MADRID, 25 Feb. (EUROPA PRESS) -
El conseller d'Educació i Cultura, Bartomeu Llinàs, va traslladar avui al Govern espanyol que la proposta per a un pacte nacional educatiu ha d'anar acompanyat d'una "bona memòria econòmica" per conèixer les aportacions financeres que aportaran les comunitats i l'administració central, tenint en compte que cal conèixer "el que se signa en contingut econòmic".
Sobre aquesta qüestió, ha apuntat que el ministre d'Educació, Ángel Gabilondo, "té clar" la seva intenció de presentar aquesta informació tenint en compte que l'apartat financer de la proposta de pacte recull la "cofinançament entre Govern i comunitats", de manera que cal conèixer els aspectes concrets després de ser aquesta qüestió "important" a causa de "els problemes pressupostaris que tenen totes les comunitats" en el context actual.
D'altra banda, Llinàs va detallar en declaracions a Europa Press que treballarà en la mesura possible per afavorir el consens nacional, tot i que ha dit que si finalment el pacte per l'educació no es donés a nivell polític, treballarà a nivell regional per obtenir un acord "social" amb els agents implicats
Així ho va detallar avui després de participar en la Conferència Sectorial d'Educació presidida per Gabilondo, on s'ha presentat per part del Govern un nou document per a acord amb 137 propostes. Segons el conseller, les comunitats socialistes s'han mostrat d'acord amb el plantejament del Ministeri mentre que les autonomies populars han presentat un altre alternatiu amb una sèrie de preguntes que Gabilondo s'ha compromès a respondre.
Així, Llinàs va detallar que el ministre convocarà les taules de treball d'aspecte territorial i social a partir de principis del mes de març i que, una vegada completat aquesta tasca, a final de mes es tornarà a emplaçar al sector per intentar signar el pacte nacional per l'educació.
BALEARS "ES TROBA CÒMODA" EN EL TEMA DE LA LLENGUA
El titular de la parcel·la educativa del Govern ha indicat que la proposta presentada avui és un "avanç significatiu" respecte al document passat i que les comunitats del PSOE han valorat com un document "d'aproximació i d'acord", on s'estipula que la lluita contra el fracàs escolar és una "prioritat" per a les autonomies i el Govern. A més, va apreciar que recull la majoria de plantejament efectuats per les Balears i conté uns objectius positius de de cara a millorar el futur de l'educació.
Un dels aspectes que ha destacat el conseller és el relatiu al tema lingüístic i va detallar que "Balears es troba còmode" en els plantejaments recollits en el document del Govern són del "grat" del Govern. També ha afirmat que aquesta qüestió ja està regulada en la comunitat i que la normativa contempla que els alumnes en acabar la seva educació obligatòria han de tenir coneixement del castellà i la llengua cooficial.
SI FRACASSA EL PACTE NACIONAL, ANIRÀ PEL SOCIAL A BALEARS
Llinàs va aclarir que si finalment se segella un pacte educatiu i social "evidentment" el Govern ho adaptarà a la situació de les Balears sense modificar "l'esperit" de l'acord nacional, tot i que va detallar que si finalment no s'aconsegueix aquest consens entre Govern i comunitats "lluitarà a nivell regional" per assolir un "pacte social" amb els sectors educatius.
El conseller d'Educació ha dit que "no perd l'esperança" d'obtenir finalment aquest acord nacional que englobi la part política i la social en el mes de març, tot i que ha afegit que si "fora impossible" anirà decidit a obtenir el consens social regional en matèria educativa. Finalment va detallar que a Balears "no va a moure taules amb partits" perquè el treball de consensuar aspectes ho està fent el Ministeri d'Educació.
Entre les propostes que recull el document s'inclouen aspectes sobre l'autonomia de centres i afavorir la professionalització dels equips directius, mentre que també es respecta el convertir 4t de l'ESO en un curs orientatiu amb dos itineraris per a Batxillerat o Formació Professional.