Europa Press i 'Diario de Mallorca' demanen 42 anys d'inhabilitació per al jutge Florit pel 'cas Mòbils'

   PALMA DE MALLORCA, 10 Jul. (EUROPA PRESS) -

   La representació d'Europa Press, 'Diario de Mallorca' i EFE i els periodistes Blanca Pou i Kiko Mestre demanen condemnar al jutge Miguel Florit a penes que sumen 42 anys d'inhabilitació per prevaricació, vulneració del secret professional, delicte contra la inviolabilitat del domicili i intercepció illegal de comunicacions.

   L'acusació particular en l'anomenat 'cas Mbils', iniciat arran de la querella d'Europa Press i 'Diario de Mallorca' per la confiscació de mbils dels redactors que cobrien el 'cas Cursach', ha demanat al Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB) l'obertura de judici oral contra el magistrat.

   En l'escrit d'acusació, també es demanen multes que sumen 58.400 euros i es reclama una indemnització de 30.000 euros per al periodista de 'Diario de Mallorca' per danys morals, professionals i a la salut, dels quals subsidiriament pot respondre l'Estat. Per aix, se sollicita donar trasllat a l'Advocacia de l'Estat perqu pugui personar-se en la causa i exercitar el seu dret de defensa.

   DEMANEN CRIDAR Al FISCAL CAP LUZÓN COM A TESTIMONI

   Com a testimonis, l'acusació particular planteja cridar com testimoni al fiscal cap de la Fiscalia Especial contra la Corrupció i la Criminalitat Organitzada, Alejandro Luzón.

   També proposen citar els responsables dels tres mitjans de comunicació, als dos periodistes querellats, al fiscal Anticorrupció, Juan Carrau -que va avalar les ordres dictades per Florit- i a l'inspector cap de la Policia Judicial que va proposar totes les mesures i que va practicar la confiscació.

RASTREIG DE TRUCADES I POSICIONAMENTS DE TELFONS

   En el seu relat de fets, els mitjans de comunicació querellants ressenyen quatre actuacions dictades per Florit com a instructor d'una pea per revelació de secrets. La causa tenia com objecte investigar l'origen de les informacions publicades en premsa sobre el 'cas Cursach', una macrocausa de corrupció.

   En l'escrit d'acusació se citen tres actuacions dictades al setembre, octubre i novembre de 2018, en les quals Florit va ordenar recaptar de companyies telefniques els llistats de trucades i geoposicionamients dels periodistes Blanca Pou i Kiko Mestre i d'una redactora d'EFE, així com del telfon fix de les agncies de notícies. En el cas de la periodista d'Europa Press, es van demanar dades que abastaven fins a gener de 2016.

   Igualment, l'acusació particular cita l'acte de l'11 de desembre de 2018 amb el qual Florit autoritzava l'entrada i registre de les seus d'Europa Press i Diario de Mallorca a Palma i ordenava confiscar-se dels mbils i ordinadors dels dos redactors. Aquesta ordre autoritzava estudiar els seus whatsapps, correus electrnics i xarxes socials.

CONFISCACIÓ DE MBILS I ORDINADORS

   El mateix dia, tres agents de la Policia Nacional i una secretria judicial es van presentar a la seu d'Europa Press Balears a Palma per exigir l'entrega del material requerit. Es van confiscar del telfon mbil personal de la periodista, amb la seva targeta SIM i SD, dos ordinadors de sobretaula, un pendrive i diversa documentació en paper, malgrat que "se'ls va manifestar, en reiterades ocasions, que aquesta actuació violava el secret professional periodístic", recalca l'escrit d'acusació. A més, els agents de la Policia també van intervenir el telfon del periodista de 'Diario de Mallorca'.

   Tot aquest material va quedar en poder de la Policia Nacional, que l'endem el va lliurar al Jutjat a excepció de la documentació en paper. Els equips electrnics van ser retornats el 4 de gener de 2019 i els papers intervinguts al febrer de 2019, si bé van ser escanejats i incorporats a la pea que instrua Florit en el Jutjat.

ACTUACIONS "MANIFESTAMENT INJUSTES"

   L'acusació sosté que les actuacions "van ser dictades per l'acusat amb plena conscincia que els mateixos eren manifestament injusts i vulneraven el dret al secret professional periodístic, el dret a la intimitat, el dret al secret de les comunicacions i el dret a la inviolabilitat del domicili".

   Així, els periodistes imputen el jutge un delicte consumat continuat de prevaricació judicial, pel qual demanen 20 anys d'inhabilitació i una multa de 29.200 euros; dos delictes contra la inviolabilitat del domicili, pel qual demanen, per cadascun, sis anys d'inhabilitació i multa de 14.600 euros; un delicte consumat continuat contra l'exercici de drets cívics -dret al secret professional periodístic i dret a la intimitat-, pel qual demanen quatre anys d'inhabilitació; i un delicte consumat continuat d'intercepció illegal de comunicacions, pel qual solliciten sis anys d'inhabilitació.