Arcadi España confirma que el Consell de Ministres aprovarà demà el sostre de despesa i la senda de dèficit

   MADRID, 6 Jul. (EUROPA PRESS) -

   El ministre d'Hisenda, Arcadi España, ha confirmat que el Consell de Ministres aprovarà este dimarts el límit de despesa no financera --sostre de despesa-- i els objectius d'estabilitat pressupostària, per a després remetre-ho tot a les Corts Generals per a la seua votació.

   En la roda de premsa després del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), el titular d'Hisenda ha detallat la senda d'estabilitat pressupostària que el Govern ha proposat hui a les comunitats autònomes i que ha sigut aprovada, malgrat el vot en contra dels consellers del Partit Popular.

   En concret, la senda plantejada per l'Executiu fixa el dèficit del conjunt d'Administracions Públiques en l'1,8% del PIB per al pròxim any. D'este conjunt, la major part del dèficit l'assumirà l'Administració Central, amb l'1,5%; les comunitats tindran un objectiu de dèficit del 0,1%; les entitats locals hauran de rondar l'estabilitat pressupostària (0%) i la Seguretat Social, un dèficit del 0,2%.

   El ministre ha detallat que la major part de l'objectiu de dèficit de l'1,5% per al 2027 de l'Administració Central (l'1,2%) correspon a les transferències en favor de la Seguretat Social, com així va aprovar i establix el Pacte de Toledo de prop de 23.000 milions d'euros.

   A més, una altra desena del dèficit de l'Administració Central el 2027 s'imputa al nou impost a les entitats financeres, la recaptació de les quals el 2026 realitza l'Estat i distribuirà el 2027 a les comunitats autònomes.

   "Per tant, no hi ha lloc a una crítica sobre que la major part del dèficit recau en l'Administració General de l'Estat, sinó que es repartix a parts iguals també amb les comunitats autònomes", ha defensat Arcadi España.

   En la reunió de hui també s'ha aprovat els objectius de deute públic de les comunitats autònomes, que seran del 18,9% el 2027, 18,3% el 2028 i 17,7% el 2029.

   La previsió és que Congrés dels Diputats vote en el Ple del pròxim 14 de juliol els objectius d'estabilitat pressupostària i el repartiment del dèficit que han d'assumir les administracions públiques.

   En cas que es rebutgen este dia, com ja ha ocorregut altres vegades en la legislatura, es preveu una segona votació en un ple el dia 23 de juliol. Tant el Ple del 14 de juliol com el del dia 23 seran extraordinaris en realitzar-se fora del termini de sessions ordinàries del Congrés, que conclou el 30 de juny.

   Malgrat que es tracta de la mateixa senda que el Govern va plantejar l'any passat i que el Congrés va rebutjar, Arcadi España ha assegurat que negociarà amb tots els grups parlamentaris per a poder traure-la avant. "No vaig a avançar ni a fer política d'endeví. Així que anem a seguir negociant amb l'objectiu d'aprovar en el Congrés dels Diputats estos objectius, i així ho treballarem amb tots els grups parlamentaris", ha recalcat.

   En el cas del PP, España ha lamentat el vot en contra dels consellers autonòmics en la reunió d'este dilluns, malgrat que l'any passat es van abstenir amb la mateixa senda. "Hauran d'explicar el per què. Per què renuncien a més de 5.000 milions d'euros per als seus territoris", els ha enlletgit.

OBJECTIUS ASIMÈTRICS. CONVOCAR UN ALTRE CPFF

   Encara que s'ha plantejat un dèficit per al conjunt de comunitats autònomes del 0,1% del PIB, Hisenda s'ha obert a debatre i plantejar un dèficit asimètric segons la situació fiscal de cada territori.

   Estes mesures no és nova, ja es va fer el 2013 sota la responsabilitat de Cristóbal Montoro, en un context delicat per la crisi financera. "Ja hi ha hagut dèficit asimètrics governant el Partit Popular. No és nova la proposta en el Consell de Política Fiscal i Financera", ha recordat el ministre.

   Per això, "en un exercici de solidaritat entre territoris", Arcadi España ha apostat per que l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) prepare un esborrany que després es distribuïsca al conjunt de comunitats autònomes i, posteriorment, s'aborde en un Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF).

   El ministre ha argumentat que hi ha moltes comunitats autònomes que han tancat el seu exercici amb superàvit, per la qual cosa "no necessiten un matalàs financer addicional", mentre que unes altres, com Murcia o la Comunitat Valenciana, es troben en una situació de dèficit elevat.

   "Jo crec que és un debat que hem de posar damunt de la taula, que no és el primer, ja s'ha fet, i que em sembla molt positiu per al conjunt de comunitats autònomes, especialment la Comunitat Valenciana i Murcia, que són les que tenen les pitjors xifres de dèficit i tenen més necessitat d'este oxigen, d'este marge fiscal addicional, que podrien tenir si unes altres contribuïxen de forma solidària a cedir-los este marge", ha defensat.