L'IEC creu que el català és una llengua que creix en usuaris i capacitat expressiva tot i que encara té "obstacles"

PALMA DE MALLORCA 4 Abr. (EUROPA PRESS) -

El president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Isidor Marí, ha considerat que el català és una llengua que creix cada vegada més en usuaris i capacitat d'expressió, si bé ha apuntat que encara s'enfronta amb "massa obstacles" que dificulten la seva expansió.

Marí ha fet aquesta reflexió a la presentació davant dels mitjans dels actes que l'IEC ha preparat per commemorar el centenari de la Secció Filològica de l'Institut i primer esdeveniment del qual tindrà lloc aquesta tarda a Palma, el qual estarà presidit pel cap de l'Executiu balear, Francesc Antich.

El president de la Secció Filològica ha estat acompanyat en la compareixença davant dels mitjans pel president de l'IEC, Salvador Giner, i el delegat de l'Institut a Palma, Damià Pons.

Referint-se als "obstacles" als quals s'enfronta el català, Marí ha assenyalat que és una llengua que "encara no està reconeguda en termes igualitaris, com hauria de ser sense cap necessitat d'esforç reivindicatiu".

Així, ha afegit que no és reconeguda en termes d'igualtat ni dins de l'Estat espanyol ni a Europa, tot i que allà es pregoni "la igualtat en la diversitat", ni en les les Nacions Unides "per moltes declaracions sobre la diversitat lingüística que hagi fet la Unesco".

En aquesta línia, l'eivissenc ha sostingut que el català haurà de treballar "com ha fet durant els últims cent anys" perquè el català sigui considerat una llengua "en peu d'igualtat com qualsevol altra".

L'estudi 'Coneixements i usos del català a Catalunya en 2010: dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura' de l'IEC, que va estar presentat la setmana passada, indica que el 35% de la població catalana té com llengua inicial el català, el 53% a Balears i el 22% a la Comunitat Valenciana. Sobre aquesta qüestió, Marí ha subratllat que és important tenir "una visió dinàmica de la llengua".

En aquest sentit, ha destacat que els territoris de parla catalana han experimentat els últims anys uns canvis de població "molt forts, molt recents i de gent de molt diversa procedència". "Això, vulguem o no vulguem, ha representat un canvi d'equilibri en la situació de la llengua".

Tot i això, ha posat en valor que més del 95% la població nascuda a Balears i Catalunya "manté la llengua i molts d'ells la parlen", i alhora "hi ha un creixement molt ràpid de la gent que és capaç de llegir i escriure aquesta llengua". Alhora, ha afegit que entre les persones que porten un mínim de 14 anys en aquestes regions s'observa també "un progrés significatiu dels coneixements de català".

Preguntat sobre si creu que un possible canvi de govern a Balears després de les eleccions autonòmiques podria suposar un retrocés a l'impuls del català dins de la comunitat, Marí ha confiat "en el sentit comú" de votants i polítics. Així ha fet referència a les declaracions d'alguns partits, com el PP, que van anunciar que en cas de guanyar les eleccions derogarien el Decret de Mínims.

En aquest sentit, ha apuntat que, davant de la proximitat dels comicis, els polítics tendeixen a fer afirmacions "precipitades" i, fins i tot, de "certa propensió a la demagògia", si bé ha confiat que "a l'hora de governar han de ser més sensats, siguin del color que siguin".

"El que necessitem són discursos polítics de convivència, de respecte, de reconeixement recíproc i no discursos que promoguin la ignorància lingüística de la llengua del país".

ACTE INAUGURAL A PALMA

L'acte inaugural de la celebració del centenari de la Secció Filològica (creada en 1911, quatre anys després del naixement de l'IEC) tindrà lloc aquest dilluns al teatre Principal de Palma. L'esdeveniment girarà al voltant a les aportacions de Antoni M. Alcover i de Pompeu Fabra a la recuperació de la llengua catalana al segle XX.

L'objectiu dels actes de celebració del centenari és, d'una banda, reconèixer l'aportació dels seus primers membres a la normalització i la consolidació del català al llarg del segle XX i, per un altre, reafirmar la vitalitat, la creativitat expressiva, el dinamisme innovador i la vigència del català en tots els àmbits de coneixement.