Picornell considera que el REB és "encara insuficient per revertir els costos d'insularitat"

PALMA DE MALLORCA, 1 Mar. (EUROPA PRESS) -

El president del Parlament, Baltasar Picornell, ha considerat aquest divendres a la Cmera durant el seu discurs a l'acte institucional del Dia de Balears que l'aprovació del Rgim Especial per a Balears (REB) "reconeix la insularitat", tot i que "encara no és suficient per revertir els seus efectes" i, així mateix, ha elogiat l'"esfor coral" entre els diputats que, al seu parer, ha suposat.

Durant el seu discurs, Picornell, a l'acte que celebra el 36 aniversari de l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia de Balears, també ha fet un balan de l'activitat parlamentria durant aquesta legislatura i ha assegurat que "marcar un abans i un després" per a les Illes, ja que s'han aprovat "nombroses lleis" que garanteixen "els drets i llibertats dels ciutadans", i també ha dedicat una part de les seves declaracions a agrair a "la societat solidria" que va fer "un front comú" per ajudar a les inundacions del passat octubre al Llevant de Mallorca.

Relacionada amb l'activitat parlamentria, Picornell també s'ha mostrat satisfet que "moltes de les normes han estat aprovades" han estat fruit de "un gran consens", i ha apuntat que aquest fet "quedar com a tret distintiu d'aquests quatre anys", caracteritzats per "el bon enteniment".

Així mateix, ha afegit altres aspectes com que, per exemple, "s'han fet passos per recuperar la Memria Democrtica de les Illes" que, al seu judici, han perms "fer més justícia i reconciliar famílies", ja que "han pogut recuperar els cossos d'aquells que van donar la vida per la democrcia". "Tanquem ferides i recuperem la nostra dignitat com a societat", ha explicat.

D'altra banda, Picornell ha fet referncia a Balears, com a "terra d'acolliment", ja que, al seu judici, est caracteritzada per ser una "una societat oberta" i "cosmopolita" i que, segons ha recordat, va respondre la crisi dels refugiats amb el 'Volem acollir'.

No obstant aix, ha reconegut que "desgraciadament" les institucions "no van ser capaces de respondre com feia falta per fer-ho efectiu", i ha declarat que cal seguir oferint ajuda perqu "no es pot donar l'esquena i condemnar a una mort segura en la mar".

D'altra banda, Picornell ha explicat que la societat ha evolucionat "molt rpidament" i, per tant, "les exigncies sobre la política també" i, en aquest sentit, ha elogiat les novetats tcniques que permeten "agilitar i millorar" el treball parlamentari.

"Amb aquests anys hem escoltat i intentat donar resposta a aquests canvis, dissenyant un Parlament més participatiu, més obert a les organitzacions i a la ciutadania, acollint múltiples jornades i actes, sempre amb el convenciment que aquest patrimoni s'ha de valorar i posar a l'abast de tots".

En aquesta línia, ha fet referncia a l'administració electrnica i al sistema de gestió dels mitjans audiovisuals, amb l'objectiu que "els ciutadans estiguin ben informats, en temps real".

ACTE INSTITUCIONAL

A partir de les 11.30 hores, Picornell i els membres de la Mesa s'han situat al vestíbul del carrer Conqueridor per rebre als convidats, entre els quals aquest any estava el líder del PP, Pablo Casado.

Seguidament, s'han fet una fotografia de grup a la Sala Montenegro les autoritats assistents, entre les quals hi havia, a part de Picornell, la presidenta del Govern, Francina Armengol, els presidents dels Consells Insulars, els membres de la Junta de Portaveu i anteriors presidents del Parlament.

A les 12.00 hores ha comenat l'acte commemoratiu, que ha consistit en la lectura de diferents articles d'aquest document per part d'articles alumnes de diferents edats, procedents de centres de les Illes.

Per concloure, s'ha dut a terme el discurs de Picornell, que ha ofert el seu últim en el crrec, després d'anunciar que es presenta de cap de llista de Podem per a l'alcaldia de Felanitx.

36 ANYS DE L'ESTATUT D'AUTONOMIA

L'1 de mar se celebra l'aniversari de l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia, aprovat al febrer de 1983, en desenvolupament de la Constitució Espanyola de 1978. Es tracta de la norma institucional bsica de la Comunitat Autnoma.

La redacció de l'avantprojecte va comenar al juny de 1980 i va culminar al desembre de 1981, per les Corts no ho van aprovar fins el 1983. A més, l'1 de mar de 2007, va entrar en vigor l'última reforma.