La Comissió Europea advertix que la prioritat nacional en ajudes i vivenda pot contravenir dret comunitari

   VALÈNCIA, 13 Oct. (EUROPA PRESS) -

   La Comissió Europea advertix que les lleis que incloguen el concepte de 'prioritat nacional' en l'accés a les prestacions públiques o a la vivenda podrien contravenir el dret comunitari. Segons exposa, "llevat que estiga justificada i siga proporcionada", una disposició d'este tipus "és indirectament discriminatòria si afecta intrínsecament als nacionals d'altres estats membres o als nacionals de tercers països".

   Així l'arreplega una resposta parlamentària signada pel comissari d'Interior i Migració, Magnus Brunner (PPE), a una pregunta de l'eurodiputat de Compromís, Vicent Marzà, sobre la compatibilitat amb el dret de la UE de les mesures de 'prioritat nacional' exigides per Vox i acordades amb el PP en parlaments autonòmics.

   Marzà va registrar esta pregunta el maig passat arran dels acords aconseguits a Aragó entre PP i Vox. En concret, va qüestionar si són compatibles amb els principis d'igualtat i no discriminació del dret comunitari i si la UE actuarà enfront de mesures "que puguen constituir discriminació indirecta o restriccions desproporcionades".

   En la seua resposta, datada el 10 de setembre, avançada este dilluns per la cadena SER i consultada per Europa Press, el comissari Brunner assenyala que els residents de llarga durada de la UE "tenen garantida la igualtat de tracte amb els nacionals de l'estat membre d'acolliment en una sèrie d'àmbits enumerats exhaustivament en l'article 11 de la Directiva 2003/109/CE del Consell, com les prestacions de la seguretat social, de l'assistència social i de la protecció social, i els procediments per a accedir a la vivenda".

   "En este context -afig-, el Tribunal de Justícia de la UE ha aclarit que els estats membres no poden imposar unilateralment un requisit de residència més llarg que el període de cinc anys establit en l'article 4 d'esta directiva".

   I incidix: "Una política que establisca una 'prioritat nacional' per als nacionals dels estats membres ha de complir les normes de la Directiva 2003/109/CE, que establix la igualtat de tracte entre els ciutadans nacionals i els titulars de l'estatut de resident de llarga durada. La Directiva 2000/43/CE del Consell prohibix la discriminació per motius d'origen racial o ètnic, però no abasta les diferències per raó de la nacionalitat".

   Segons indica el comissari europeu, és jurisprudència consolidada que "el principi de no discriminació prohibix no només les discriminacions directes, basades en la nacionalitat, sinó també qualsevol discriminació indirecta que, aplicant altres criteris de diferenciació, conduïsca de fet al mateix resultat".

    "Llevat que estiga justificada i siga proporcionada, una disposició de dret nacional és indirectament discriminatòria si afecta intrínsecament als nacionals d'altres estats membres o als nacionals de tercers països més que als nacionals de l'estat d'acolliment i, en conseqüència, col·loca als primers en una situació de desavantatge. Això s'aplica, per exemple, a un requisit de residència", exposa.

   Dit això, el comissari va remarcar que la llei d'Aragó encara no s'havia aprovat i que la Comissió Europea "no formula observacions sobre projectes de llei o propostes". "No obstant això -va garantir-, la Comissió continuarà seguint l'evolució de la situació per a vetlar pel compliment del dret de la UE".

   Després de rebre esta resposta, l'eurodiputat de Compromís va registrar una altra pregunta per a consultar la postura de la Comissió sobre la llei d'acompanyament aprovada en Les Corts a la fi de juliol per PP i Vox, que habilita el desenvolupament reglamentari del principi de 'prioritat nacional' en matèria de vivenda pública i servicis socials. Esta llei estipula "un mínim de deu anys d'empadronament històric en algun municipi de la Comunitat Valenciana i d'Espanya de manera continuada o interrompuda" per a la nova inscripció com a demandant de vivenda de protecció en règim de compra.

   Fonts de Compromís expliquen que la Comissió Europea encara no ha contestat a esta pregunta parlamentària, encara que esperen que la seua posició siga similar a l'adoptada sobre la primera consulta.