AMPL.- El Govern manté la previsió de creixement econòmic de Balears al 0,8% aquest any

PALMA DE MALLORCA, 11 Jul. (EUROPA PRESS) -

El Govern de José Ramón Bauzá manté l'índex de creixement econòmic per a aquest any a Balears al 0,8% i subratlla que, si bé la previsió d'augment del PIB de la comunitat és d'entre el 0,8% i l'1,3%, segons estimacions de l'administració autonòmica i central, l 'economia de l'arxipèlag està "més a prop" de la xifra inferior.

Així ho ha indicat la directora general d'Economia i Estadístiques, Teresa Palmer, durant la presentació de l'informe de conjuntura econòmica després que el conseller d'Economia i Hisenda de l'anterior legislatura, Carles Manera, considerés que l'augment estava més pròxim a l'1,3%.

Palmer ha destacat que la comunitat durant el primer trimestre de 2011 presenta unes taxes de creixement "moderades però positives", especialment gràcies a la lleugera recuperació experimentada en el sector serveis i a les activitats vinculades al turisme. Tot i això, la indústria i la construcció continuen amb taxes negatives, el que "llasta" la resta de l'economia balear.

D'altra banda, ha assenyalat que les illes han registrat un creixement del 0,2% durant el primer trimestre de l'any, mentre que fa un any presentava caigudes de més de dos punts percentuals. Concretament, les Pitiüses són la regió amb una taxa de creixement més gran, impulsada pel "bon comportament" del sector serveis.

LES PITIÜSES, LA REGIÓ AMB MILLOR COMPORTAMENT

Així, per illes, les Pitiüses presenten un increment de l'1,8%, Mallorca registra un augment del 0,1%, mentre que Menorca es manté amb un 0%. Sobre aquesta qüestió, el Govern apunta que les bones perspectives de la temporada turística fan preveure que les taxes de creixement d'aquest any seran "cada vegada més positives".

Concretament, sobre Mallorca ha citat algunes xifres com la caiguda en el nombre de desocupats des de Setmana Santa, l'increment del 5,8% en el nombre de turistes arribats per via aèria, la baixada del -3,1% en el tràfic de mercaderies o el descens en més de cinc punts percentuals en el nombre d'afiliats.

Menorca, per part seva, ha experimentat la caiguda de l'afiliació a la Seguretat Social més pronunciada de les illes, mentre que l'atur s'ha reduït un 4,1% el juny a nivell interanual, i té dades positives pel que fa a l'arribada de turistes, si bé els indicadors avançats de la construcció mantenen les seves expectatives negatives.

Eivissa i Formentera, les regions amb "més dinamisme" de l'arxipèlag, aconsegueixen una reducció de l'atur del 16,3%, quan a la resta de les illes és del -3,3%, increments del 3,8% en l'afiliació a la Seguretat Social el maig, o del 7,3% en el nombre de pernoctacions.

La directora general, qui ha indicat que el Govern no ha analitzat la possibilitat d'emetre més deute públic, ha coincidit amb el director del Centre de Recerca Econòmica (CRE), Antoni Riera, qui ha explicat la setmana passada que l'economia balear ja havia aconseguit "aterrar" tot i que encara li quedava "molt temps" abans d'"enlairar-se". En aquest sentit, ha considerat que Balears encara no està a "nivells d'enlairament", tot i que ha afegit que "si es fan les coses bé, podem prendre el vol més aviat que tard".

SECTORS ECONÒMICS

Per sectors, l'arxipèlag presenta una caiguda del 0,8% en el sector de la indústria, del 4,1% en la construcció i un increment del 0,8% en serveis. Sobre aquesta qüestió, Palmer ha indicat que el VAB de la indústria ha presentat un decreixement de l'1,8% durant el primer trimestre o que el nombre de treballadors donats d'alta en aquest sector el maig era un 4,1% menys que els que havia en el mateix període del 2010.

Per la seva banda, en la construcció es produeix una pèrdua d'afiliats del -10,4%, una reducció en la contractació del 24,3% i una desacceleració de la desocupació del -4,9%. A més, el mercat immobiliari "es deteriora considerablement" i tant la compravenda d'habitatges com el nombre d'hipoteques sobre immobles baixa gairebé un 50%.

Tot i això, el nombre d'aturats a Balears s'ha reduït en termes interanuals de manera que l'arxipèlag és, amb una caiguda del -3,3%, la segona comunitat amb major descens en el nombre de desocupats (després de Canàries amb -5,3%).

La directora general ha destacat també altres xifres relatives a aquest trimestre com la disminució del 7,1% en la recaptació de tributs, l'increment del 12,5% i del 4,7% en la de l'IVA i l'IRPF o l'increment del 3,1% a l'IPC de maig.

D'altra banda, ha posat èmfasi en l'arribada de 4,2 milions de passatgers que arriben per via aèria entre gener i maig, una xifra que representa un increment del 6,4% respecte a la mateixa data de l'any anterior. Mentrestant, per via marítima regular el número ha pujat un 14,2% fins a l'abril.

MILLORS DADES DE PERNOCTACIONS I VIATGERS

En relació amb les pernoctacions i viatgers en establiments turístics, es milloren els resultats que hi ha hagut al 2010 amb pujades del 9,4% i del 8,1% a l'acumulat fins a maig. A més, la despesa turístic efectuat pels estrangers augmenta un 7,8% al maig .

Una altra de les conclusions destacades per Palmer ha estat que els indicadors de la demanda no aconsegueixen prendre el vol i que, sobretot, es percep un estancament del consum, mentre que la inversió té un "lleuger to positiu".

DADES MEDIAMBIENTALS

D'altra banda, l'informe també recull dades sobre medi ambient i, en aquest sentit, Palmer ha indicat que les concentracions de gasos i partícules contaminants en l'atmosfera estan per sota dels límits establerts per a la protecció de la salut.

A més, la recollida selectiva al 2010 representa el 10,7% del total de residus sòlids urbans (RSU) i la xifra de RSU per persona i dia és d'1,48 quilos a Balears.

Alhora, les reserves hídriques es troben al 49% a Eivissa, el 67% a Menorca i el 60% a Mallorca. Durant l'any passat s'han produït 15 incendis en la comunitat, que van cremar 605,84 hectàrees, si bé al de la Serra de Morna que va tenir lloc a Eivissa aquest any ja s'han cremat 1.576 hectàrees.