PALMA DE MALLORCA, 20 Jun. (EUROPA PRESS) -
La Comissió Tcnica de Memria i Reconeixements Democrtics ha aprovat el cens de símbols, llegendes i esments franquistes de Balears, d'acord amb el que disposa l'article 24 de la Llei 2/2018, de 13 d'abril, de memria i reconeixement democrtics.
Segons ha informat la Conselleria de Cultura, Participació i Esports en un comunicat, el cens incorpora un total de 95 símbols entre noms de carrers, distincions i reconeixements honorífics, plaques en blocs de cases i creus de la Victria repartits en 28 municipis de Balears.
A Mallorca hi ha 25 --Alaró, Alcúdia, Ariany, Bunyola, Calvi, Capdepera, Escorca, Inca, Llucmajor, Manacor, Mancor de la Vall, Marratxí, Muro, Palma, Pollena, Puigpunyent, sa Pobla, Sant Joan, Santa Eugnia, Santa Margalida, Santanyí, ses Salines, Son Servera, Sóller i Valldemossa--; a Eivissa hi ha tres --Vila, Sant Antoni de Portmany i Santa Eulria des Riu--, i de Menorca tres --Ciutadella, Maó i Es Castell--.
Per part seva, Formentera és l'única illa lliure de vestigis franquistes.
Per municipis, el repartiment de vestigis franquistes és el següent: Alaró (2), Alcúdia (15), Ariany (1), Bunyola (1), Calvi (4), Capdepera (2), Ciutadella (1), Eivissa Vila (1), Maó (2), Es Castell (2), Inca (5), Llucmajor (4), Manacor (2), Mancor de la Vall (1), Marratxí (4), Muro (1), Palma (24), Pollena (1), Puigpunyent (2), sa Pobla (2), Sant Antoni de Portmany (1), Sant Joan (2), Santa Eugnia (2), Santanyí (2), Ses Salines (1), Sóller (1), Son Servera (1), Valldemossa (5), Santa Margalida (1) i Santa Eulria des Riu (2).
L'article esmentat més amunt estableix que, quan els símbols, les llegendes o els esments estiguin situats en llocs de titularitat estatal, es regiran pel que disposa la Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i s'amplien drets i s'estableixen mesures a favor dels qui van sofrir persecució o violncia durant la Guerra Civil i la Dictadura, i que la seva destinació no podr ser un altre que el que estableixi la Comissió Tcnica d'Experts constituda a tal efectes, que en aquest cas és la Comissió Tcnica de Memria i Reconeixements Democrtics.
La creació d'aquest primer cens, per tant, respon a l'esmentat article, que establia un termini de 12 mesos des de l'entrada en vigor de la Llei 2/2018 perqu la Comissió Tcnica de Memria i Reconeixement Democrtics de Balears elaborés un cens de símbols, llegendes i esments, que hauran de ser retirats o eliminats, tal com estableix la norma.
En compliment d'aquest precepte legal, la Conselleria de Cultura, Participació i Esports ha elaborat el cens, a partir d'un treball de camp, d'una banda, i d'un treball de documentació, per un altre; i que han realitzat un grup d'historiadors dirigits pel doctor Bartomeu Garí Salleras.
Per a l'elaboració del cens, s'han recorregut els diferents llocs en qu es té constncia de l'existncia de símbols franquistes amb l'objectiu de recopilar la informació necessria per a fer el cens, com per exemple prendre nota de les dimensions dels símbols, del material, determinar la ubicació o recollir imatges.
El cens, que ser presentat al Parlament, conté, d'un costat, un estudi en qu es detalla l'ús que es va fer durant el franquisme dels espais públics quant als noms dels carrers i places i els nous monuments installats durant el període franquista; i, d'un altre, cada municipi compta amb una relació dels símbols i els esments que hi ha hagut al llarg del temps, dels quals s'han retirat i, finalment, dels quals encara perduren.
