MADRID, 9 Jun. (EUROPA PRESS) -
El PP governarà a partir d'aquest dissabte en 33 de les 50 capitals de província com a resultat de les eleccions municipals celebrades el passat dia 22 de maig, davant de les nou en les quals serà el PSOE el que ostenti l'Alcaldia. Mentrestant, els ajuntaments d'Oviedo i Santa Cruz de Tenerife continuen en l'aire a l'espera que els partits tanquin els seus acords.
En els comicis, els 'populars' van aconseguir majoria absoluta en un total de 31 capitals de província de tot Espanya, tot i que tindrà també l'oportunitat de governar a Osca gràcies al suport del PAR i a Vitòria, on han estat primera força política però no van aconseguir els 14 regidors necessaris per a la majoria absoluta.
El PP té nou regidors a la capital basca i podrà amb ells obtenir l'Alcaldia, arribant després a acords amb el PSE per tirar endavant les seves iniciatives i que el partit de Patxi López li torni així el suport que els 'populars' li donen en el Govern basc. L'única alternativa a aquesta possibilitat hagués estat un pacte PSE-PNB-Bildu, amb sis regidors cadascun.
A més, la formació dirigida per Mariano Rajoy també va aconseguir recol·lectar majoria absoluta a Mèrida i Santiago de Compostel·la, que malgrat no ser capitals de província són les capitals d'Extremadura i Galícia respectivament.
Per la seva banda, el PSOE va obtenir majoria absoluta a Conca, Sòria i Lleida i tindrà oportunitat també de governar a Lugo i Ourense amb suport del BNG, a Segòvia i Toledo amb IU i a Saragossa, on Juan Alberto Belloch repetirà al capdavant de l'Ajuntament gràcies al vot favorable en la investidura d'IU i CHA.
Els socialistes també es faran amb el bastó de comandament de Tarragona gràcies als seus 12 regidors malgrat haver-se quedat a dos escons de la majoria absoluta. Tot i que CiU i PP, amb set edils cadascun, han temptejat durant les últimes setmanes la possibilitat de tancar un pacte per assegurar-se el govern de la ciutat, finalment aquest acord no ha estat possible i primarà l'ordre de la direcció de la formació nacionalista perquè governi la llista més votada.
En mans de formacions nacionalistes quedaran Barcelona i Girona, on governarà CiU per primera vegada en la democràcia, i Pontevedra, capital en la qual el candidat del BNG, Miguel Anxo Fernández Lords, repetirà com a alcalde gràcies a un acord amb els socialistes gallecs.
Pel que fa a Sant Sebastià, Bildu es va alçar com la força política més votada amb vuit regidors i després d'una intensa ronda de contactes sembla que el seu candidat, Juan Karlos Izagirre, aconseguirà governar amb el vistiplau del PNB. L'única alternativa seria un alcalde del PSE (7 regidors) amb el suport del PNB (6) i del PP (6).
A la capital navarresa, Pamplona, UPN va tornar a ser el partit majoritari i podrà arribar a l'Alcaldia, buscant després suports puntuals com els que ha mantingut en aquesta legislatura amb el PSN. L'únic acord que podria evitar aquesta situació seria un hipotètic pacte entre socialistes, Na-Bai, Bildu i IU.
NEGOCIACIONS D'ÚLTIMA HORA
I malgrat que els ajuntaments es constituiran aquest dissabte, encara està en l'aire el futur d'Oviedo, Tarragona i Santa Cruz de Tenerife, on el dividit repartiment polític que van deixar les urnes ha fet que les formacions allarguin les negociacions fins a última hora.
A Oviedo, el PP ha estat un altre cop el partit més votat, però es va quedar en els onze regidors i no ha arribat als 14 necessaris per a la majoria absoluta. Aquesta situació ha fet que busqui el suport de Fòrum Astúries, el partit liderat per Francisco Álvarez Cascos, que va obtenir set representants en les seves primeres eleccions. Tot i això, el pacte no està tancat i les negociacions continuen obertes.
La mateixa situació es viu a Santa Cruz de Tenerife, on PP i Coalició Canària van empatar amb nou regidors cadascun i el PSOE va aconseguir cinc representants. Tot i que els partits encara no han fet públic cap acord definitiu, les últimes negociacions perfilen un govern dels nacionalistes canaris amb el suport dels socialistes.
AJUNTAMENTS QUE HAURAN D'ESPERAR
Tot i que la legislació estableix l'11 de juny com la data prevista per a la constitució de tots els consistoris espanyols, alguns dels anteriors ajuntaments hauran d'esperar per estar pendents de la resolució de recursos interposats per alguna formació política.
És el cas de Barcelona, ja que el PP ha impugnat els resultats electorals a la capital catalana i confia a aconseguir un novè escó després d'un nou recompte de vots, que perdria CiU.
Tampoc podrà constituir-se l'Ajuntament de Girona, on ERC ha impugnat els resultats perquè que li falta un vot per tenir representació al consistori. El vot de la polèmica és un sufragi que es va comptabilitzar nul i a l'interior del sobre havia una papereta dels republicans i una estampeta del fundador de l'Opus Dei, Josemaría Escrivà de Balaguer.