El Rei presideix aquest dimarts l'entrega de despatxos a 63 nous jutges, un d'ells de Balears

El Rei es reuneix amb el president del Tribunal Suprem i del CGPJ, Carlos Lesmes
Casa Real
Publicado: lunes, 7 enero 2019 16:39

El nou jutge de Balears quedar a la disposició del president del Tribunal Superior de Justícia

MADRID/PALMA DE MALLORCA, 7 Ene. (EUROPA PRESS) -

El Rei Felipe VI presideix dem, dimarts, l'acte d'entrega de despatxos a 63 nous jutges, un d'ells resident a Balears. En aquesta ocasió, l'acte s'ha traslladat des de Barcelona, on se celebra en els últims anys, fins a Madrid, amb motiu del 40 aniversari de la Constitució.

La seu triada per celebrar l'entrega de despatxos als integrants de la seixantena vuitena promoció de l'Escola Judicial ha estat la Reial Acadmia Espanyola (RAE), on, a partir de les 12.00 hores, intervindr el president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes --en funcions des del passat 4 de desembre, quan va expirar el seu mandat--. També es comptar amb la presncia de la ministra de Justícia, Dolores Delgado, i de la fiscal general de l'Estat, María José Segarra.

Amb l'elecció d'aquesta seu, el CGPJ reconeix "l'estreta relació" que existeix amb la RAE en els últims anys, amb la qual s'ha pogut publicar obres com el Diccionari de l'espanyol jurídic, el Llibre d'estil de la Justícia o el Diccionari panhispnic de l'espanyol jurídic.

Per primera vegada en 20 anys aquest acte formal se celebrar a Madrid, alguna cosa que ha generat cert malestar en un sector de la judicatura catalana. De fet, la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en nom de jutges i fiscals que exerceixen en aquesta comunitat autnoma, han expressat la seva "profunda decepció" pel trasllat, quan l'Escola Judicial est a Barcelona.

El TSJC va transmetre en un acord aprovat per unanimitat el passat mes de desembre que espera que la decisió de lliurar els nous despatxos a Madrid sigui "transitria i que en el futur es donin les condicions" perqu es torni a realitzar a la ciutat comtal.

25 ANYS DE LA LLEI QUE VA ATRIBUIR LA FORMACIÓ DE JUTGES Al CGPJ

La raó del trasllat no respon la situació política en aquesta comunitat autnoma sinó a la coincidncia aquest any de la celebració del 40 aniversari de la Constitució espanyola, que va suposar la creació del CGPJ, amb seu a Madrid, segons fonts jurídiques consultades per Europa Press.

A més, també es compleixen 25 anys de l'aprovació de la llei que va atribuir al Consell la competncia per a la selecció i formació dels jutges i magistrats, que fins llavors era conjunta amb els fiscals.

Segons apunta l'rgan de govern dels jutges en un comunicat, les primeres promocions de jutges que es van formar sota aquesta norma van rebre els seus despatxos a la capital fins que en 1997 es va inaugurar l'Escola Judicial de Barcelona.

L'última entrega de despatxos, celebrada el passat mes d'abril, es va caracteritzar per l'absncia d'autoritats, ja que el Rei únicament va estar acompanyat pel llavors ministre de Justícia, Rafael Catalá, i solament es va dir a membres de la cúpula judicial. No es va convidar a crrecs de l'Executiu o del Legislatiu per ressaltar el carcter independent de la justícia espanyola, es va informar llavors.

D'aquesta manera, en ple procés judicial pel 'procés' independentista a Catalunya, en aquest acte, i per primera vegada, no van ser convidats formar part de la taula d'autoritats crrecs del Govern i tampoc de la Delegació del Govern, que en aquestes dates assumia la seva representació arran de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, ni tampoc l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

PRIMERES DESTINACIONS

Segons ha informat el CGPJ, Catalunya i Andalusia són les dues comunitats autnomes a les quals aniran destinats més membres de la promoció, ja que cadascuna d'elles comptar amb un total de 16 nous jutges. Li segueixen Madrid, amb 9; Castella i Lleó, amb 4; i Galícia i la Comunitat Valenciana, amb 3 cadascuna.

No obstant aix, de moment, solament 23 nous jutges comenaran a exercir com a titulars de Jutjats de Primera Instncia i Instrucció i els 40 restants -entre ells, el de Balears- quedaran a la disposició del president del Tribunal Superior de Justícia al qual vagin destinats, davant la inexistncia actual de places vacants de titulars d'rgans judicials.

L'rea preferida pels nous jutges per exercir en el futur és la penal, segons han assenyalat el 39,55 per cent dels membres d'aquesta promoció, seguida per la jurisdicció civil (21,64 per cent) i de família (11,19 per cent). Si bé, solament el 9,70 per cent d'ells volen ser destinats en els jutjats de Violncia sobre la Dona, mentre que un percentatge molt escs desitgen exercir en el contenciós-administratiu (0,75 per cent).

En aquesta promoció, les dones --que són més de la meitat dels més de 5.377 jutges espanyols en actiu-- representen el 63,49 per cent de la nova promoció, encara que un percentatge inferior al del curs anterior, en el qual el 70,8 per cent eren jutgesses.

DADES ESTADÍSTIQUES

Segons les dades contingudes en una enquesta que van realitzar els nous membres de la carrera judicial en ingressar a l'Escola, Andalusia és la comunitat autnoma que més jutges aporta (12), seguida per la Comunitat Valenciana (10), Castella i Lleó (8), Catalunya i Madrid (7 cadascuna). D'Aragó i Canries procedeixen en total vuit jutges (quatre cadascuna); altres tres són residents a Castella-la Manxa; dos a Navarra; dos al País Basc i un a Extremadura, Galícia, Múrcia, Balears i Astúries.

D'altra banda, la mitjana d'edat en ingressar a l'Escola Judicial en 2017 era de 27 anys, encara que l'alumne més jove tenia 23 anys i el més veter, 39. Quan van arribar a l'Escola, havien dedicat una mitjana de tres anys i mitg a preparar les oposicions d'accés a la carrera judicial, a les quals la majoria havien decidit presentar-se durant la seva etapa a la universitat com a estudiants de Dret.

A més, aquesta enquesta revela que gairebé la totalitat dels 63 nous jutges (el 95,88 per cent) va comptar amb el suport econmic dels seus pares durant la preparació de l'oposició i solament el 10,94 per cent va gaudir d'una beca.