El fiscal manté la petició de 25 anys de presó per a l'acusada de mutilar al seu marit i donar-li-ho als seus cans

Policies descriuen que un home assassinat en 2016 presumptament per la seva dona tenia els braos amb "l'os net"
Isaac Buj - Europa Press
Publicado: miércoles, 19 junio 2019 14:03

L'acusació pública apunta a un possible mbil econmic, ja que la dona era l'hereva del testament

PALMA DE MALLORCA, 19 Jun. (EUROPA PRESS) -

La Fiscalia ha mantingut aquest dimecres la seva petició de 25 anys de presó per a la dona russa de 49 anys acusada de mutilar al seu marit, un alemany d'uns 70 anys, i donar-li-ho de menjar als seus gossos a Cala Millor (Mallorca) en 2016.

En les seves conclusions definitives, el fiscal Gonzalo Sans ha apuntat a un possible mbil econmic -ja que la dona era l'hereva del testament- i ha considerat que hi ha suficients proves incriminatries per demostrar que la dona és la responsable de la mort de l'anci, i no els cans, com sosté la defensa. Per la seva banda, el lletrat defensor, Bartolomé Salas, ha demanat l'absolució.

ACARNISSAMENT I TRADORIA

El fiscal ha rebutjat la versió de l'acusada i ha mantingut que "va intervenir de manera activa" en la mort de l'anci. La Fiscalia qualifica els fets d'assassinat, i no d'homicidi, en entendre que concorren les circumstncies d'acarnissament i tradoria.

En la seva exposició al Jurat, el fiscal Sans ha assegurat que la dona va causar un sofriment "inhum i innecessari" a la seva víctima en cometre el delicte, basant-se en els indicis en el cos, que permeten diferenciar entre ferides anteriors i posteriors a la mort. El representant de l'acusació pública ha remarcat que la víctima, amb la dosi de diazepam administrada, "no estava inconscient" mentre rebia ferides durant molt de temps. "Era conscient del que estava sofrint", ha ressaltat el fiscal.

A més, la Fiscalia entén que l'acusada "va aprofitar" el moment en el qual l'home estava dormint, després de prendre diazepam, per cometre el crim, i que la víctima no va poder defensar-se.

QÜESTIONA LA IMPARCIALITAT DEL PERIT DE LA DEFENSA

El representant del Ministeri Públic ha defensat el rigor de les proves practicades pels forenses de l'Institut de Medicina Legal i la Gurdia Civil, al mateix temps que ha posat en dubte la imparcialitat del perit proposat per la defensa, que va contradir les versions policials.

Per al fiscal, el perit de la defensa "el que va fer va ser agafar el que volia per defensar la seva tesi i la resta ho va rebutjar". El fiscal també ha assegurat que l'expert va incórrer en "contradiccions", que va abocar "opinions sense cap suport científic" i que la seva declaració va ser "totalment parcial i esbiaixada". Per aix, considera que els seus informes "no tenen cap valor".

Així, el fiscal ha insistit que les proves indiquen que a més de les mossegades de ca, va intervenir "un objecte afilat i tallant", "possiblement un ganivet", i que els forenses "van descartar que pogués confondre's amb una dent estellada".

A més, l'acusació ha assenyalat que el gos al qual la dona atribueix l'atac va ser trobat tancat dins del bany, sense bordar, quan ja havia arribat tota la comissió judicial a l'habitatge; i que no van haver de sedar-lo per poder mesurar la dentadura. "És aix un gos agressiu?", s'ha preguntat el fiscal.

Igualment, el representant del Ministeri Públic no considera rellevant que no es trobessin empremtes dactilars als ganivets, ja que pel lloc on van ser trobats quedava clar "que aquests ganivets s'havien mogut", i tampoc tenen empremtes de la víctima.

MBIL ECONMIC

El fiscal considera possible que darrere del crim hi hagi un mbil econmic, ja que la dona era l'hereva del testament de l'anci, juntament amb els gossos. A més, ha ressaltat l'inters mostrat per l'acusada en relació a aquest assumpte després de la seva detenció. "És curiós que una persona tancada per un fet que diu que no ha coms es preocupi tant per l'herncia", ha apuntat.

La Fiscalia ha assenyalat que la dona no posseeix "cap altre bé" i que vivia a la casa de la víctima. "Li preocupa, i molt, poder quedar-se amb tot aix", ha dit.

Igualment, el fiscal ha dit que la versió aportada per la dona "no és un comportament creble", i s'ha preguntat per qu no va cridar l'112. Finalment, ha considerat que la dona est en ple ús de les seves facultats psíquiques i ha demanat al jurat que "no es deixi enganyar pel teatre que est muntant i les mentides que ha dit", sinó que "atenguin a les proves".

LA DEFENSA DEMANA L'ABSOLUCIÓ

Per la seva banda, l'advocat defensor ha demanat l'absolució de la dona, insistint que és innocent. El lletrat ha ressaltat que no han volgut plantejar una qualificació alternativa -per exemple, plantejar un trastorn mental com a atenuant per aconseguir una condemna més baixa- perqu l'acusada "només vol lluitar la seva innocncia".

El lletrat ha denunciat la "incompetncia preocupant" i "desídia" a la investigació i ha lamentat que "és igual el que es demostri" perqu la dona "ha estat condemnada des del principi".

El defensor ha ressaltat la baixa concentració de diazepam a la sang de la víctima i considera demostrat que l'home no estava sedat, per la qual cosa seria "impossible que no es despertés" en ser atacat per l'acusada. "A veure si ser l'assassina més maldestra de la histria", ha ironitzat.

CRITICA LA "IMPUNITAT" D'UN TESTIMONI QUE VA ADMETRE QUE TRAFICAVA DROGA

Salas també ha qüestionat la versió dels testimonis que van afirmar que l'acusada els havia ofert diners a canvi d'assassinar el seu marit. Un d'ells va reconixer en el judici que havia quedat amb la dona per vendre-li cocana "i no li passa res", ha protestat l'advocat. "Per qu aquesta impunitat?", s'ha preguntat la defensa, que atribueix aquests testimoniatges a una "venjana" per una denúncia interposada per la dona contra un d'ells.

L'advocat també ha acusat un taxista de "mentir" a la seva declaració, perqu va dir que havia portat a la dona amb el seu vehicle després dels fets, quan ella ja estava detinguda. La defensa va demanar que es deduís testimoniatge contra aquest testimoni.

Quant als indicis en el cos i a la casa, l'advocat ha ressaltat que no es van trobar marques de l'acció d'un ganivet en els ossos, per la qual cosa s'ha preguntat com podria la dona esquarterar a la víctima "sense deixar rastre en els ossos". A més, ha apuntat que, en cas de ser els fets com sosté la Fiscalia, "hauria d'haver-hi ADN de suor" de la dona en els ganivets. Igualment, ha remarcat que la dona tenia una lesió a l'espatlla que li impediria perpetrar l'atac.

Leer más acerca de: