A Balears s'han venut fins avui bitllets del Sorteig de Nadal per valor de 44 milions d'euros

MADRID, 11 Nov. (EUROPA PRESS) -

A Balears s'han venut cupons per al Sorteig Extraordinari de Nadal a data de 15 d'octubre per valor de 44 milions d'euros, el que situa les illes com la tercera comunitat on menys loteria s'ha venut, només per davant de Cantàbria (43 milions d'euros), la Rioja (31 milions d'euros).

Així, on més loteria de Nadal se'n va a vendre aquest any és a Madrid (538 milions d'euros), seguit de Catalunya (507 milions), Comunitat Valenciana (413 milions), Andalusia (401 milions), Castella i Lleó (248 milions), Galícia (184 milions), El País Basc (171 milions), Castella-la Manxa (153 milions) i Aragó (116 milions).

En canvi, on menys loteria s'ha venut, a data 15 d'octubre, és a Múrcia (106 milions d'euros), Astúries (96 milions d'euros), Canàries (91 milions d'euros), Extremadura (60 milions d'euros). Tanquen la cua Balears, Cantàbria i la Rioja.

El Sorteig Extraordinari de Nadal repartirà aquest 22 de desembre 2.320,5 milions d'euros en premis, la mateixa quantitat que l'any passat. Per tant, la crisi no ha afectat als premis, i tampoc a la venda del principal sorteig de Loteries i Apostes de l'Estat ([LAE]), ja que, a data de 15 d'octubre, la consignació només havien caigut un 1%.

Així, si l'any passat per aquesta època s'havien consignat 16,4 milions de bitllets de loteria per al sorteig (3.281 milions d'euros), mentre que aquest any la xifra de bitllets consignat puja a 16,2 milions (3.248 milions d'euros), segons la informació facilitada per LAE durant la presentació del Sorteig de Nadal.

De fet, malgrat que les vendes de la LAE han caigut respecte a l'any passat un 3% en el conjunt dels jocs que gestionat, el Sorteig de Nadal es manté amb bona salut. De fet, aquest any cada espanyol porta gastats en loteria de Nadal al voltant de 70,37 euros, respecte dels 72,59 euros que s'havien gastat per aquestes dates l'any passat.

Tot i això, aquestes xifres són encara provisionals, ja que, segons ha explicat el director comercial de LAE, Jacinto Pérez, "no és possible saber les vendes fins al dia 21", ja que les administracions de loteries continua venent números fins a aquest dia i poden que no aconsegueixin vendre tots els números que han demanat.

Pel que fa als premis, cada sèrie distribueix en premis 11,9 milions d'euros, el que es distribueix en un primer premi a la sèrie de 3 milions d'euros, un segon premi d'un milions d'euros, un tercer premi de 500.000 euros, dos quarts premis de 200.000 euros i vuit cinquens premis de 50.000 euros.

A més, dues aproximacions premiades amb 20.000 euros cadascuna per als números passat i posterior al qual obtingui el primer premi, dues aproximacions de 12.500 euros per al segon premi i altres dues aproximacions de 9.600 euros cadascuna per als números passat i posterior al qual obtingui el tercer premi.

Més gràficament, aquesta relació de premis implica que, per cada euro jugat, es pot guanyar 15.000 euros (en el cas del primer premi), 5.000 euros (segon premi), 2.500 euros (tercer premi), 1.000 euros (quart premi), 250 euros (cinquè premi), 100 euros (aproximació al primer premi), 62,3 euros (aproximació al segon premi) i 48 euros (aproximació al tercer premi).

Aquest any, l'anunci de LAE per al Sorteig de Nadal ressalta el sorteig de nadal com "element comú en totes les formes de viure el nadal" i "punt inicial" de les festes, segons ha explicat un dels responsables del 'espot' Ricardo Pérez. Alhora, el desè del bitllet correspon a una obra nadalenca de Juan Borgoña (segles XV-XVI) que es troba en un retaule de la Catedral de l'Almudena, a Madrid.

POLÈMICA PER LA PRIVATITZACIÓ DE LOTERIES

La presentació del Sorteig de Nadal es va veure tenyida de la polèmica, ja que un grup de manifestants, convocats per les associacions d'administradors de loteries, van rebre al director general de Loteries de l'Estat, Gonzalo Fernández, a les portes on se celebrava l'acte amb crits, reclamant que aclareixi si se'n va a privatitzar la xarxa de vendes de loteries.

Ja dins del Círculo de Bellas Artes de Madrid, on se n'anava a presentar el sorteig, Fernández ha assegurat que "no és cert que se'n vagi a privatitzar" ni "l'entitat, ni el producte ni la xarxa de vendes". "El desè està aquest nadal i seguirà les pròximes", ha subratllat el màxim responsable de la LAE, responent així a les acusacions que l'entitat pública anava a substituir el dècim de loteria per una versió digital a Internet.

"Ni hi ha privatització de loteries i apostes de l'estat ni substitució del desè ni desaparició del desè; en tot cas, haurà una oferta més àmplia al públic en els punts de venda autoritzats", ha indicat el director comercial de la LAE. En aquest sentit, ha explicat que ja es pot comprar en qualsevol administració, si està disponible, un número determinat que es vengui en una altra administració gràcies a un sistema informàtic que connecta tota la xarxa de vendes.

Les associacions d'administradors de loteries porten diversos anys demandant una llei del joc públic que reguli el sector. El Govern està treballant en aquesta normativa, segons ha indicat Fernández, però mentre es crea ha inclòs en el projecte de Pressupostos General de l'Estat dues disposicions perquè qualsevol entitat jurídica, mitjançant contractes privats, pugui comercialitzar jocs de l'Estat, segons denuncien les associacions.