Agro.- El Govern impulsa proves pilot que permetin regar i protegir les Zones Zepa del Segarra-Garrigues

BARCELONA, 25 Ene. (EUROPA PRESS) -

La Conselleria d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat ha impulsat proves pilot autoritzades per la Unió Europea (UE) i previstes en la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) per estudiar si és possible el reg a les Zones Zepa i la protecció de les aus al mateix temps.

En declaracions a Europa Press, el conseller del ram, Josep Maria Pelegrí, ha explicat que "hi ha possibilitats reals de regar aquestes zones" i s'està estudiant el tipus de reg a utilitzar perquè aquests hàbitats estiguin completament protegits.

Segons Pelegrí, aquestes proves pilot s'estan començant i darrere d'elles hi ha tot un procés d'implementació, monitorització i estudis programats a través de la DIA que "demostren que el reg de les Zones Zepa no és incompatible amb la seva protecció".

L'àrea regable del canal Segarra-Garrigues són 70.000 hectàrees, de les quals unes 35.000 són Zones Zepa, i tot i que aquesta infraestructura encara no té data de finalització de les obres --la crisi ha alentit els treballs--, actualment hi ha més d'un 70% de l'obra acabada i pot donar servei a 5.000 hectàrees potencials.

El conseller ha indicat que el Govern té tres reptes amb aquest canal: mantenir l'execució de l'obra, que els regants confiïn en aquesta infraestructura i que s'apuntin, i demostrar a través de les proves pilot que és compatible la protecció de les aus i el reg.

Ha destacat que la llei òmnibus va permetre que tota l'obra no l'hagués de fer la Generalitat, sinó que les comunitats de regants poguessin assumir part d'aquestes actuacions --els treballs que comuniquen els ramals secundaris amb la finca perquè arribi el reg--, fet que suposa dos avantatges: reduir els costos del Govern i agilitar les obres.

El canal Segarra-Garrigues té un cost total d'al voltant de 1.100 milions d'euros incloent el canal principal, obres que corresponen a l'Estat i que ascendeixen a uns 444 milions; els ramals secundaris, que van a càrrec de la Generalitat; i la connexió amb les finques, uns treballs assumits per les comunitats de regants.

CONTENCIÓS ADMINISTRATIU

El Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, dirigit per Miguel Arias Cañete, va interposar a l'octubre un recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el Govern per l'impagament de 71 milions d'euros corresponents al finançament, execució i explotació del canal Segarra-Garrigues dels anys 2009, 2010 i 2011.

Pelegrí ha assegurat que el Govern està preparant la resposta a aquest recurs impost per l'executiu central, i ha afirmat amb rotunditat: "Contestarem".

Ha sostingut que aquests 71 milions que el Govern va decidir assumir el cost de les obres de canal secundari que estava fent AcuaEbro --es va convenir així amb l'Estat-- i que corresponia als regants, i tot i que el Govern ha anat executant aquesta obra, la Generalitat no ha pagat les anualitats.

El conseller ha defensat que si el Govern central hagués pagat a Catalunya el que li correspon de la disposició addicional tercera de l'Estatut, uns 2.658 milions d'euros dels anys 2008, 2009, 2010 i 2011, el Govern podria fer front a aquest deute de 71 milions i que puja a 94 si es té en compte 2012.

"Es tracta d'una infraestructura d'aigua. És inversió pública i, per tant, són diners que l'Estat hauria de pagar. Si l'Estat ens donés els diners que ens deu per a infraestructures, pagaríem", ha dit.