Campanar, el major incendi viscut a València que se suma a les doloroses 'cicatrius' de la ciutat

   VALNCIA, 23 Feb. (EUROPA PRESS) -

   L'incendi en els dos edificis del barri valenci de Campanar, que deixa quatre persones mortes, 14 desapareguts i 15 ferits la vida dels quals no corre perill, és una de les tres grans tragdies o 'cicatrius' que ha viscut la ciutat de Valncia en els últims 27 anys, tant per dimensió en el nombre de víctimes com per repercussió en l'mbit nacional i internacional, si bé en aquest cas, el minut a minut del foc es va viure en directe a través de mitjans de comunicació i xarxes socials.

   En la histria recent de la ciutat hi ha marcades dues dates molt en roig en el calendari: el 3 de juliol de 1997 i de 2006 --dia al que s'ha fet referncia en altres ocasions com el de la "cicatriu en la memria" dels valencians-- i ara quedar assenyalat també el 22 de febrer del 2024. Dos d'elles presenten una característica en comú: les flames en l'origen de la tragdia.

    En el cas de Campanar, a part de les víctimes mortals, ferits i desapareguts hi ha persones que, amb els seus habitatges, ho han perdut tot. L'incendi ha arrasat dos edificis, 138 pisos en el primer d'ells, i deixa imatges que van mantenir durant hores en suspens a els qui seguien amb atenció el que estava succeint en el barri: el rescat de dues persones d'una balconada, amb les grues dels bombers, quan ja prcticament estaven envoltades pel foc i després de dues hores d'intents.

INCENDI EN EL BUC

    Les altres 'ciactrices' són més llunyanes: el 3 de juliol de 1997 es va registrar una explosió i posterior incendi a la sala de mquines d'un buc en construcció al Port de Valncia, en les drassanes de la llavors Unió Naval de Llevant. En el 'Proof Spirit' van morir 18 persones, moltes d'elles que van quedar atrapades a l'interior d'aquest dependncies del vaixell que es va convertir, segons es va definir en el procés juidicial, com una "ratera".

   El sinistre del buc 'Proof Spirit', el major accident laboral del sector naval a la Comunitat Valenciana, va ocórrer quan el vaixell estava en construcció en les drassanes de l'antiga Unió Naval de Llevant (UNL), al Port de Valncia. En el moment de l'accident, s'estaven realitzant treballs de soldadura quan es va produir una fugida de gasoil durant l'operació de crrega de combustible.

   Els treballadors van quedar atrapats en una de les cmeres de popa, concretament en la sala de mquines, una "caixa comprimida" de 20 per 40 metres on se situaven el motor principal del vaixell, els generadors i part del sistema elctric de l'embarcació.

   Les tasques de rescat de les víctimes es van complicar especialment per una acumulació de fum en la sala de mquines que impedia als bombers romandre molt temps en ella. Dels 18 morts, set eren treballadors de la Unió Naval de Llevant i la resta subcontractats d'altres empreses amb domicili social a Gijón (Insertank), Bilbao i Madrid (Alfalavar). A més, va haver-hi deu ferits.

    El 2022, quan es complien 25 anys de la tragdia, es va celebrar un toc de sirenes, es va descobrir una placa homenatge per a "honrar la memria" dels morts, amb presncia de familiars de les víctimes, representants sindicals i de la comunitat porturia, que van guardar un respectuós minut de silenci abans de la solta d'unes colomes.

   El procés judicial es va tancar al febrer del 2005 amb un acord entre les parts que suposava les condemnes de l'encarregat de la sala de mquines del buc, que va acceptar una condemna de dos anys de presó; el seu ajudant i el cap de seguretat, van acceptar any i mitj. En la sentncia es va aplicar l'atenuant de reparació del dany, ja que els afectats i els seus familiars havien cobrat les indemnitzacions.

   En aquest cas es va quedar provat que no es va seguir el pla contra incendis del propi buc ja que s'estaven fent treballs de soldadures prop d'on s'estava carregant combustible i que no es va comprovar que el circuit era estanc.

ACCIDENT DEL METRE

   L'altra data assenyalada en roig en el calendari de tragdies és el mateix dia per del 2006. A les 13.03 hores del 3 de juliol d'aquest any un metre de la Línia 1 de Metrovalencia va descarrilar en l'estació de Jesús, al barri de Patraix, deixant 43 morts i 47 ferits de diferent consideració. Les primeres 41 víctimes mortals, en les primeres hores després del descarrilament.

   Una constant lluita de l'Associació de Víctimes del Metre 3 de juliol, que sempre va reclamar una "investigació profunda, objectiva i fiable", i un llarg procediment judicial, que va incloure tres arxius de la causa i una ordre de l'Audincia per a continuar, va concloure amb una sentncia per a quatre dirigents de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana.

   La condemna del Jutjat penal número 6 de Valncia, igualment després d'un acord entre les parts, va condemnar al gener del 2020 a quatre exdirectius de FGV a un any i deu mesos de presó per l'accident mentre que es van retirar els crrecs per a altres quatre, entre ells, la que fóra exgerente de l'entitat, Marisa Gracia.

   Els quatre directius condemnats, que no van ingressar a la presó perqu l'execució de la pena va quedar suspesa, van anar l'exjefe de la Línia 1; l'exresponsable d'Auditoria per a la Seguretat i Circulació; l'ex-director adjunt d'Explotació i l'exdirector tcnic. Segons la sentncia, "coneixien les deficincies de seguretat" en el tram de la Línia 1 en la qual va descarrilar el comboi i, no obstant aix, "van ometre directament la seua obligació d'implementar mesures".

   Les acusacions van qualificar els fets de "demolidors". El lletrat de l'Associació de Víctimes del Metre va afirmar en la vista que "en llegir els fets, un no pot més que estremir-se" i va recalcar que no es podia parlar d'un dany moral perqu "seria impossible". "El dany són les morts i les lesions. 43 morts i 47 lesionats", va apuntar, per a subratllar que l'Associació de Víctimes "mai" va voler "venjana, sinó que s'investigara i es fera justícia".

   Durant tots els anys, cada 3 de cada mes, l'entitat va recordar als morts: 105 concentracions en la Plaa de la Verge de Valncia que van concloure el 3 de mar del 2020, 13 anys i vuit mesos després del sinistre, en considerar que s'havia complit l'objectiu de "donar a conixer la veritat, reconixer responsabilitats polítiques i assenyalar als culpables amb una condemna".

ALTRES DOS INCENDIS A LA PROVÍNCIA

   Amb un nombre menor de víctimes, en la histria recent de la província de Valencia, més enll de la ciutat, s'han registrat altres dos sinistres en els quals el foc ha sigut el protagonista: l'incendi a la residncia de Montcada, el 19 de gener de 2022, va deixar nou ancians morts, cinc en el mateix lloc i quatre en centres hospitalaris. En aquest moment hi havia 81 residents, molts dependents, que van ser evacuats. Una cadena humana de gurdies civils i treballadors va permetre el desallotjament i evitar un major nombre de víctimes. Un curtcircuit en una regleta s'apuntava com a possible causa del foc.

   Un incendi anterior en una altra residncia, en 'Sant Lorenzo de Bríndisi' de Massamagrell, va provocar la mort de cinc residents, igualment per un curtcircuit, segons va apuntar la investigació. L'incendi es va produir el passat 28 de mar del 2006 en la infermeria de la residncia, on es trobaven les cinc persones mortes, una dona i quatre homes amb edats compreses entre els 30 i els 80 anys.