El PP demanarà al Parlament la derogació del decret del català en la sanitat i la revocació del Pla de Normalització

PALMA DE MALLORCA 16 Abr. (EUROPA PRESS) -

El PP sol·licitarà al Parlament, mitjançant una moció, la derogació del Decret 24/2009 que regula l'exigència dels coneixements de la llengua catalana a l'àmbit de la sanitat pública, així com la revocació del Pla de Normalització Lingüística que preveu més de 900 actuacions per al foment del català i que, segons el Govern, únicament és una "full de ruta", ja que no preveu mesures coercitives.

En roda de premsa, la portaveu adjunta del partit, Antònia Estarellas, ha remarcat que la intenció dels 'populars' és que el Parlament rebutgi la "imposició de requisits" de coneixements lingüístics en la sanitat. A més, referint-se al Pla de Normalització, ha indicat que el Govern n'hauria d'elaborar un nou que tingui en compte la "verdadera realitat sociolingüística" de les illes.

Així, ha assenyalat que en aquest s'haurien de potenciar les accions de promoció, difusió i valoració de la llengua catalana i es prescindeixi de la "imposició, intervencionisme, la coerció i la discriminació" cap a la lliure elecció a l'ús de la llengua.

La moció presentada pels 'populars' també preveu la derogació de l'article 11 del Decret 92/1997, de 4 de juliol, sobre els projectes lingüístics a l'àmbit educatiu, així com la resta de disposicions de la norma que, segons el partit, vagin en contra de l'"equilibri" de les dues llengües oficials.

Alhora, el PP desitja que la Cambra reprovi l'actuació del conseller de Salut i Consum, Vicenç Thomàs, pel fet d'haver impulsat una norma lingüística que, segons la formació, va en contra "del sentir i de les necessitats" del sector sanitari. Per aquest motiu, la presidenta del PP a Balears, Rosa Estaràs, ja va sol·licitar la dimissió de Thomàs a la manifestació que els sindicats mèdics i infermers van convocar contra el decret.

D'altra banda, la proposta 'popular' insta el Govern i la resta d'institucions de les illes a donar a conèixer les diferents diferents modalitats lingüístiques de la llengua en cadascuna de les illes.

Estarellas va incidir en la necessitat que el Govern no "discrimini" cap ciutadà o entitat que faci ús d'algunes de les dues llengües oficials a Balears. A més, ha destacat que només des de la pluralitat i el respecte, tant al castellà com el català, les illes seran un espai de "convivència".