UE.- Armengol demana a Brusselles que tingui en compte les dificultats de les illes en concedir fons europeus

BRUSSELLES, 6 Feb. (EUROPA PRESS) -

La presidenta del Govern balear, Francina Armengol, ha demanat aquest dimecres a la Comissió Europea que tingui en compte les dificultats a les quals s'enfronten les illes del Mediterrani en repartir fons europeus, al mateix temps que ha defensat que "no és just" que es destini a aquests territoris menys finanament comunitari que a les regions ultraperiféricas (RUP) com Canries.

Armengol ha presentat en una roda de premsa conjunta amb els presidents de Sardenya, Francesco Pigliaru, i de Crsega, Gilles Simeoni, el document conjunt que les tres illes enviaran als seus respectius governs i lliuraran a la comissria de Política Regional, Corina Cretu, a la reunió que mantindran aquesta tarda amb ella.

"Si hi ha un suport molt fort de la UE i dels territoris nacionals a les RUP, no és just que les perifriques no puguem accedir a aquests fons amb una proporció molt major que la que tenim en aquests moments per garantir la igualtat d'oportunitats als ciutadans que tenim l'honor de representar", ha reclamat la presidenta balear a la conferncia.

Armengol ha criticat que les illes "perifriques" estiguin "molt lluny" de tenir els fons que la UE destina ara a les regions ultraperifériques, entre elles Canries. "El problema és ser una illa", ha defensat, per després argumentar que "la carestia de vida sempre augmenta" sense importar "si ests més lluny o més a prop" de la costa d'un territori continental europeu.

"Demanem un replantejament perqu les perifriques puguem accedir en major proporció als fons europeus", ha resumit, per després posar l'exemple de Canries, que ha rebut 1.800 milions d'euros dels fons europeus, enfront dels 267 milions de Balears.

"Crec que és absolutament injust perqu els ciutadans de Balears han de tenir els mateixos drets que els ciutadans de Canries i que els ciutadans de tot el territori peninsular", ha afirmat.

Armengol ha expressat la seva "preocupació" i "inquietud" pel que fa a aquest fet de cara a les negociacions del proper pressupost a llarg termini de la Unió Europea, que cobrir el període entre 2021 i 2027. Per aix, ha subratllat, una de les línies d'actuació de "l'aliana" amb Crsega i Sardenya és demanar als governs d'Espanya, Itlia i Frana que impulsin l'enfocament a favor de les illes perifriques en les negociacions d'aquest pressupost.

En el cas concret de Balears, la presidenta Armengol ha citat els reptes que suposen per a les illes Balears la competitivitat i la capacitat de desenvolupament "en un món globalitzat i digital". En concret, ha parlat de "dificultats" en el sector de l'energia, la digitalització de les illes o la logística en el sector dels transports.