Figueres afirma que l'AVL ha donat "més del que esperaven alguns sectors" en aconseguir un "clima de consens"

La presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ascensió Figueres, ha assegurat que, cinc anys després que es constituïra, el 23 de juliol del 2001, l'ens normatiu del valencià "ha donat més del que esperaven alguns sectors, sobretot perquè creien que el conflicte continuaria ací dins però ací no hem estat pel conflicte sinó pel consens i això ha sorprés prou gent".

En una entrevista concedida a Europa Press, la màxima responsable de l'organisme ha considerat que l'anomenat conflicte lingüístic està "pràcticament desactivat". Ha apuntat que "hi ha alguns grups que tenen interés a mantindre'l viu però socialment ja no existix".

Figueres ha agregat que "no dic que l'haja desactivat l'Acadèmia" però sí que ha fet notar que "la societat valenciana demanava una referència normativa i l'AVL li l'ha donada". Respecte d'això, ha recordat que ja l'any 2002 es van aprovar dos cossos normatius -el Referent Normatiu Oficial del Valencià del 25 de març i del 31 de maig- "per a orientar els valencians sobre quina és la normativa oficial" i, posteriorment, s'han tret a la llum dos obres "fonamentals", com són el Diccionari Ortogràfic i de Pronunciació del Valencià, ja editat, i la Gramàtica Normativa Valenciana, que es troba en procés d'impressió i que es presentarà al setembre, ha avançat.

Tot este treball és, segons Figueres, "un fet positiu per a la societat valenciana" per això "moltes persones pensen que no té cap sentit continuar eixe conflicte que, socialment, no existix", ha reiterat.

Ascensió Figueres ha realitzat un balanç del primer lustre de trajectòria de l'AVL, del qual ha destacat "el clima de consens en tots els treballs que hem aprovat". Fins i tot després d'alguns moments difícils, "es va tornar a la tònica habitual de l'Acadèmia, que és la de la normalitat i la del consens", ha recalcat.

Sobre la seua opinió sobre si l'AVL ha aconseguit calar en la societat valenciana, ha argumentat que "la majoria de les institucions de la Generalitat són prou desconegudes" però, al seu parer, "en el nucli de persones que tenen interés pel tema de la llengua ha variat molt la perspectiva del que s'esperava que fóra esta Acadèmia al que és". De fet, "al llarg de cinc anys hem mantingut relacions amb diversos col·lectius i molts han col·laborat amb nosaltres", ha dit.

Ascensió Figueres ha subratllat també algunes de les experiència viscudes al capdavant de l'organisme normatiu. Així, ha triat com al seu moment més satisfactori l'aprovació de la Gramàtica Normativa "perquè vaig participar en la ponència creada en la Secció Gramàtica per a elaborar-la", ha recordat. Per contra, ha assenyalat que el més difícil va ser la mort del secretari de la institució, Alfred Ayza, a causa d'una llarga malaltia.

Sobre els treballs que l'AVL ha dut a terme des que es va constituir, ha destacat, a més del Diccionari Ortogràfic i la Gramàtica, la publicació del Llibre Blanc de l'Ús del Valencià; vocabularis específics, com els dedicats al lèxic de la vela i jurídic; la col·lecció de toponímia; la creació d'una memòria audiovisual d'escriptors valencians, o la posada en marxa del Dia de les Lletres Valencianes per a donar a conéixer als ciutadans de la Comunitat els autors en llengua pròpia.

En el capítol d'investigació, l'AVL concedix beques, tant per a fer pràctiques al si de l'entitat com per a dur a terme estudis sobre el valencià. En este punt, ha incidit en els convenis que s'han signat amb diverses la Universitat de València, la Jaume I de Castelló i la Universitat d'Alacant a fi de realitzar estudis i traduccions de clàssics valencians. També s'ha referit a l'activitat de l'Acadèmia a l'estranger, a través dels lectorats implantats a les universitats de diferents països i les convocatòries d'ajudes per a centres valencians a l'exterior. "El treball de l'AVL està perfectament encarrilat", ha asseverat.

RELACIONS "HORITZONTALS"

Quant a les relacions amb altres institucions lingüístiques ha comentat que són "correctes" i que "continuaran en el futur perquè hem de contemplar relacions horitzontals amb altres ens normatius".

Sobre els pròxims reptes de la institució ha assenyalat la prioritat d'acabar el Diccionari Normatiu, un treball que es troba ja en la lletra P. Figueres no ha volgut avançar més detalls ja que no farà pública fins després de l'estiu la seua decisió de presentar-se o no a la reelecció a la presidència de l'AVL.

El 23 de juliol del 2001 es va constituir l'Acadèmia Valenciana de la Llengua en un acte celebrat al Palau de la Generalitat en què van prendre possessió els 21 membres de l'esmentat organisme.

Els primers membres de l'ens normativitzador van ser Artur Ahuir, Rafael Alemany, Ramon Arnau, Alfred Ayza, Carme Barceló, Verònica Cantó, Xavier Casp, Jordi Colomina, Josep Lluís Doménech, Antoni Ferrando, Ramon Ferrer, Ascensió Figueres, Vicent Gascon, Juan Alfonso Gil Albors, Maria Soledat González, Albert Hauf, Lluís Meseguer, Pere Maria Orts, Josep Colomer, Honorat Ros i Alfons Vila.

Després de les defuncions d'Alfred Ayza, Xavier Casp i Vicent Gascon i la renúncia de Carme Barceló, s'hi van incorporar Àngel Calpe, Emili Casanova, Manuel Pérez Saldanya i Ricard Bellveser.