Científics descobreixen un camp de dunes de l'edat del gel a Villena

UA

   ALACANT, 2 Oct. (EUROPA PRESS) -

   Investigadors de la Universitat d'Alacant (UA) han trobat un camp de dunes a Villena datat a les acaballes de l'Edat del Gel i han realitzat una detallada cartografia amb 45 dipsits d'arenes, que s'estenen al llarg de set quilmetres entre Villena i Cabdet (Albacete).

   "Alguns estudis realitzats entre els anys 70 i 90 havien identificat algunes formacions dunars en aquesta zona, per no disposvem d'una cartografia detallada, i, per tant, desconeixíem les seqüncies estratigrfiques d'aquests depsits, així com l'edat de formació", apunta en un comunicat el coordinador del treball Javier Fernández López de Pablo, investigador distingit del programa Gen-T, adscrit a l'Institut d'Investigació en Arqueologia i Patrimoni Histric (INAPH) de la UA.

   "El camp de dunes de Villena presenta jaciments arqueolgics de gran importncia com Casa Corona i Casa de Lara, amb unes ocupacions prehistriques que s'estenen des del mesolític fins al final del calcolític, o el jaciment de Casas del Campo, ocupat en poca romana i medieval", detalla l'investigador de la UA, qui afegeix que el primer dels jaciments, Casa Corona, va ser excavat durant el projecte d'investigació Paleodem, que va donar lloc a aquest treball.

   L'article que ara es publica proporciona un marc geomorfolgic i estratigrfic per a entendre com es van formar aquests jaciments i en quines condicions ambientals.

   En concret, en aquest treball han sigut datades mitjanant el mtode de luminescncia ptica estimulada tres dunes diferents, que mostren una antiguitat d'entre 15.000 i 16.300 anys, durant un dels episodis més freds i rids de l'última glaciació.

   Les dates obtingudes situen la formació del camp de dunes de Villena dins de l'episodi fred rid conegut com a Heinrich Stadial 1. Aquestes dates són completament noves si es comparen amb altres sistemes dunars continentals coneguts a la conca del riu Duero, que són posteriors, o a Castella-la Manxa, que són més antics.

   "Aquest és, sens dubte, un dels aspectes més nous del treball, ja que presenta una gran importncia per a conixer l'evolució de les condicions climtiques en la regió mediterrnia peninsular durant l'última glaciació", indica Javier Fernández-López de Pablo.

   L'anlisi microscpica de les arenes ha perms concloure que les dunes es van formar a partir de l'erosió per l'acció del vent, fenomen conegut com a deflació de depsits d'arenes i de sls prxims.

   A banda, l'equip de treball ha analitzat seqüncies de paleosols, és a dir, sls soterrats, que indiquen fases d'estabilització ambiental que van afavorir el desenvolupament de l'agricultura per les comunitats prehistriques que s'hi van assentar durant el neolític final i el calcolític (fa entre 4.200 i 5.500 anys), així com durant poca emiral (segles VIII i IX dC). Així mateix, en un dels depsits s'ha identificat per primera vegada un sl format fa uns 390 anys, durant la xicoteta edat del gel, els sediments del qual presenten trets periglacials.

LLOC PRIVILEGIAT

   En definitiva, l'estudi posa en relleu el gran inters científic que presenten les seqüncies formades per dunes i paleosols com a part de la histria geolgica més recent d'Europa. "La presncia de diversos jaciments arqueolgics en el camp de dunes de Villena, que s'estenen des del mesolític fins a poca medieval, fan d'aquest espai un lloc privilegiat per a entendre les interaccions entre els grups humans i el clima durant el passat", destaca Javier Fernández López de Pablo.

   La investigació, coordinada per l'investigador de la UA, ha comptat amb un equip interdisciplinari d'investigadors format per Ana Polo-Díaz, de la Universitat del País Basc; Rosa María Poch, de la Universitat de Lleida, i Carlos Ferrer García, del Museu de Prehistria de Valncia.

   Els resultats d'aquest treball d'investigació, que integren estudis geomorfolgics, estratigrfics, cronomtrics, edafolgics i micromorfolgics, formen part del projecte d'investigació Paleodem, finanat pel Consell Europeu d'Investigació, més conegut com a ERC.