La fi de la legislatura deixa sense reformar tres Estatuts que eliminen aforaments a Balears, Cantbria i Murcia

MADRID/PALMA DE MALLORCA, 15 Feb. (EUROPA PRESS) -

Murcia, Cantbria i Balears van iniciar en aquesta legislatura la reforma dels seus Estatuts d'Autonomia per a eliminar l'aforament dels seus parlamentaris, de manera que els que es presentessin a les eleccions de maig ho fessin ja sense aquesta protecció. Per aquestes reformes estan pendents d'aprovar pel Congrés i el Senat i el final de la legislatura les deixa deixar congelades.

El debat sobre l'aforament dels polítics va cobrar protagonisme l'any passat per l'anunci del propi Govern que anava a estudiar una reforma constitucional per a eliminar aquesta prerrogativa, per la qual diputats i senadors no són jutjats pels tribunals ordinaris sinó únicament pel Suprem. La idea no obstant aix no va arribar a traduir-se en una proposta.

Per en el cas dels diputats autonmics és cada comunitat la que ha de prendre la iniciativa i vries ho van fer: Canries, Murcia, Cantbria i Balears van reformar els seus Estatuts d'Autonomia i els van enviar al Congrés per a la seva aprovació, per només la primera ha superat tots els tramitis i té la reforma ja en vigor.

Les reformes van dirigides a assegurar la inviolabilitat dels polítics sobre les opinions que manifestin en actes parlamentaris i pel que decideixin votar sobre lleis i altres iniciatives. Per tota la resta podran ser inculpats, processaments i jutjats si així ho decideixen jutges ordinaris, no els tribunals superiors de la seva Comunitat.

Murcia espera el seu torn en el Congrés des de maig de 2017, quan va presentar una reforma parcial de l'Estatut per a eliminar l'aforament, regular la moció de censura i la qüestió de confiana. La iniciativa est en fase de Comissió.

Després va arribar la reforma cntabra, al desembre també de 2017, amb l'únic objectiu en aquest cas d'acabar amb aquest fur especial. Aquesta reforma espera també torn en la Comissió Constitucional.

En teoria, aquestes dues reformes podrien tirar endavant en els prxims dies amb la unanimitat de tots els partits i si s'espremessin al mxim els trmits, així que la probabilitat és molt petita.

El tercer Estatut que encalla és el balear. El Parlament balear va lliurar en el Congrés la reforma el mes de desembre passat, ja amb poques possibilitats que s'aprovés abans de les autonmiques encara sense avanament electoral. Casualment, la seva admissió pel Ple del Congrés est prevista per a aquest dimarts, així que almenys entrar en les Corts abans que es dissolguin.

En qualsevol cas, el nou Congrés podr posar-se a la tasca amb aquestes reformes quan es constitueixi i donar-los una empenta perqu s'aprovin a l'inici de les noves legislatures autonmiques. Els estatuts són les úniques lleis que no decauen quan es dissolen les Corts, encara que haurien de tornar a comenar des del principi, des de la seva admissió a trmit pel Ple.

EL NOU RGIM ECONMIC BALEAR

En el cas balear, la comunitat es queda sense l'aprovació a curt termini del nou Rgim Econmic Balear (REB), una fórmula semblant al rgim canari adaptada a la situació d'aquesta Comunitat i que recollir entre altres capítols un fons per a compensar la insularitat, les ajudes per al transport o mesures fiscals especials per a la comunitat autnoma.

La presidenta autonmica, Francina Armengol, va acordar amb l'anterior ministre 'popular' d'Hisenda, Cristóbal Montoro, que el REB seria aprovat pel Consell de Ministres abans d'estiu perqu la llei fos debatuda i ratificada per les Corts abans que acabés 2018.

Les negociacions no havien concls quan va caure el Govern del PP per la moció de censura; el nou Executiu, socialista com Armengol, va reprendre els treballs per no ha aprovat encara el projecte en Consell de Ministres.