L'economia balear ha "aterrat" tot i que cal una reforma en l'administració, segons el CRE

PALMA DE MALLORCA, 7 Jul. (EUROPA PRESS) -

El director del Centre de Recerca Econòmica (CRE), Antoni Riera, ha explicat que l'economia balear ja ha aconseguit "aterrar" gràcies a la millora dels fluixos turístics internacionals, si bé ha advertit que encara queda "molt temps" abans d'"enlairar-se", un termini durant el qual cal fer una reforma estructural a mitjà termini de l'administració pública.

Durant la presentació de l'Informe de Conjuntura de juny de 2011, Riera ha indicat que una part del dèficit està determinat per l'actuació de l'administració i una altra pels efectes induïts pel cicle econòmic, sobre els quals no es pot actuar.

Així, s'ha mostrat "totalment partidari d'atacar el dèficit de l'administració pública", tot i que ha subratllat que "tan important com reduir el dèficit és assegurar que l'estructura pressupostària és l'adequada". En aquest sentit, ha advocat per "estudiar molt bé" quines partides són les que es poden retallar perquè alguns d 'aquestes retallades podrien "afectar" a l'economia.

En aquesta línia, ha apuntat que s'han d'analitzar tots els capítols de despesa i ingressos per "determinar una estructura òptima" ja que únicament retallar "no n'hi ha prou". "Hi ha marge de maniobra", ha afegit.

Alhora, ha considerat que la reforma "no es pot fer a curt termini" sinó que ha de ser a mitjà ja que, en cas contrari, els esforços de control del dèficit "difícilment" tindran èxit.

"NO TOTES LES RETALLADES SÓN BONES"

En aquest sentit, ha defensat la necessitat d'actuar sobre les empreses públiques de la comunitat ja que en aquests ens "hi ha molt camí per recórrer". Tot i això, després de preguntar-li pel cas concret de la Ràdio i Televisió de Mallorca -que el PP ha anunciat que tancarà- ha dit no conèixer prou els comptes per opinar sobre aquest, si bé ha admès que "no totes les retallades són igualment bones".

Segons indica l'Informe, la política econòmica regional encara l'exercici amb una "difícil reversió" de l'estat dels comptes públics. De fet, durant el primer trimestre els comptes de l'administració balear -juntament amb Castella i Lleó- han registrat el dèficit més elevat de l'Estat (-0,97%).

"Aquest fet resulta especialment rellevant si es tenen en compte que els compromisos financers assumits responen al quart volum de deute més elevat de l'entramat autonòmic (16,3% del PIB)".

Segons ha dit, la comunitat es troba en un context econòmic en què l'administració pública té un dèficit "molt important" perquè l'activitat econòmica és "tan lenta que és difícil retallar despeses per cobrir desequilibris".

CREIXEMENT DEL 0,3% EN EL SEGON TRIMESTRE

En relació amb l'"aterratge" de l'economia balear, el director del CRE ha explicat que aquest s'ha produït gràcies al sector serveis. Segons ha detallat, la comunitat ha tingut un creixement negatiu del -0,1% durant el primer trimestre i ha augmentat un 0,3% durant el segon.

Així, ha explicat que entre els mesos de gener i març la despesa de les famílies es va mantenir estancat en el mateix nivell que fa un any estant en "hores molt baixes", mentre que la inversió va estar "llastada per la inversió en construcció" a conseqüència de la crisi immobiliària. A més, l'aportació de l'intercanvi de béns i serveis amb l'exterior va continuar sumant dècimes negatives als comptes regionals.

En paral·lel, ha manifestat, l'evolució dels fluixos internacionals d'arribades va millorar des d'abril -amb una recuperació de l'afluència del 31,5% l'abril i del 9,6% el maig-, que, a més, ha estat més intensa que la registrada a nivell nacional, sobretot, gràcies al mercat britànic.

En aquest sentit, ha remarcat que el sector serveis és gairebé l'"únic motor" de l'economia balear, que ha estat el que ha possibilitat que aquesta hagi pogut "aterrar". Així, ha detallat que el ritme de creixement d'aquest sector ha estat del 0,2% en el primer trimestre, del 0,7% en el segon i ha confiat que durant el tercer continuï amb aquesta dinàmica d'acceleració i sigui "superior a l'1,2%".

Tot i això, en aquest marc ha apuntat que mentre altres sectors han anat donant passos enrere, com el de la construcció, que continua sumant xifres negatives i en el segon trimestre va registrar un retrocés del -2,6%, que provoca que, per tercera vegada consecutiva, augmenti "el defalliment del trimestre precedent" del -2,5%.

SORTIDA DE TREBALLADORS ESTRANGERS DEL MERCAT LABORAL

En relació amb les xifres dels cinc primers mesos de l'any, Riera ha apuntat que la característica fonamental d'aquest període ha estat la gran "fragilitat". A més, ha remarcat que, segons les dades del mercat laboral de les illes, s'ha produït una sortida de treballadors fonamentalment estrangers i extracomunitaris.

Tot això ha ocasionat una "moderació dels costos laborals" que, segons ha dit, no té per què significar una retallada de salaris, sinó únicament un "ajust de plantilles".

Segons l'enquesta trimestral del cost laboral, els desemborsaments efectuats per les empreses balears en la remuneració dels seus treballadors han tancat el primer quart de l'any amb un augment interanual del 0,6% que retalla el repunt anotat a finals del passat exercici després de dos trimestres d'ajustos (-0,8% al 3r i del -0,4% al 2n).

D'altra banda, ha confirmat que el CRE no ha revisat les seves previsions de creixement ja que "la informació que tenim ara per ara no ens sorprèn. No anem ni més ràpid ni més lent del que ens pensàvem".

POSSIBLE PUJADA DELS TIPUS D'INTERÈS

Finalment, preguntat per la pujada prevista per a aquest dijous dels tipus d'interès per part del Banc Central Europeu (BCE), Riera ha manifestat que, com aquesta es preveia, no tindrà "molt efecte" en l'economia. A més, ha augurat que no serà "l'última" que es produeixi aquest any i s 'ha mostrat "partidari" que aquesta es porti a terme, si bé també ha dit ser "conscient que té efectes en algunes economies, com la nostra".