Analitzen com alteracions moleculars associades a distròfia miotónica tipus 1 afecten a la comunicació entre neurones

   VALÈNCIA, 16 Jul. (EUROPA PRESS) -

   L'Institut d'Investigació Sanitària Incliva, de l'Hospital Clínic Universitari de València, ha participat en una investigació internacional que té com a objectiu principal comprendre com les alteracions moleculars associades a la distròfia miotónica tipus 1 (DM1) afecten a la comunicació entre neurones.

    Els resultats de l'estudi, publicats en la revista científica Nature Communications, aporten nous coneixements sobre els mecanismes implicats en la patologia i identifiquen una possible diana terapèutica per a futures investigacions, segons ha informat l'institut mèdic en un comunicat.

   La distròfia miotónica tipus 1 és la forma més comuna de distròfia muscular en adults i una malaltia genètica multisistémica que afecta tant al múscul com al sistema nerviós.

    Es caracteritza per provocar feblesa muscular progressiva, miotonía --trastorn en el qual el múscul es relaxa més lentament del normal després de contraure's de manera voluntària-- i alteracions cardíaques i cognitives, la qual cosa impacta significativament en la qualitat de vida dels pacients.

    S'estima que afecta a una de cada 8.000 persones i sense tractaments curatius en l'actualitat, la distròfia miotónica tipus 1 seguix representant un important repte clínic. Malgrat els avanços en la identificació de la seua causa genètica, els mecanismes que expliquen les alteracions neurològiques i sinápticas --relatives a la comunicació entre neurones o entre neurones i músculs-- de la malaltia seguixen sent poc coneguts.

    En este context, en l'estudi s'ha abordat la manera en què les repeticions CUG --seqüències de tres nucleòtids formades per les bases citosina (C), uracil (O) i guanina (G) que es repetixen moltes vegades en una molècula d'ARN-- expandides i associades a la distròfia miotónica tipus 1 alteren la funció sináptica i el comportament locomotor.

   Per a això, els investigadors van utilitzar un model experimental en Drosophila melanogaster --mosca del vinagre o de la fruita-- que va permetre estudiar el paper de la molècula d'adhesió FasII i la seua sobreexpresión en el desenvolupament d'estos defectes.

    Mitjançant l'expressió de repeticions CUG expandides associades a la malaltia en neurones i músculs, van avaluar el seu impacte sobre l'estructura i funció de la unió neuromuscular, així com sobre el comportament locomotor.

    Els resultats de la investigació, que s'han publicat en Nature Communications, mostren que la sobreexpresión de la molècula d'adhesió FasII --equivalent a NCAM1 en humans-- exercix un paper "clau" en l'aparició d'alteracions sinápticas i conductuals.

    A més, mitjançant aproximacions genètiques, van demostrar que la reducció o modulació específica de FasII era capaç de revertir estos defectes, identificant-la com un possible mecanisme clau i una potencial diana terapèutica en la malaltia.

    En la investigació ha participat el Grup de recerca en Genòmica Traslacional Humana d'Incliva-Universitat de València (BIOTECMED), coordinat per Rubén Artero, també investigador del CIBERER (Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa Malalties Rares) de l'Institut de Salut Carlos III.

    Destaca la participació de la doctora Ariadna Bargiela, investigadora postdoctoral Miguel Servet, i el doctor Javier Poyatos García, investigador postdoctoral Juan de la Cierva, tots dos integrants del Grup de recerca d'Incliva, i del doctor Juan J. Vilchez: investigador honorific de la Universitat de València i col·laborador amb este grup.