Més de 2.700 alumnes de centres educatius de Balears van ser expulsats el passat curs

PALMA DE MALLORCA, 4 Dic. (EUROPA PRESS) -

Un total de 2.774 alumnes de centres educatius de Balears van ser expulsats durant el curs 2018-19, la qual cosa representa un 13 per cent menys que el passat exercici escolar. A més, es van resoldre un total de 156 expedients disciplinaris en 368 centres de les Illes, una mitjana de 0,42 per cada centre, molt per sota de la del curs 2012-2013, que va ser de 5,3.

Així es desprn de l'estudi 'Normativa de les estructures de participació de les famílies en el sistema educatiu de Balears' pertanyent a l''Anuari de l'Educació de Balears 2019' i que, segons alerten els autors de l'article Marta Escoda i Jaume Font, és "necessari" reflexionar sobre la "importncia de repensar el procés que se segueix a l'hora de privar a un alumne del seu dret a l'educació".

Per aix, els autors conviden abordar les expulsions "des de la conformitat". "En el cas que un centre hagi d'adoptar la mesura, hauria de possibilitar el recurs de l'aplicació d'aquesta per part de l'afectat i de la família, a més d'informar i tenir el vistiplau del Departament d'Inspecció Educativa i altres serveis, tal com es fa en altres protocols com l'absentisme, per exemple", han considerat.

El president de la FAPA Mallorca, Miquel ngel Guerrero, que també participa en l'anuari ha considerat que les expulsions són "una experincia molt negativa". "Una expulsió significa que no hi ha una altra solució o, almenys, que no l'hem trobat i no hi els fem cap bé", ha postillat.

El director de l'Anuari, Lluís Ballester, ha sostingut, per la seva banda, que les xifres d'expulsions "van pel bon camí" a l'arxiplag balear, en referncia al descens, si bé ha reconegut que "cal corregir-les encara". "És un repte pedaggic", ha postillat.

Ballester ha considerat també que les expulsions van relacionades amb els resultats i ha explicat que a Portugal, per exemple, els van millorar amb la reducció d'aquestes mesures disciplinries.

D'altra banda, l'estudi també evidencia que un alt percentatge d'expulsions són en centres públics de secundria, que concentren el 85,67, per cent del total d'expulsions de Balears, quan només atenen el 27,16 per cent de l'alumnat avaluat.

ELS ALUMNES ESTRANGERS OBTENEN PITJORS RESULTATS

D'altra banda, un altre estudi de l'Anuari presentat aquest dimecres determina que els alumnes estrangers a Balears obtenen pitjors resultats i representen el 15,36 per cent del total de l'alumnat, 6,1 percentuals més.

Més concretament, l'estudi 'L'alumnat estranger present en el sistema educatiu de Balears, característiques i comparació dels resultats acadmics en relació a l'alumnat espanyol' revela que un 68,8 per cent d'aquest collectiu aconsegueix el títol de l'ESO, per sota del 85,5 per cent de mitjana que ho obté, -16,7 punts menys.

Així mateix, en els nivells més baixos de primria l'alumnat d'estranger repeteix més, xifres que, segons l'autor Luis Vidaña, es deu a "la falta de base que porta al professorat a intentar millorar les competncies bsiques com abans millor".

Pel que fa a la repetició a l'ESO, es registren percentatges encara més alts, un indicador "preocupant", en el sistema educatiu balear. Les diferncies entre la repetició de l'alumnat dels quatre nivells i la repetició de l'alumnat estranger mostren "diferncies importants".

Així, a 1r i 4t de l'ESO hi ha 4 punts percentuals més per part de l'alumnat estranger i en 2n i 3r, són 6 punts percentuals més per aquest collectiva.

L'autor ha considerat que els indicadors anteriors són "illustratius de la preocupació per la situació actual", ja que "malgrat l'evolució al llarg dels tres últims cursos que mostra una tendncia de millora cap a les diferents variables, la situació de l'alumnat estranger mostra diferncies significativament més baixes".

"Si realment es vol cercar un equilibri, cal intervenir d'una forma decidida i no conformar-se amb la dinmica existent", ha aconsellat l'autor.

Per la seva banda, Ballester ha reconegut que a Balears existeix el repte d'"igualar els resultats" entre el collectiu estranger i la mitjana, ja que "no és només qüestió d'oportunitats, sinó de fer alguna cosa més".

Guerrero, en aquesta línia, ha matisat que "no es poden demanar els mateixos resultats a un centre amb un 85 per cent d'alumnat estranger que a un altre amb un 15 per cent". "Hem iniciat el camí i cal prendre conscincia", ha dit, advocant per "elaborar programes inclusius".

Així mateix, en relació als resultats, Ballester ha explicat que hi ha entre un 6 i un 7 per cent d'inestabilitat residencial que, juntament amb la complexitat idiomtica i l'estructura del mercat laboral a les Illes, fan de la situació "un repte de dimensions més importants".

En aquest punt, el director ha considerat que cal treballar també amb el nivell d'abandonament escolar i ha demanat una major "responsabilitat" per part de les famílies i empresaris, a els qui ha sollicitat que "augmentin la contractació a qualificats".