Ple.- Thomàs acusa el PP de "trencar" per primera vegada en 30 anys el consens lingüístic a Balears

El conseller de Salut i Consum, Vicenç Thomàs, ha acusat avui el PP de "trencar" per primera vegada en 30 anys el consens en matèria lingüística que havia a Balears, i d'utilitzar la llengua com "instrument de confrontació". Així es va pronunciar el titular de Salut en resposta a les crítiques efectuades en les últimes setmanes pels 'populars' contra el Decret del Català en la sanitat, "sortint al carrer per manifestar-se contra la llengua catalana", referint-se a l'acte de protesta portat a terme el passat 1 d'abril.

En resposta a una pregunta formulada per la diputada del PP Carme Castro durant el ple del Parlament, el conseller va lamentar que a l'oposició "no li preocupin" els drets lingüístics dels ciutadans i llanci "discursos alarmistes irresponsables que no van a cap lloc", mentre que la 'popular' va recriminar que des de la Conselleria "només aconsegueixin crear un problema que s'unirà a les altes llistes d'espera i la falta d'especialistes".

"Retiri aquest Decret abans que sigui massa tard o si no retiri's vostè", va instar contundent la diputada a Thomàs, a qui ha criticat per ser "incapaç" de gestionar el seu departament. Segons l'opinió de Castro, es tracta d'una mesura "totalment innecessària" que el conseller "s'ha vist obligat a impulsar per acontentar els seus socis i posar els interessos polítics per davant de la qualitat en la sanitat".

En aquesta mateixa línia, ha criticat que el conseller gestioni el seu departament "d'esquena als ciutadans" i li va preguntar "per què insisteix a excloure els qui no disposen de certificat de català", pel que Thomàs ha afirmat que la normativa "s'adequa a les necessitats del sistema sanitari", establint l'obligatorietat d'acreditar coneixements del nivell B de català i recollint la normativa vigent "que, impulsada pel PP, reconeix la realitat social i lingüística de les illes".

El titular de Salut i Consum ha afirmat alhora que l'executiu autonòmic ha adaptat el Decret a les normes jurídiques relacionades amb aquest àmbit, com la Llei de Normalització Lingüística, la Llei de Salut de les Balears, l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic i la Llei de Funció Pública. Al mateix temps, ha afirmat que "en general, la norma obligaria que disposessin del nivell C -de la mateixa manera que la resta de funcionaris de l'Administració Pública- però el Decret s'adequa a les singularitats del sector sanitari de les illes".

Cal recordar que uns 2.200 professionals de la sanitat pública balear es van concentrar el passat 1 d'abril a la Plaça d'Espanya de Palma per expressar el seu rebuig al Decret, que concedeix un termini de dos anys a aquest col·lectiu per acreditar el coneixement del català, en entendre que suposa una exclusió, pel que han demanat que es consideri un mèrit i no un requisit el coneixement d'aquesta llengua.

Respecte a aquesta protesta, Thomàs va considerar després que va quedar "patent" que els metges i infermers que es van manifestar estan vinculats al PP, al qual li interessa "generar un conflicte al carrer" i, en aquests moment, "utilitza la llengua catalana" i al col·lectiu sanitari per fer-ho.