PALMA DE MALLORCA, 10 Jun. (EUROPA PRESS) -
Els sindicats CCOO, CSIF, Sindicat Lliure i CGT han iniciat desde la pasada mitjanit una vaga de 24 hores al servei de Correus per protestar contra l'Avantprojecte de Llei del Servei Postal Universal, aprovat el passat 14 de maig pel consell De ministres, a l'entendre que constitueix "el preàmbul d'una privatització" d'aquesta corporació.
Els sindicats consideren aquest avantprojecte "la llei del punt final", ja que és "privatitzador" i deixa "desemparats" als treballadors del servei postal públic, que a les illes ascendeixen a alguna cosa més de 1.000 (700 treballadors laborals i 400 funcionaris).
Així ho ha destacat en roda de premsa la secretària provincial de CCOO a Balears, Montse Pascual, qui va exigir que Correus segueixi sent operador públic i que es mantinguin els llocs de treball. L'atur convocat per avui afectarà a tots els torns i l'empresa no ha fixat serveis mínims.
En aquest sentit, Pascual ha explicat que les mobilitzacions dels sindicats contra aquesta mesura del Govern espanyol van començar el passat 16 de maig, després de l'aprovació d'una baixada del 43 % en els pressupostos de Correus respecte a l'any passat, que va implicar una reducció de llocs de treball i el tancament d'algunes oficines.
Alhora, aquesta llei proposta per l'executiu permet la creació d'empreses postals privades a partir de l'1 de gener de 2011, moment a partir del qual començarien a competir amb Correus, que compte actualment amb 60.000 treballadors a tot Espanya.
Davant d'aquesta possibilitat, la secretària provincial de CCOO ha recordat que el sindicat ha demanat llavors que aquesta competència es regulés i "que fora legal".
Per la seva banda, la secretària provincial del CSIF a les illes, Manuela Zapatero, el Govern ja ha plantejat "un conat de privatització" de Correus i de la Xarxa Nacional de Ferrocarrils Espanyols (Renfe) un dia abans d'aprovar la retallada del 5 % de mitjana en el salari dels treballadors públics i la congelació de les pensions retributives, el que confirma, segons la seva opinió, que l'executiu "ha passat de protegir Correus i ha optat per la liberalització, sent la privatització el pas següent".
Davant dels resultats d'un estudi per a un pla estratègic que la direcció de Correus va encarregar a una empresa d'assessoria jurídica i tributària, que concloïen que en l'empresa sobraven uns 18.000 llocs de treball, el secretari provincial del Sindicat Lliure, José Mauro Ulloa, ha assegurat que els armaris de la corporació "són plens de certificats sense repartir" i que havia treballadors "que supleixen a tres companys", el que demostra, ha dit, que no sobren treballadors.
D'altra banda, Ulloa ha remarcat que Correus és l'empresa "més valorada de l'administració per part dels ciutadans", i ha afegit que amb una privatització derivaria en una pèrdua de qualitat del servei.
"No conec res que s'hi hagi privatitzat i que segueixi oferint un servei igual", ha afirmat el portaveu del Sindicat Lliure, que ha explicat que "el que pot passar" és que Correus "es desballestament", que es perdin llocs de treball i que el servei es de "bastant malament", tot i que l 'empresa hagi registrat "12 anys de beneficis".
Tot i això, segons Ulloa, la "prova evident" que aquesta empresa pública se'n va a privatitzar és l'eliminació per part del Govern de la clàusula que impedeix als funcionaris traslladar-se a altres ministeris.
Per la seva banda, el seu homòleg de la CGT, Luís Camarero, va anunciar que "el que està en joc és el servei públic" i que amb aquestes mesures de l'executiu "s'acaba Correus", que actualment "té data de caducitat".
En aquest sentit, ha assegurat que a l'Avantprojecte "desapareix el concepte de servei públic" i va augurar que "la pròxima batalla" tindrà lloc en la Seguretat Social o en l'ensenyament públic.
