Xarxa per a la Inclusió Social proposa mesures contra la pobresa i "no fer de l'exclusió una lluita de partits"

   PALMA DE MALLORCA, 15 Abr. (EUROPA PRESS) -

   La Xarxa per a la Inclusió Social (EAPN) ha debatut aquest dilluns juntament amb representants del PP, PSIB, Ciutadans, MÉS, Podem, El PI i Moviment4Illes un document de 23 mesures "fonamentals" contra la pobresa i l'exclusió social amb l'objectiu de reflexionar sobre elles amb els polítics i intentar que, segons ha explicat el director tcnic d'EAPN, Andreu Grimalt, "no es faci de l'exclusió una lluita de partits".

   Així ho ha manifestat Grimalt durant la trobada, on, en aquest sentit, ha apuntat que "s'hauria d'assumir que la pobresa i l'exclusió social és un problema que existeix perqu hi ha molt negoci al voltant" i, per tant, "caldria promoure una política prioritria i transversal per solucionar-ho", sobre la qual tots els partits s'han mostrat a favor d'aplicar.

   L'EAPN est integrada per una xarxa 17 entitats --com, per exemple, Creu Rotja, Cáritas, Projecte Home, entre d'altres-- que lluiten per aquesta causa i que, amb motiu de les eleccions locals, insulars i autonmiques del 26 de maig, han volgut presentar els partits mesures perqu siguin incloses en els seus programes electorals.

   Grimalt ha sostingut que se'ls havia enviat el text amb les mesures als partits per poder dur a terme aquest dilluns una sessió "de reflexió i interlocució" sobre aquestes, que són "imprescindibles" per "acabar amb la desigualtat i la pobresa de l'arxiplag".

   En aquest sentit, ha recordat que un de cada quatre residents de les Illes es troba en risc d'exclusió social o de pobresa, un percentatge que és més elevat en el cas de les famílies monoparentals, de les llars amb tots els seus membres en l'atur o de les persones estrangeres.

   Així mateix, des de l'EAPN volgut incidir que, "malgrat la millora del Producte Interior Brut (PIB), "a causa de la reactivació del teixit productiu i del 'boom turístic' que s'ha encadenat en els últims anys, les taxes de pobresa segueixen molt altes, arribant a les 276.000 persones a Balears".

   "La pobresa que actualment pateixen les persones en determinats sectors de la població no són conseqüncia de la crisi, sinó d'un model social, econmic i polític que ha comportat el seu cronificación", han afegit.

   En el document presentat, es proposen mesures de carcter transversal, millores en els reglaments i processos administratius per facilitar les tasques de les entitats socials, així com polítiques inclusives per a collectius vulnerables.

DEBAT

   La consellera de Serveis Socials i Cooperació i candidata de MÉS per Mallorca al Parlament, Fina Santiago, ha sostingut que "estan molt bé les dues diferncies que es presenten en el document "entre polítiques transversals i sectorials".

   "Les transversals, per la seva banda, són fonamentals per a la inclusió, no podem parlar tampoc d'inclusió sociolaboral si no canviem la reforma laboral que perjudica la protecció del treball i, per aix, és fonamental el concepte d'un conveni collectiu", ha afegit Santiago.

   Així mateix, ha fet referncia al finanament, a "la perspectiva de creixement econmic dels propers quatre anys" i ha incidit en "la necessitat de continuar i incrementar-ho". "Els Serveis socials no poden compensar l'economia, han de compensar les desigualtats socials", ha explicat Santiago.

   D'altra banda, ha considerat que, amb aquest document, "difícilment cap partit dir que no" i ha instat a debatre sobre "punts més concrets" com, per exemple, "modificar la Llei de subvencions estatals, la Llei de Contracte públic perqu sigui més gil, la Llei 'Montoro' o la d'estrangeria".

   La consellera d'Hisenda i Administracions Públiques i candidata del PSIB al Consell de Mallorca, Catalina Cladera, ha explicat, per la seva banda, que el cicle econmic durant aquesta legislatura "ha estat molt bo" i ha assegurat que, per a la propera, el Govern "també ha de dirigir el mxim de recursos per a les polítiques de benestar social".

   En aquest sentit, ha realat l'increment de pressupost a l'Institut Mallorquí d'Assumptes Socials (IMAS) encara que ha reconegut que "són conscients que queda molt treball per fer i per combatre les desigualtats", "és un eix important de la nostra política i farem que sigui una prioritat".

   El candidat del PP al Consell, Lloren Galmés, ha celebrat l'increment d'inversió en l'IMAS i, així mateix, "també estan d'acord en el tema de la concertació, les subvencions, els processos administratius i en qu sigui una prioritat la millora de les infraestructures prpies".

   "El pacte de la inclusió ha de continuar amb el seguiment i, a més, impulsar-se molt més", ha explicat i ha apuntat que "s'hauria de reduir la burocrcia i donar facilitat, coordinació i crear una targeta social amb accés a les diferents prestacions".

   Des de Podem, han apuntat que "s'han d'oferir els serveis en clau de dret" i, en aquest sentit, "poder saber quan hi ha una emergncia i poder donar la resposta adequada".

   A més, des de Cs han considerat que "el control dels diners ha de ser major" i que "temes com el Gaspar Hauser no poden quedar així" --en relació al centre de menors autistes del servei d'atenció primerenca-- perqu "hi ha gent darrere amb necessitats".

   D'altra banda, una de les entitats integrants Creu Rotja ha apuntat que hauria de contemplar-se també el concepte d'"innovació social" perqu "la realitat social que s'atén, els collectius són diferents" i, per tant "cal anar avanant".

   Una altra entitat, Projecte Home s'ha mostrat "agrada" amb la rebuda dels partits i ha considerat que aquesta acceptació significa que "les propostes no són desgavellades ni estan allunyades de la realitat".