Identifiquen 269 espècies de cucs marins en la badia de Palma a través de la seqüenciació massiva d'ADN

   PALMA DE MALLORCA, 18 Feb. (EUROPA PRESS) -

   Un equip d'investigadors de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avanats (Imedea) ha elaborat un estudi sobre la biodiversitat del fons marí en el port i la badia de Palma que ha perms identificar un total de 269 espcies de cucs marins i que permetr analitzar la salut de l'estat marí balear i detectar espcies invasores.

   Segons ha informat l'Autoritat Porturia de Balears (APB) aquesta gran diversitat d'espcies és, al semblar dels investigadors, un indicador de la complexitat d'hbitats en la badia i reflecteix el desconeixement de la diversitat que ens envolta, més elevada de l'esperada.

   El treball dels investigadors també ha identificat espcies que no havien estat citades fins ara en les Balears, algunes d'elles considerades com a invasores.

   El treball és fruit de la collaboració entre l'Autoritat Porturia de Balears (APB) i l'Imedea (CSIC-UIB), que van signar fa un any un contracte d'investigació per realitzar una 'Anlisi de la biodiversitat del fons marí (bentnica) del port de Palma i altres zones de la Badia de Palma'.

   El projecte, liderat pels doctors Joan Pons, de l'Imedea (CSIC-UIB), i María Capa, del Departament de Biologia de la UIB i el NTNU University Museum de Noruega, sorgeix de la voluntat de respondre una pregunta: 'És l'ADN un instrument precís i rendible per identificar espcies i fer un seguiment de l'estat de conservació de les comunitats marines?'.

   Per respondre en aquesta pregunta, els doctors Capa i Pons han desenvolupat una nova metodologia d'anlisi basada en l'ús de tcniques de seqüenciació massiva d'ADN que ha perms comparar la composició d'espcies de cucs marins i la seva abundncia en tres rees amb un impacte hum diferent: el port de Palma, el Portitxol i la zona marina protegida de la Badia de Palma.

   Per al president de l'APB, Joan Gual de Torrella, "l'essencial de la collaboració continuada entre el port i la comunitat científica és obtenir dades objectives sobre els quals poder prendre decisions encertades, i no basant-se en suposicions o en falsos prejudicis".

   L'estudi ha estat coordinador per la unitat de Qualitat, Medi ambient i Innovació de l'APB.

ELS CUCS MARÍTIMS COM A INDICADOR DE LA CONSERVACIÓ MARINA

   Els cucs o anllids marins són un grup abundant i divers d'invertebrats --amb unes 17.000 espcies descrites al món, al voltant de 500 citades en les Balears-- que habita majoritriament en els fons marins.

   Una embarcació de l'Imedea (CSIC-UIB), amb l'ajuda de bussos professionals, va recollir mostres durant l'estiu i l'hivern de 2017, en el port de Palma, en el Portitxol, així com en la reserva marina de la Badia de Palma (Cala Blava) i l'illa de la Porrassa.

   En total es van recollir 60 mostres de sediment i de raspats de superfícies dures (murs i estructures artificials), que s'han processat i estudiat de manera detallada tant a nivell morfolgic com a gentic.

   Les mostres recollides en els sediments dels ambients portuaris contenen una baixa diversitat d'espcies, algunes de les quals són indicadores de condicions ambientals degradades, com era esperable.

   No obstant aix, algunes mostres preses en els murs més exposats dels ports, incloses els molls on atraquen els ferris i els creuers turístics en el dic de l'Oest, reflecteixen un estat de conservació "millor de l'esperat", segons l'APB, en contenir "una gran diversitat d'espcies, algunes prpies d'ambients no antropitzats".

ESPCIES INVASORES

   A més, l'estudi ha perms detectar la presncia d'espcies invasores, com el Ficopomatus enigmaticus, present al catleg d'espcies espanyoles invasores, o espcies del gnere Hydroides, no citades fins avui a Balears.

   No es coneix quan han pogut arribar a Mallorca, ja que no existeixen estudis previs, i possiblement han estat introdudes en les aigües de Mallorca adherides als cascos dels vaixells o en estat larvari en les aigües de llast.

   La seva presncia es relaciona amb efectes negatius per al medi ambient, ja que pot arribar a formar denses colnies de tubs calcaris succints que desplacin les espcies natives, a més de provocar problemes d'obstrucció de canals i comportes en ports i altres sistemes costaners o créixer en els cascos dels vaixells.