Un de cada quatre valencians amb càncer perd o deixa el seu treball: "L'impacte laboral és una necessitat no resolta"

   VALNCIA, 1 Feb. (EUROPA PRESS) -

   L'Associació Espanyola Contra el Cncer Valncia alerta que un de cada quatre valencians amb cncer perd el seu treball o es veu obligat a deixar-ho al llarg de la malaltia. Aquesta xifra suposa el 28,4% dels 12.049 nous casos de cncer a la Comunitat Valenciana que es troben en edat laboral, és a dir, que tenen entre 18 i 64 anys.

   Així ho evidencien les últimes dades recaptades per l'Observatori de l'Associació Espanyola Contra el Cncer (AECC) que ha presentat aquest dijous amb motiu del Dia Mundial contra el Cncer que se celebra el prxim 4 de febrer. L'acte ha comptat amb la presncia del president de Contra el Cncer Valncia, Tomás Trenor, i el vicepresident i doctor, Antonio Llombart; la treballadora social de l'Associació Espanyola Contra el Cncer Laura Mora i el testimoniatge de Samantha Camps, supervivent de cncer.

   D'aquesta manera, Contra el Cncer Valncia adverteix que un total de 3.241 valencians amb cncer perden l'ocupació o ho deixen a causa de la malaltia cada any, la qual cosa suposa un 28,4% dels 12.049 nous casos de cncer a la Comunitat que es troben en edat laboral.

   Trenor ha destacat que, des de l'Associació, es pretén posar el focus en l'impacte laboral que té el cncer en els pacients i supervivents de la malaltia, la qual cosa considera "una necessitat no resolta".

   En aquest sentit, el president de l'Associació ha assenyalat que "tindre cncer augmenta el risc d'atur en un 34% enfront de la població general" i que, encara que "cada vegada més" hi ha més supervivents, aquest també patixen les conseqüncies d'haver desenvolupat la patologia, "no solament en la seua salut, també en el seu estat físic, emocional, laboral i econmic".

   Per la seua banda, el doctor Llombart ha apuntat que la Comunitat Valenciana summa, anualment, 31.928 casos de cncer. El cncer colorrectal (4.578), de prstata (4.020), de mama (3.808) i de pulmó(3.361) són els més freqüents i els més mortals.

UN 25% MENYS D'INGRÉS EN LES NMINES

   "Grcies als programes de garbellat i als avanos en investigació, cada dia existeix més esperana enfront del cncer. A mesura que augmenta la supervivncia, s'evidencien, més encara, les necessitats no resoltes de les persones afectades pel cncer no solament des de la perspectiva sanitria, sinó també des de la perspectiva sociolaboral. Hem de donar-los resposta", ha manifestat.

   Les dades mostren que la Comunitat és la quarta autonomia, per darrere d'Andalusia, Catalunya i Madrid, amb major nombre de pacients en edat laboral, un total de 12.049 persones que, en la majoria dels casos, pateixen seqüeles com a dolor, dificultat de concentració, mobilitat i fins i tot cansament crnic, la qual cosa pot dificultar l'acompliment d'una jornada laboral completa.

   A més, un 22% dels diagnstics es produeixen entre treballadors autnoms i en persones en situació d'atur es notifiquen de 2.000 casos.

   Referent a aix, Laura Mora ha explicat que l'impacte laboral també implica reduccions de jornades en el cas dels cuidadors i, de manera general, en aquelles persones que estan treballant en el moment del diagnstic.

   En aquest cas, segons relata la treballadora social, es poden donar diferents situacions: que se'ls reconega una incapacitat temporal vinculada a una prestació econmica, que "pot suposar fins a un 25% menys dels ingressos que la persona venia percebent", o que se'ls reconega la incapacitat permanent, també vinculada a una prestació econmica, que es pot establir "per al seu treball habitual o per a qualsevol lloc de treball".

   Així mateix, Mora assegura que, a més de la prdua d'ingressos, per a les famílies amb un membre amb cncer la malaltia suposa "un gasto addicional entre 150 i 400 mensuals" per la compra de medicaments que no entren en la seguretat social, la compra de material ortopédico o pel desplaament al centre sanitari, la qual cosa deixa la població amb cncer en una situació de "gran vulnerabilitat".

FALTA D'ADAPTACIÓ

   En aquest sentit, ha incidit que una de les principals dificultats a les quals s'enfronten durant la malaltia és la falta d'adaptació en els llocs de treball que, en molts casos, que fa que als pacients se'ls reconega la incapacitat permanent per al seu lloc habitual i els obliga a haver de "reinventar-se" per a poder seguir en el món laboral.

   "Ens trobem amb perfils que porten 20 o 30 anys treballant del mateix i que han de buscar qu mercat laboral triar o com reinverntarse perqu la prestació econmica que perceben tampoc és molt elevada i no els dóna per a viure", ha asseverat Laura Mora.

   En el cas de Samantha Camps, quan va ser diagnosticada de cncer a la fi del 2022 acabava de quedar-se sense treball per, grcies a la seua xarxa de suport, la seua família i l'Associació, va poder tirar avant.

   Després de ser operada i veure que tot estava "net", Camps relata que va decidir "reinventar-se" i apostar per crear el seu propi negoci: "He canviat la meua actitud respecte a la vida i el meu treball a partir d'ara va a ser una acadmia de dibuix per a xiquets perqu sempre m'ha agradat dibuixar", ha indicat.

   Sobre les seqüeles, Camps explica que, en un dels braos, ha notat "una mica" de prdua de fora, per que les seqüeles psicolgiques són les que "més queden" perqu es té la por de "tornar".

   CRIDA Als ACTORS SOCIALS

   Des de l'Associació fan una crida a tots els actors socials que puguen alleujar l'impacte laboral del cncer, tant en les persones amb la patologia, com en els seus familiars i en els propis supervivents que busquen poder viure després de la malaltia.

    "Si un de cada dos homes i una de cada tres dones tindr cncer al llarg de la seua vida, necessitem estar tots alineats enfront d'aquesta malaltia", ha asseverat el president de Contra el Cncer Valncia.

   Entre les mesures a implantar destaquen: "la flexibilitat d'horaris i possibilitat de teletreball; la readaptació de les funcions o del lloc de treball; formació al treballador amb cursos on puguen adquirir coneixements i capacitats noves i plans de salut".

   Així mateix, recorden que les treballadores socials atenen a l'impacte laboral del cncer, oferint informació i orientació sobre els recursos socials disponibles, la gestió de la incapacitat o discapacitat i fins i tot tallers d'orientació per a la reinserció en el món laboral.

   L'Associació ha triplicat la inversió destinada a ajudes econmiques d'emergncia, amb l'assignació de 611 ajudes que han significat 154.521 euros. Es tracta d'aportacions, d'entre 150 i 400 euros, que servixen per a "cobrir gastos de llum, aigua i lloguer, a més de l'alimentació", conclouen.