, prevaricació i revelació de secrets oficials a, entre d'altres, Munar i a aquells membres del ple del 30 de desembre del 2005 que van donar el seu vot a favor de l'adjudicació d'aquests solars.

Cal recordar que la jutgessa, en l'exposició que va elevar al TSJIB per demanar que assumís el cas, a la qual va tenir accés Europa Press, va determinar que la resolució d'aquest decret anava dirigida a "un fi preordenat de satisfer interessos no legítims", que va constituir una "conculcació flagrant de les normes amb una finalitat 'torticera' i aliena als interessos generals".

En aquesta línia, la magistrada considera que els imputats es van desprendre d'un immoble de "molt alt valor i que lluny de fer-ho en la forma que més es garantia l'interès general ho van fer per satisfer interessos privats", a un preu 30 milions inferior al seu valor al mercat "deixant per tant d'ingressar a posta a l'erari públic aquesta quantitat sense que existissin raons justificades per a això".