Armengol considera que la situació d'inestabilitat estatal "obliga a extremar la prudència"

   PALMA DE MALLORCA, 17 Sep. (EUROPA PRESS) -

   La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha manifestat aquest dimarts al ple del Parlament que la situació d'inestabilitat estatal "obliga a extremar la prudncia" i, per exemple, ha dit que ja estan "controlant la despesa de 2019".

   En la seva compareixena per informar sobre la necessitat de finanament en la Comunitat, Armengol ha manifestat també que es necessita modificar la Llei de finanament perqu l'educació o la sanitat no depenguin de si hi ha "Govern en l'Estat o de si est en funcions".

   Així, ha expressat que s'ha de "canviar el marc per assegurar els ingressos per també les despeses". "El nostre Estatut i la nostra Constitució han de blindar els drets socials que tant ens ha costat aconseguir", ha asseverat.

   La líder de l'Executiu autonmic també ha assenyalat que el compromís amb el REB est "supeditat" al fet que hi hagi "un Govern estable" a Madrid i es puguin "elaborar uns comptes" a l'Estat.

   Segons ha dit, "aquesta situació d'inestabilitat estatal, que dura ja cinc anys", els obliga, com a govern autonmic, "a extremar la prudncia", tant a l'hora "d'executar el pressupost d'aquest any com a l'hora de plantejar els comptes de 2020".

   Davant aix, ha dit, que si ningú discuteix l'infrafinanament, es necessita "responsabilitat, rigor i treball" per poder treballar "junts" i "aconseguir les demandes" de Balears.

   D'altra banda, davant les crítiques sobre si la seva compareixena era voluntria o no, Armengol ha assegurat que comparixer solament pels "177 milions", com demanava el PP, "no té sentit" i per aix va demanar ampliar el sentit de la seva compareixena per poder parlar de les necessitats del finanament de les Illes.

   Sobre aquest assumpte, ha assegurat que el Ministeri d'Hisenda pagar aquest any les bestretes a compte compromesos a les comunitats. Així, ha explicat que la setmana passada la ministra de l'rea en funcions, María Jesús Montero, li va garantir aquests pagaments en una conversa i que la seva intenció "és comenar a treballar per incorporar als propers pressupostos el factor d'insularitat incls en el nou REB per situar a Balears en la mitjana d'inversió".

   A més, ha dit que Balears, "per ser petita i estar malentesa sempre ha de lluitar més a Madrid i que, per aix, la "recentralització és un error" perqu es té "una percepció desdibuixada" de la realitat illenca.

"MARC INNECESSRIAMENT RESTRICTIU"

   En aquest sentit, ha dit que l'actual és "un marc innecessriament restrictiu" que "fora" a les comunitats al fet que redueixin el seu dficit, "a assumir ajustos extraordinaris" i que "fa que els ajuntaments d'aquestes illes tinguin centenars de milions d'euros paralitzats en dipsits bancaris".

   D'altra banda, ha recordat que Balears és "la segona comunitat que més aporta, per la novena a l'hora de rebre". En l'últim exercici liquidat, el 2017, les Illes van rebre "479,8 milions d'euros menys els quals es van enviar al sistema autonmic".

   Per aix, ha recalcat la necessitat de "reivindicar conjuntament un model de finanament que acabi alhora amb el dficit fiscal de Balears i el seu conseqüent dficit social".

BALEARS DEDICA EL 85 PER CENT DELS SEUS RECURSOS A SERVEIS BSICS

   Segons ha dit la presidenta, aquest fet obliga que Balears dediqui el 85 per cent dels seus recursos a mantenir els serveis bsics d'educació, sanitat i serveis socials, "un esfor que cap altra comunitat fa perqu tenen més recursos".

   "En concret, la mitjana en el conjunt estatal és del 81,1 per cent i, en algunes comunitats, la xifra és del 76 per cent", ha asseverat.