Carmen Amoraga publica 'El corazón imprudente': "La vida dóna moltes oportunitats i cada matí és un full en blanc"

   VALNCIA, 6 Sep. (EUROPA PRESS) -

   L'escriptora valenciana Carmen Amoraga torna a les llibreria amb nova novella, 'El corazón imprudente', on aborda temes com ara l'amor, l'edatisme o la memria democrtica a través d'una histria de la qual es desprn que "la vida dóna moltes oportunitats i, quan t'alces cada matí, és un full en blanc".

   Així ho expressa l'autora, en una entrevista concedida a Europa Press amb motiu del llanament d'aquest títol, que publica Espasa. Els protagonistes són Tina, una dona a la vora dels seixanta, amb tot fet i una vida raonablement feli, i José Manuel, un metge a qui se li han passat de llarg massa coses, atrapat en un matrimoni incmode en el qual l'amor sol ha sigut un simulacre. Tots dos es coneixen d'una manera casual i, inevitablement, cauen en un miratge amorós que posar cap per avall el que creien saber de si mateixos en seguir els seus "cors imprudents".

   "Es tracta d'una novella amb moltes capes i que dibuixa un triangle, no solament amorós, sinó també el que es produeix amb altres vrtexs com el perdó, en el sentit etimolgic de superar les errades, i la memria individual i collectiva", explica.

   Els diversos temes, afig Amoraga, s'aborden amb una vocació de "normalització". "Fem com a éssers humans una negació d'all que no ens agrada: el dolor, la foscor o la infelicitat i només ens centrem en la joventut o la bellesa. Per perqu a existisca ha d'existir l'altre i, quan arriba, ens sorprn i ens colpeja", reflexiona.

   Des d'aquesta premissa, Carmen Amoraga aposta per personatges madurs i reflexiona sobre el fet que, habitualment, la ficció presenta els personatges de 60 o 70 anys com a cuidadors o com a crregues, quan "l'única cosa que tenen damunt de la seua vida és experincia i, en el pitjor dels casos, més pedres en la motxilla de les quals haurien de carregar". I afig: "als 50, 60 i 70 treballen millor que quan eren més joves, estimen millor i gaudeixen del sexe millor".

   Una altra qüestió que apareix en la novella és la memria collectiva de la qual, segons recalca l'escriptora, tots formem part. "Pareix que si un no té un iaio en una cuneta la memria democrtica no va amb ell, per sí va perqu el fet de poder expressar-se lliurement és grcies a eixa gent que est soterrada".

   Carmen Amoraga espera que els canvis de color en governs no afecten la recuperació de la memria democrtica "perqu les institucions governen per a tots i els ciutadans han demostrat de manera majoritria que no volen viure d'esquenes a la histria".

"HEM MADURAT MOLT COM A SOCIETAT"

   "Sí poden no afavorir econmicament o prioritzar altres coses,per l'essncia social no es pot canviar i, igual que succeeix amb el feminisme o la lluita contra la violncia de gnere, per molt que li vullguen canviar el nom, no hi ha marxa arrere perqu hem madurat molt com a societat".

   D'altra banda, l'autora reconeix que en el procés d'elaboració de 'El corazón imprudente' ha recuperat "l'essncia" de la seua primera novella. "Quan escrivia per a mi", evoca.

   Compleix ara 25 anys en la literatura i, amb una carrera en la qual ha aconseguit reconeixements com el Premi Nadal en 2014 per 'La vida era eso', assegura que "sempre" ha escrit sobre el mateix tema: "la distncia entre la vida que tens i la que vols". "Una distncia --prossegueix-- que moltes vegades difícil o impossible de recórrer, així que hem d'oblidar-nos del príncep blau, del sentiment etern i de l'últim tren".

   Amb la vista posada en el futur assegura que ara li queda "seguir escrivint", ja que en els últims anys en els quals s'ha dedicat a la política --com a directora general de Cultura i Patrimoni del govern valenci del Botnic-- ha tornat a constatar que per a ella "escriure segueix sent una manera de viure".

   No obstant a, es mostra feli de les seues incursions polítiques

   --també va ser regidora en la seua localitat natal, Picanya-- perqu suposa "haver tingut l'oportunitat de deixar la crítica per a intentar construir coses".

   Del seu pas per la Conselleria de Cultura subratlla especialment dos coses: veure convertit l'antic monestir de Sant Miquel dels Reis en "un centre cultural de primer ordre" i un esborrany d'avantprojecte de llei que canvie la configuració del Museu de Belles Arts de Valncia, que espera que els nous responsables puguen "fer el pas" per a "portar el museu al segle XXI".

   Precisament, Valncia i Miraval --és lloc literari que correspon a la localitat de Picanya-- tenen un paper fonamental en el llibre. "M'agrada escriure sobre el que veig, sobre les lletres minúscules, els éssers humans que anem pels pobles i ciutats i que són amb les quals s'escriu la Histria", assenyala Amoraga, que apunta al fet que s'ha produt en els últims temps una "descentralització" del procés creatiu i també de negoci, amb editorials que treballen des de llocs diferents a Madrid o Barcelona.