El vot de Vicens permet al Parlament rebutjar l'esmena a la totalitat del PP als pressupostos per a 2009

Actualizado: martes, 25 noviembre 2008 16:14

PALMA DE MALLORCA, 25 de novembre (EUROPA PRESS)

El Parlament va rebutjar avui, amb els vots a favor del PSIB, Bloc i Grup Mixt, inclòs el de l'ex-parlamentari d'UM, Bartomeu Vicens, l'esmena a la totalitat del PP als Pressupostos del Govern per al 2009, uns comptes que ascendeixen a 3.558 milions d'euros, un 7 % més que en 2008, i que preveuen un endeutament de 662 milions d'euros.

Alhora, va aprovar amb els mateixos vots (29 a favor i 28 en contra) i amb l'absència de les parlamentàries del PP i PSIB, Mabel Cabrer, i Maria Torres, respectivament, els comptes globals dels Pressupostos de la CAIB i les seves entitats autònomes, que arriba a la xifra de 3.558 milions d'euros.

Així, es va aprovar el pressupost de 645 milions d'euros de les entitats de dret públic del Govern: 100, 5 milions d'euros de les societats públiques de la CAIB; 71,3 milions d'euros de la fundacions de la CAIB; 1.229 milions d'euros de l'IB-Salut; 83,1 milions d'euros de les entitats de dret públic dependents de l'IB-Salut; 195,6 milions d'euros de les fundacions dependents de l'IB-Salut; i 15,8 milions d'euros de l'Agència Tributària.

El portaveu del PP en matèria econòmica, Francesc Fiol, va criticar que aquests comptes públics, que seran aprovats definitivament el pròxim 17 de desembre, després del debat de les esmenes parcials, "no són sensibles" a les necessitats reals generades per la crisi econòmica a les famílies i les empreses, i alhora va augurar que els ingressos previstos a través de l'IRPF i l'IVA no obeeixen a la realitat, la qual cosa generarà un dèficit que s'aproximarà al 4 %.

Fiol va considerar que davant de l'actual situació econòmica, l'executiu autonòmic hauria de fer un "esforç" per "contenir la despesa pública" i disminuir les operacions corrents, amb la finalitat que suposi un estalvi de 102 milions d'euros i, d'altra banda, va proposar reduir un 1,5 % el tram autonòmic de l'IRPF perquè els ciutadans de les illes "comptin en les seves butxaques amb 33 milions d'euros, que aniran al consum i impulsaran l'activitat econòmica".

Per contra, el conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, va defensar que aquests Pressupostos suposen un "factor de confiança i un element d'estabilitat" per combatre la crisi econòmica, ja que preveuen inversions per valor de 732 milions d'euros i un impuls de 2.350 milions a les polítiques socials (66 % del total).

En similars termes es va expressar el parlamentari del PSIB Josep Lluís Carretero, qui va remarcar que aquests Pressupostos són la "millor eina" per afrontar la crisi econòmica i , en aquesta línia, va sostenir que "probablement, siguin els comptes públics, aprovació dels quals és la més important de tota la història a Balears". Alhora, va acusar el PP d'haver actuat de "manera irresponsable intentant vendre a l'opinió pública un interès de pactar els Pressupostos, quan en realitat, només pretén enredar i generar desconfiança".

Per la seva banda, el portaveu del Bloc, Biel Barceló, va subratllar que aquests Pressupostos respondran a les "necessitats que es generin" en temps de crisis, tant per part de les famílies, com de les empreses, de manera que va destacar que aquests comptes compleixen els principis de "prudència financera i eficiència en la gestió dels recursos". Tot i això, va esperar que es millori el finançament autonòmic, a causa que, actualment, les illes estan "per sota de la mitjana estatal" en matèria de finançament, malgrat que Balears és al costat de Madrid, l'única Comunitat que aporta al Fons de Suficiència.

Finalment, el dirigent del Grup Mixt Josep Melià (UM) va apuntar que aquests Pressupostos responen a les "necessitats de les illes", si bé va estimar que són "insuficients", a causa que Balears té un "escàs marge de maniobra" per afrontar la crisi econòmica, ja que depèn del finançament de l'Estat.

(HI HAURÀ AMPLIACIÓ)