Agro.- El Govern català impulsa proves pilot que permetin regar i protegir les zones ZEPA del Segarra-Garrigues

BARCELONA, 25 Ene. (EUROPA PRESS) -

La Conselleria d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat ha impulsat proves pilot autoritzades per la Unió Europea (UE) i previstes en la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) per estudiar si és possible el reg a les zones ZEPA (Zones d'Especial Protecció per a les Aus) i la protecció de les aus al mateix temps.

En declaracions a Europa Press, el conseller del ram, Josep Maria Pelegrí, va explicar que "hi ha possibilitats reals de regar aquestes zones" i s'està estudiant el tipus de reg a utilitzar perquè aquests hàbitats estiguin completament protegits.

Segons Pelegrí, aquestes proves pilot s'estan començant i darrere tenen tot un procés d'implementació, monitorització i estudis programats a través de la DIA que "demostren que el reg de les Zones ZEPA no és incompatible amb la seva protecció".

L'àrea regable del canal Segarra-Garrigues és de 70.000 hectàrees, 35.000 de les quals són Zones ZEPA, i tot i que aquesta infraestructura encara no té data de finalització de les obres --la crisi ha alentit els treballs--, actualment hi ha més d'un 70% de l'obra acabada i pot donar servei a 5.000 hectàrees potencials.

El conseller ha indicat que el Govern de la Generalitat té tres reptes amb aquest canal: mantenir l'execució de l'obra, que els regants confiïn en aquesta infraestructura i demostrar a través de les proves pilot que és compatible la protecció de les aus i el reg.

Ha destacat que la Llei Òmnibus va permetre que tota l'obra no l'hagués de fer la Generalitat, sinó que les comunitats de regants poguessin assumir part d'aquestes actuacions --els treballs que comuniquen els ramals secundaris amb la finca perquè arribi el reg--, fet que suposa dos avantatges: reduir els costos del Govern català i agilitzar les obres.

El canal Segarra-Garrigues té un cost total de prop de 1.100 milions d'euros incloent-hi el canal principal, les obres del qual corresponen a l'Estat i que ascendeixen a uns 444 milions; els ramals secundaris, que van a càrrec de la Generalitat; i la connexió amb les finques, uns treballs assumits per les comunitats de regants.

CONTENCIÓS ADMINISTRATIU

El Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, dirigit per Miguel Arias Cañete, va interposar l'octubre un recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el Govern de la Generalitat per l'impagament de 71 milions d'euros corresponents al finançament, execució i explotació del canal Segarra-Garrigues dels anys 2009, 2010 i 2011.

Pelegrí ha assegurat que el Govern català està preparant la resposta a aquest recurs imposat per l'executiu central, i ha afirmat amb rotunditat: "contestarem".

Ha sostingut que aquests 71 milions es deuen a la decisió del Govern català d'assumir el cost de les obres del canal secundari que estava fent AcuaEbro --es va acordar així amb l'Estat-- i que corresponia als regants, i tot i que el Govern espanyol ha anat executant aquesta obra, la Generalitat no ha pagat les anualitats.

El conseller ha defensat que si el Govern espanyol hagués pagat a Catalunya el que li correspon de la disposició addicional tercera de l'Estatut, uns 2.658 milions d'euros dels anys 2008, 2009, 2010 i 2011, el Govern de Catalunya podria afrontar aquest deute de 71 milions i que puja a 94 si es té en compte el 2012.

"Es tracta d'una infraestructura d'aigua. És inversió pública i, per tant, són diners que l'Estat hauria de pagar. Si l'Estat ens donés els diners que ens deu per a infraestructures, pagaríem", ha remarcat.