Les CCAA demanen fermesa contra els aranzels de Trump i suport per obrir camí en nous mercats

   MADRID, 7 Oct. (EUROPA PRESS) -

   Les Comunitats Autnomes han reclamat aquest dilluns al Ministeri d'Agricultura una posició de fermesa contra els aranzels que amenaa imposar a diferents productes agroalimentaris els Estats Units i una posició comuna de la Unió Europea, que no accepti en cap cas l'intercanvi d'uns productes per uns altres.

   El Ministeri ha reunit aquest dilluns a Madrid als consellers del ram de totes les autonomies, que han compartit la seva protesta perqu el sector pagui les conseqüncies d'una guerra comercial que els és aliena, ja que el seu origen és el conflicte entre els Estats Units i Europa per ajudes a l'empresa aeronutica Boeing. Els vins, els formatges, l'oli, les olives o els cítrics poden veure's afectats per aquests aranzels i els consellers confien que s'arribi a un acord que els eviti.

   Des de Galícia, la consellera de Mar, Rosa Quintana, ha explicat que en la seva comunitat es poden veure afectades les vendes d'unes 5.500 tones a l'any de conserves de peix i marisc, per valor d'uns 40 milions d'euros amb expectatives de creixement. El conseller de Desenvolupament Rural, José González, ha afegit els problemes que pot tenir el sector del vi gallec, que exporta un producte de qualitat als Estats Units.

   El "primordial", ha dit el conseller, és la promoció en nous mercats, un fet en el qual ha insistit també el conseller d'Agricultura aragons, Joaquín Olona, per qui és clau la promoció en altres pasos i acostumar-se a "haver de prosperar amb dificultats d'aquest tipus". En el cas de la seva comunitat, els productes més afectats són el vi i els derivats del porc. "Per no és tan important quina és la xifra de facturació afectada sinó deixar clar que el sector no pot ser moneda de canvi de negociació de cap altre mbit", ha recalcat.

EL VI, UN SECTOR TRANSVERSAL

   Moltes comunitats tenen en comú el problema per al seu sector vitivinícola, com Aragó, per també Extremadura, País Basc o Navarra. La consellera basca, Arantxa Tpia, ha explicat que en el cas de la seva Comunitat els més afectats són el vi de Rioja Alabesa i el txakolí, a més del sector formatger per en menor mesura, perqu segons ha explicat la denominació Idiazábal, la més forta, "no est exportant en excés en aquest moment".

   La producció basca afectada per aquests aranzels equivaldria a l'1 per cent del total nacional, ha dit Tpia, que ha assegurat que el Govern basc prendr mesures de promoció dels vins en nous mercats. Al llarg de la setmana, ha anunciat que es reunir amb el sector vitivinícola.

   Des de Navarra, la consellera de Desenvolupament Rural, Itziar Gómez, ha precisat que la facturació de la seva Comunitat que es pot veure afectada per aquests aranzels és de 8 milions d'euros anuals exportats, per 5 d'ells només del sector del vi. Al seu judici, l'important no obstant aix no és tant la quantitat en xifres absolutes, sinó que es tracta de sectors "en els quals qualsevol complicació en els preus afecta de manera molt significativa".

   La consellera extremenya d'Agricultura, Begoña García, ha explicat que en el cas de la seva comunitat, al vi se sumen el formatge, l'oli, l'oliva i en menor mesura el porcí. En total, Extremadura va exportar el 2018 als Estats Units per valor de 36 milions d'euros, amb un increment respecte a l'any anterior del 12,5%. "Ara són aquests productes, per ningú diu que no siguin uns altres dem", ha advertit la consellera, que ha posat l'accent en la necessitat d'una posició única de la UE enfront d'aquesta amenaa del govern de Donald Trump.

LLIMONES I FORMATGE MANXEC

   Entre les comunitats amb producció formatgera que podrien veure's afectades pels aranzels a aquests productes es troba Castella-la Manxa, ja que el formatge manxec és la denominació d'origen que més factura a Espanya, el 62 per cent.

   El conseller d'Agricultura, Aigua i Desenvolupament Rural d'aquesta Comunitat, Francisco Martínez Rierol, ha advertit de les conseqüncies negatives que tindrien aquests aranzels perqu el 30 per cent de la facturació anual d'aquest producte té com destinació els Estats Units, per valor d'uns 55 milions d'euros.

   El conseller d'Aigua, Agricultura, Ramaderia i Pesca de Múrcia, Antonio Luengo, ha assenyalat que si escau el sector afectat és el dels cítrics i especialment la llimona, del que Múrcia és la primera productora del país. Els aranzels afectarien directament als 7 milions de tones que exporta la Regió als Estats Units, quantitat que preveu a més duplicar en la temporada 2019-2010.

EL BREXIT, UN ALTRE FRONT

   El Brexit també forma part del debat en les reunions que mantenen aquest dilluns tots els responsables d'Agricultura del país. La consellera gallega Rosa Quintana ha posat l'accent en la demanda de Galícia que es prenguin mesures transitries perqu vaixells que pesquen en aigües britniques puguin amb bandera de la UE o del Regne Unit seguir fent operacions en ports gallecs com Burela o Riveira, a més d'en ports d'inters general com Vigo o Coruña.

   "Es pot fer una mesura transitria que permeti la descrrega de productes i, de no ser el cas, demanem al Govern reforar les unitats de duanes i llocs d'inspecció fronterera per no collapsar les descrregues", ha reclamat.

   D'altra banda, Quintana ha insistit en la reivindicació gallega --"per activa, per passiva i per perifrstica"-- que es permeti millorar l'habitabilitat dels vaixells per ajudar el canvi generacional. "Si volem una renovació, que sigui atractiva l'activitat pesquera", ha insistit. Seria necessari permetre una major grandria dels bucs sense que signifiqui més capacitat pesquera.

   Finalment, la consellera gallega ha dit que s'ha analitzat la proposta de gestió de taxes i quotes del mar Bltic que s'ha de debatre al desembre. Ha assegurat que, encara que no és una regió en la qual Espanya té interessos, Galícia defensa per a aquesta zona el que per a l'Atlntic, que qualsevol variació de quota no oscilli a dalt o a baix per sobre del 15%, per la qual cosa ha rebutjat la proposta de reduir la quota del Bltic un 23%.

   "És necessari donar estabilitat a les empreses pesqueres i defensem per al Bltic el que per a l'Atlntic: que la sostenibilitat es mesuri en les seves tres variants, social, econmica i mediambiental", ha concls.

LA SEQUERA A CASTELLA I LLEÓ

   El conseller d'agricultura de la Junta de Castella i Lleó, Jesús Julio Carnero, ha reclamat fermesa enfront d'aquests aranzels com la resta de consellers, per ha centrat la seva atenció en un altre assumpte i ha criticat en concret la falta de sensibilitat que al seu judici ha tingut el Govern amb el problema de la sequera que afecta a la regió. "No és com la de 2017, per també és important, per la qual cosa hem adoptat mesures de forma unilateral per oferir solucions als agricultors i ramaders", ha assenyalat.

   D'aquesta forma, ha detallat que s'ha aconseguit avanar les bestretes d'ajudes de la PAC, que es pagaran abans del 17 d'octubre, a més d'implementar ajudes per a subministrament d'aigua, entre uns altres. "Anem a injectar 220 milions d'euros més perqu els nostres agricultors i ramaders puguin fer front a aquesta situació de sequera actual", ha indicat.

   El conseller també ha advocat per millorar les assegurances agrries. "Necessitem un segur agrari més atractiu i que incentivi a l'agricultor a subscriure-ho perqu amb el canvi climtic és una pea angular del sistema per garantir als nostres agricultors una major protecció", ha explicat.